Text del 03-09-2013

Llicenciada en Dret, gestora administrativa, administradora de finques i API, l’actual responsable de la gestoria administrativa fundada pel seu pare el 1967, creu que un dels errors dels dirigents actuals és no saber administrar el país com si fos una empresa. Com a mostra, assenyala una política de retallades i de càrrega impositiva que ofega el consum. I ja que aquestes reformes vénen dictaminades per Alemanya, es defineix com a euroescèptica i aposta per una Espanya federal. 

La formació, una constant en la meva feina

Com sempre he estat una persona amb capacitat per estudiar i als reptes, ja de ben jove vaig optar per canviar d’escola i cursar el BUP i el COU al Col·legi dels Jesuïtes, on el grau d’exigència era més elevat. En acabar, vaig començar la carrera de Dret i, compaginant-ho amb els estudis, vaig entrar a treballar al despatx del pare, fundat l’any 1967, on m’encarregava de posar segells i d’enviar circulars. Quan em vaig llicenciar, i un cop aprovades les proves d’accés a la professió de gestor administratiu, ens vam constituir com a societat limitada i vam començar una singladura plegats el meu pare i jo que es perllongà 35 anys, durant els quals sempre ens vam entendre. En aquest temps, també vaig poder acabar els estudis d’administració de finques i vaig aprovar les oposicions per a API. La formació ha estat una constant en la meva trajectòria professional, perquè considero que és del tot necessària, entre altres raons a causa dels canvis constants de la normativa, que obliga a posar-se al corrent de totes les novetats.

Actuem com a mediadors entre l’Administració i els nostres assessorats

El despatx Rodes i Fills és fonamentalment una gestoria administrativa; tot i que ens centrem en l’assessorament fiscal i laboral, també treballem en altres camps. Actuem com a mediadors entre l’Administració pública i els nostres clients. La nostra vocació és generalista: ens encarreguem tant de la gestió de la comptabilitat com d’afers relacionats amb estrangeria, transports i vehicles, o dret mercantil. Des de fa més de 37 anys, els nostres clients confien en nosaltres perquè saben que el nostre objectiu és vetllar pels seus interessos, de manera àgil i amb rigor. Actualment sóc la sòcia majoritària d’aquest negoci familiar, i els meus tres germans en posseeixen una petita part.

Confiança plena en un equip de treball sòlid, proper i estable

Em trobo molt a gust amb el nostre equip de treball. Està conformat per set treballadors, la meitat dels quals foren contractats pel meu pare, que establí amb ells una relació gairebé paternal. Sempre he intentat mantenir una plantilla sòlida i estable. El treballador més recent ja fa cinc anys que és amb nosaltres. La relació amb tots és molt bona. El meu germà petit, Carles, que és llicenciat en Història de l’Art, també treballa amb nosaltres. En els darrers anys, l’estic animant perquè ampliï la seva formació per tal que pugui assumir tasques de més responsabilitat. Malgrat la crisi, hem rebutjat l’acomiadament de personal; ben al contrari, hem intentat adoptar altres fórmules, com ara les reduccions de jornada.

Noves fórmules en l’àmbit del treball autònom

El nostre client principal és la petita i mitjana empresa. Darrerament, però, hem registrat un augment d’altes d’autònoms, amb una concepció dels negocis diferent que temps enrere. Si abans, quan es parlava d’autònoms, hom pensava en algú que obria una botiga o un bar, ara, els traspassos de locals són massa cars i s’opta pel treball des de casa, ja sigui fent traduccions, venent per Internet o creant productes d’artesania. Tanmateix, les condicions no són fàcils: encara que facturin poc, han de pagar una quota d’autònoms de més de 200 euros mensuals, i tot i que tenen l’opció de capitalitzar l’atur, han de justificar que el dediquen exclusivament a invertir en el negoci.

Escoltar molt i aconsellar bé

El meu pare tenia molt clar que, en determinats moments, la seva tasca era semblant a la dels psicòlegs. Per això sabia a quina hora entraven al despatx els seus clients, però mai no podia preveure quan en sortirien. Començaven parlant de temes d’actualitat, després passaven a assumptes més personals, tot seguit era el moment de parlar de la feina, i acabaven xerrant de, per exemple, les aficions de cadascú. El meu pare era un gran professional, però la planificació no era el seu punt fort. Potser pel fet que sóc dona, jo intento aprofitar més el temps i atendre les demandes de la feina i les necessitats de la meva família (tinc dos fills adolescents). Tanmateix, continuo mantenint aquest tarannà que vaig heretar del pare i, si bé sé que els clients necessiten suport emocional, també han de conèixer clarament quina és l’acció que més els convé dur a terme. En aquest sentit, sóc molt franca i els clients m’ho agraeixen.

La millor recompensa és la confiança dels clients

El tracte directe amb el client és el que fa tan agraïda i gratificant aquesta feina. Després de més de trenta anys d’experiència, encara m’enorgulleixo quan un empresari decideix seguir els meus consells. És molt gratificant adonar-te que un client et confia qüestions que no comparteix amb cap altre professional. D’altra banda, intento ser sempre molt propera: poden venir al despatx sense cita prèvia. Els atenc i els intento solucionar el problema o, com a mínim, els recomano una possible actuació. Per això procuro envoltar-me de professionals que també mostrin aquest tarannà de proximitat i immediatesa.

Vincle estret amb el Col·legi Oficial de Gestors Administratius

Un gran avantatge que tenim els gestors administratius és que el nostre col·legi ens permet estar al dia de totes les novetats de la professió. Encara que sigui petit –només hi ha 900 afiliats–, és molt actiu. Cada dia ens envien un recull de premsa, i comptem amb un web nodrit d’informació i que s’actualitza contínuament. Jo participo en la Comissió Laboral i en la de Comunicació i Imatge. Les reunions que mantenim es programen amb antelació, i això em permet combinar-ho amb la feina. Al departament laboral tenim la sort de comptar amb el doctor José Ignacio Garcia Guinet, catedràtic de la Universitat de Barcelona, que mensualment elabora informes d’unes 30 pàgines amb totes les novetats publicades al BOE, que enviem als col·legiats. També s’organitzen molts cursos i xerrades. Personalment, intento participar de forma activa en totes les reunions, perquè tinc un vincle afectiu amb el col·legi: el pare en fou president durant la dècada dels 80.

Polítics i funcionaris no saben gestionar el país com si fos una empresa

Els empresaris necessiten al·licients per contractar personal. A una companyia amb una plantilla estable podrien proposar-li contractar una persona que estigui a l’atur a canvi que no pagués la Seguretat Social temporalment. D’aquesta manera, l’Administració, que mantindria els drets del treballador, també s’estalviaria la despesa. Per què no se’ls ocorre aquesta solució? Doncs perquè els polítics i els funcionaris no saben gestionar el país com si fos una empresa. L’atur no baixarà prorrogant els 450 euros mensuals. Així només aconsegueixen fomentar l’economia submergida mentre ens descapitalitzem com a país. S’han oblidat d’aquella dita tan encertada: “no els donis pa, ensenya’ls com plantar el blat.”

Incidència del frau fiscal a Espanya

A Espanya es defrauda tant, o més, que a Itàlia o a Grècia. Qui no coneix algú que li hagi dit al lampista que no li cobri l’IVA? No som prou conscients que aquesta manca d’ingressos d’Hisenda genera a la llarga més retallades. La solució passa per fomentar el civisme i per donar més educació sobre les vileses de l’economia submergida.

Euroescèptica

Alemanya no té res a veure amb nosaltres, i és molt conservadora. Ha perdut en dues guerres mundials, ha patit una reunificació, i només mira pels seus interessos. Les seves directrius no m’agraden. La idea d’una Europa unida sempre m’ha semblat inversemblant. Ni per tradició ni per història ni per economia hi ha quelcom que ens uneixi. Tothom sempre ha mantingut molt la seva individualitat. Per totes aquestes raons, em considero euroescèptica. Hauríem de centrar-nos, doncs, només en el nostre propi potencial: per què no fomentem el turisme de qualitat o les energies renovables?

Vergonyosa impunitat de la banca

És indecent que cap banc hagi fet fallida i que cap responsable hagi acabat a la presó per frau. En canvi, la gent que va contractar preferents encara continuen manifestant-se al carrer i únicament els han ofert un 70% del que van invertir. A partir d’ara he decidit aconsellar els meus clients sobre els seus tràmits als bancs: els recomano que no signin de seguida i que, si els sorgeix qualsevol dubte, demanin una consulta prèvia. Hi tenen tot el dret.

Una concepció federalista d’Espanya

No crec en la independència perquè penso que no es pot aconseguir sense una revolta; no oblidem que Catalunya fou vençuda per les armes. Sóc més partidària d’una bona entesa econòmica. Encara que ens independitzéssim, Espanya continuaria sent el nostre principal client; així doncs, estem obligats a relacionar-nos amb cordialitat. El problema és que, per interessos partidistes, molts ciutadans espanyols tenen una visió distorsionada de Catalunya. Personalment, tinc una concepció federalista: crec que seria més just que cadascú gestionés els seus propis recursos i que després n’aportéssim una part per mantenir el Govern central. De totes maneres, entenc que es pugui exercir el dret a decidir, que no s’hauria de confondre amb el dret a la independència. Potser els resultats d’un referèndum ens sobtarien, perquè no hi ha tant quòrum com pot semblar.