Texto del 28-10-13

Reactivar el crèdit és bàsic per materialitzar la internacionalització i expansió empresarials, segons l’enginyer agrònom Isidre Roca i el seu fill, ambdós responsables d’una entitat líder en l’enginyeria de projectes per a la indústria agroalimentària. El dinamisme d’aquest sector, sumat als primers indicis de recuperació econòmica, els permeten augurar un futur optimista, que no s’assolirà plenament fins que no se solucionin desajustos com l’elevada pressió fiscal. 

Solucions d’assessorament i d’enginyeria per a l’àmbit agroalimentari

Ingal Ingeniería y Consulting fou fundada l’any 1972. Ho vam fer amb l’objectiu de posar a disposició de les empreses una estructura professionalitzada per tal de poder, d’una banda, donar assessorament a empreses agroalimentàries i, d’una altra, dissenyar i executar projectes d’enginyeria agroalimentària. Inicialment concentrats en àrees de transformació càrnia, ben aviat vam anar abastant tota mena de projectes com làctics, vinícoles, logístics, de manufactures de peix, d’elaboració d’olis, de manipulació de fruita, de transformació de cereals i farines, de gestió d’olis residuals, de biodièsel, d’etanol, etc. Amb la nostra tasca donem resposta a les necessitats productives de les indústries agroalimentàries mitjançant el disseny i la construcció de centres de treball ajustats als requeriments específics dels clients.

Oficines a Vigo, Sevilla i Barcelona

Prestem servei arreu del món a través de les nostres oficines de Vigo, Sevilla i Barcelona, que funcionen de manera independent però coordinada, amb un equip de trenta-dos professionals, entre els quals es troba Eduard Roca, la segona generació.

De Catalunya a la resta del món

Dissenyem i executem una part considerable dels nostres projectes a l’estranger, fonamentalment a països emergents com ara Polònia, Romania, Txèquia, Rússia, Panamà, Brasil, Equador, Marroc, Algèria, etc. En la majoria de casos, es tracta de portar a terme noves instal·lacions agroalimentàries que optimitzin el cicle transformatiu i en minimitzin l’impacte mediambiental. En el cas dels dissenys que desenvolupem a l’àmbit estatal, generalment adaptem les instal·lacions ja existents a les noves necessitats productives. Tot i així, i en menor mesura, segueix existint espai per a les inversions de construcció nova, ja siguin promogudes tant per noves empreses que s’implanten com per nous centres productius d’empreses ja consolidades al mercat.

Posició de lideratge que ens permet treballar per a les grans multinacionals del sector

L’elevat grau d’especialització de la nostra activitat explica la concentració de la competència, tant nacional com internacional. Tanmateix, tenim la sort d’haver-nos guanyat, mitjançant el treball constant, la motivació, la innovació i la millora permanents, una posició de lideratge que ens permet assessorar, dissenyar i executar projectes per a les grans firmes multinacionals de la indústria agroalimentària. Malgrat la crisi, la nostra companyia no ha hagut de reestructurar-se, però sí que ha estat necessari un reajustament salarial amb la finalitat de no perdre competitivitat. Paral·lelament, en vistes de la reducció del volum de facturació a l’Estat espanyol, hem optat per intensificar la nostra presència internacional.

Recerca, investigació i millora permanents

La investigació i la millora contínues són inherents a la nostra tasca, perquè ens hem de poder adaptar a les canviants necessitats del mercat i millorar l’eficiència de les plantes i els processos de producció. Tanmateix, com som una corporació de capital privat, és imprescindible que ens centrem en investigacions econòmicament factibles i materialitzables en uns guanys econòmics concrets, ja que, sense aquests guanys, l’entitat es descapitalitzaria. Ara com ara portem a terme aquests projectes, la durada mitjana dels quals és de quatre anys, de manera autònoma, però la nostra intenció és arribar a desenvolupar programes conjunts amb les escoles d’enginyeria i amb centres de recerca del país.

Complexitats de la indústria agroalimentària

La indústria agroalimentària engloba multitud d’articles i de processos i nombrosos requisits higiènics, sanitaris i mediambientals: la traçabilitat dels productes, les normes de benestar animal, les condicions sanitàries als centres de treball, les homologacions internacionals, el respecte meticulós a la cadena del fred, la minimització i el reciclatge dels residus, etc.; i tots aquests paràmetres s’han de respectar adaptant-se sempre a les singularitats del procés i del producte.

Un àmbit amb prestigi internacional, referent a Europa en R+D+I

Dins del panorama de contracció econòmica imperant, les empreses del sector agroalimentari han continuat consolidant-se i expandint-se. De fet, Catalunya –i també l’Estat espanyol– és un país amb un ferm teixit agroalimentari i amb clara vocació exportadora, tal com ho demostra el fet que el 60% dels productes espanyols porcins venuts a l’exterior siguin catalans. Paral·lelament, el sector de l’alimentació espanyol gaudeix de prestigi i de reconeixement internacionals, i les empreses nacionals són referents en innovació i en desenvolupament a països com Dinamarca o Alemanya. 

Rellevància de la ramaderia a Catalunya

La ramaderia a Catalunya ha viscut un gran auge durant les darreres dècades. No obstant això, aquest augment no ha estat prou ben planificat i, per desgràcia, no sempre ha tingut en compte els aspectes mediambientals; l’exemple més clar el tenim en el cas de la contaminació del sòl per mor dels purins a la Plana de Vic, que, tanmateix, sortosament es pot eradicar o minimitzar amb la instal·lació de sistemes que depurin o transformin en biogàs el nitrogen, l’element contaminant, tal com nosaltres hem portat a terme a països com Brasil. Ara bé, deixant de banda incidències com aquesta, cal aplaudir la capacitat d’adaptació de molt pagesos catalans, que s’adonaren de la rendibilitat i l’estabilitat econòmica de la ramaderia: és una inversió capitalitzable en època de crisi a través de la venda de caps de bestiar, que se substitueixen ràpidament amb els nous naixements. Alhora, es tracta d’una matèria primera de la qual es pot aprofitar gairebé tot i els productes resultants de la qual són comercialitzables arreu del món.

La manca de finançament encara està limitant l’activitat empresarial

La recessió ha congelat o minvat els beneficis de les societats catalanes a conseqüència de la significativa reducció del volum de facturació per la davallada de les vendes internes. Per fer front a aquesta conjuntura, moltes companyies del país han optat per l’exportació, la consolidació de la qual és lenta i necessita finançament. I aquest és justament el gran obstacle, perquè la manca de crèdit està enfonsant –o ja ha enfonsat– moltes empreses, i impedeix que altres es puguin expandir dins del mercat estatal o forà.

Marca Espanya i marca Barcelona: dues realitats avui oposades

Una de les repercussions indirectes més greus de la recessió ha estat la devaluació de la marca Espanya a Europa i a bona part de l’Amèrica del Sud, la qual cosa contrasta amb el manteniment i l’augment del prestigi de la marca Barcelona; una afirmació avalada per les xifres de turisme que rep la ciutat comtal i l’elevat volum d’exportacions del Principat, un 18%. Alhora és també destacable l’empenta que molts empresaris catalans han demostrat al llarg dels anys, en ampliar el seus horitzons, originalment més locals o regionals, als àmbits estatal i internacional.

Implicacions de la corrent sobiranista sobre el món empresarial

Per naturalesa, les empreses busquem l’estabilitat a fi de poder operar i crear riquesa per a la comunitat, i, en l’actualitat, el procés sobiranista, en estar tan poc definit, comporta per sobre de tot incerteses. Des del nostre punt de vista, són temps complicats, i la classe política té un paper difícil a jugar davant la confrontació amb Espanya a la qual porta el fet que gran part de la societat catalana vulgui un canvi.

Elevada incidència de l’economia submergida al PIB

L’economia submergida està present a tots els països del món; ara bé, en el cas espanyol el seu volum, al voltant d’un 22% del PIB, és certament alarmant, i respon a una determinada situació social. Per tal de minimitzar-ne la incidència, un primer pas important fóra optimitzar la gestió financera i flexibilitzar la pressió fiscal i l’estructura de l’Administració perquè no fos rendible operar il·legalment. Amb això, també s’incrementaria la recaptació estatal i es podrien garantir les prestacions sociosanitàries mínimes.

Primers símptomes de recuperació econòmica

Sembla que es comencen a sentir les primeres opinions en relació amb el fet que ja s’ha tocat fons i que el pitjor de la crisi ja ha passat. Si més no, en el nostre entorn, que és fonamentalment el de les indústries agroalimentàries, sí que podem dir que veiem com són moltes les empreses que, tot i estar lluny d’assolir les xifres de facturació a les que havien arribat fa uns quatre o cinc anys, estan creixent novament des de fa un parell d’anys.

La sortida de la crisi serà un procés llarg i desigual per als diferents sectors

Tot i l’inici de recuperació apuntat, és evident que la sortida ni és ràpida, ni es donarà de manera imminent, ni tampoc serà igual per a tots els subsectors i les empreses. En aquest sentit, queda un llarg camí per restaurar la confiança dels mercats i perquè es generin les condicions idònies, especialment pel que fa al finançament, que convidin els empresaris a invertir als mateixos nivells, o similars, en què ho estaven fent abans de la crisi.