Text del 22-02-11
La predisposició del pacient és fonamental perquè hi hagi una resposta positiva a les teràpies fisioterapèutiques.
En el 80% dels casos s’amaga darrere de la lesió física que ha motivat la visita del pacient un rerefons psicològic, una relació amb el vessant emocional que també cal saber tractar.
Difícilment es pot sentir algú feliç si ha conviure a diari amb el dolor.
Els éssers humans som energia i alhora ens alimentem de fonts d’energia.
És fonamental tenir capacitat d’escoltar, posseir empatia i saber aprendre de les experiències per tractar bé els pacients.
L’equilibri es basa en la coherència i la continuïtat entre el cos i la ment; únicament quan estiguem bé amb nosaltres mateixos ens relacionarem amb els altres sense pors i de manera fluida, igual que amb l’univers.
La fisioterapeuta Cristina Catalán Sayas va descobrir la passió per aquesta professió a través de la pràctica de la dansa. “Sempre m’ha interessat el cos humà i, des de ben petita, era tan aficionada a la dansa que fins i tot vaig plantejar-me dedicar-m’hi professionalment, però vaig patir una lesió que ho impossibilità. Arran d’aquell accident, vaig entrar en contacte amb la fisioteràpia, i vaig decidir convertir-la en la meva activitat professional. Tanmateix, el ball ha continuat sent la meva gran passió de lleure
Malgrat haver començat a treballar tot just acabats els estudis universitaris, la senyora Catalán engegà la seva consulta pròpia fa tres anys, després d’un període d’observació i de formació professional en diversos centres públics i privats de fisioteràpia. “El fet de dedicar-se a l’atenció sanitària des del vessant privat m’ha permès poder atorgar un tracte personalitzat als meus pacients, que arriben de punts tan diversos com Palau-solità i Plegamans, Sabadell, Caldes, Granollers o Barcelona. Cada persona és especial i requereix una tractament singular. De fet, crec que la medicina i la fisioteràpia haurien d’oferir respostes individualitzades.”
Per oferir la solució més adient, “són essencials l’entrevista que tenim el pacient i jo durant la primera visita, així com l’exploració del seu cos i tota la informació addicional que em puguin donar les diferents proves. Normalment, en la meva especialitat no es disposa d’un diagnòstic únic, sinó diferencial, la qual cosa significa que es consideren diferents opcions de lesió, ja que es valora la part emocional, visceral i òssia. Generalment, el tractament consisteix en teràpies de contacte manual, i només utilitzo aparatatge per alleugerir els símptomes i les molèsties d’algunes lesions de tipus esportiu o per al tractament de les patologies uroginecològiques.”
La majoria de pacients que acudeixen al seu centre “són persones que han de conviure amb el dolor –d’esquena, de cap, de panxa, etc.–, que han patit lesions esportives o cròniques o presenten incidències respiratòries, estrenyiment o problemes psicològics o emocionals. El seu denominador comú és que volen millorar la seva qualitat de vida i vénen a nosaltres voluntàriament, motivades i disposades a implicar-se en el seu tractament i la seva millora. Val a dir que la predisposició del pacient és fonamental perquè hi hagi una resposta positiva a les teràpies.”
Un nombre cada cop més considerable de pacients acudeixen al seu gabinet perquè pateixen algun tipus de problema emocional. “Treballo amb aquestes persones a través de l’alliberament somatoemocional, que permet guiar i desfermar les emocions per mitjà del cos, de manera que es propicia que una persona s’accepti millor a ella mateixa i creixi. Aquesta tècnica parteix del diàleg i de la manipulació manual de les fàscies del cos, és a dir, del teixit conjuntiu, per tal d’alliberar certs punts energètics on podem quedar emocions estancades. És una tècnica basada en l’evidència que els éssers humans som tot energia i alhora ens alimentem de fonts d’energia: la còsmica, del cel i de la terra, i l’alimentària, que ens nodreix a partir de reaccions químiques.”
Desafortunadament, les tècniques de tractament fisioterapèutic no convencionals com aquesta no formen part del pla d’estudis del grau en fisioteràpia. “Els vessants terapèutics alternatius són obviats, en general, en la formació acadèmica dels professionals sanitaris; els fisioterapeutes, per exemple, només aprenem els principis i els mètodes de la fisioteràpia clàssica, de manera que hi ha un gran buit de coneixements sobre alternatives de tractaments que cal emplenar mitjançant els interessos, la sensibilitat i la formació posterior del professional, és a dir, durant el seu exercici professional, per tal d’atorgar una millor qualitat de vida als pacients.”
Per això, a banda de la diplomatura Cristina Catalán ha cursat diversos postgraus i actualment està estudiant osteopatia. “Els resultats de les tècniques alternatives són evidents sobretot en els casos de persones que no s’identifiquen amb la seva imatge, per un complex o per la no acceptació del pas del temps, de forma que rebutgen el seu cos.”
La relació que hi ha entre l’estètica –un bon to corporal– i l’equilibri emocional i mental és evident. “El més habitual és que el pacient arribi per un problema que ell considera estrictament físic, però, a mesura que avança el tractament, acaba sortint el detonant emocional que s’amaga darrere de la lesió; tret dels esportistes o de les lesions provocades per la càrrega d’un sobrepès, en el 80% dels casos hi ha un rerefons psicològic, una relació amb el vessant emocional. Per aquesta raó, és fonamental tenir capacitat d’escoltar, posseir empatia i saber aprendre de les experiències per tractar bé els pacients, a més d’ampliar pel nostre compte l’assignatura de psicologia que tenim a la carrera. Les persones que demanen l’assistència d’un fisioterapeuta per alleujar un patiment crònic se senten tristes i angoixades perquè el mal les va consumint. Si el tractament aplicat redueix el patiment, la persona de seguida revifarà emocionalment. Per tant, inclús quan només es tracta la patologia des d’un vessant estrictament físic, es millora l’estat emocional i mental del pacient, que difícilment es pot sentir feliç si ha conviure a diari amb el dolor.”
Les últimes dècades, la nostra societat s’ha caracteritzat per un posat “inconformista i descontent a pesar de l’abundància generalitzada en què vivim. Caldria que aprenguéssim a donar gràcies per les moltes comoditats i possessions de què gaudim.”
Aquest estat anímic col·lectiu respon al fet que els humans som éssers complexos i heterogenis, els components dels quals han de tenir una convivència harmònica per assolir una existència plena. “Necessitem estar equilibrats per sentir-nos bé, i aquest equilibri es basa en la coherència i continuïtat entre el cos i la ment; únicament quan estem bé amb nosaltres mateixos trobarem l’equilibri amb les altres persones, i ens hi relacionarem sense pors i de manera fluida, igual que amb l’univers. Només qui viu en equilibri pot gaudir veritablement de les milers de petites coses meravelloses que omplen la nostra quotidianitat.”
Malgrat que pugui semblar una paradoxa, “vivim en una societat sedentària on ni es valora ni es té una veritable cura del cos. Ens preocupa l’estètica, és cert, però no la bona forma física que pot prevenir i/o alleujar les lesions i les seqüeles inevitables de l’envelliment. He comprovat que les persones amb feines més estàtiques són les que pateixen més molèsties físiques, perquè el nostre organisme, genèticament preparat per a una certa activitat física i històricament acostumat a dur-la a terme, no s’està adaptant bé a la vida sedentària i el cos en pateix les conseqüències. I cal dir que en el nostre país aquesta tendència s’agreuja, ja que no hi ha consciència ni valoració de l’activitat física com a font de salut corporal, emocional i mental.”
