Text del 10-02-10
Cos i equilibri emocional són realitats indissociables. Hauríem de fer fotos dels nostres pacients quan ens visiten el primer dia i quan acaben el tractament per constatar que físicament no tenen res a veure.
La psicòloga Montserrat Clavell i Figueras ja acumula 30 anys en l’exercici de la professió. “Els psicòlegs escoltem la parla, que és la traducció del pensament.” En l’actualitat, es troba al capdavant del seu propi gabinet psicològic. “Abans d’això he fet una mica de tot: vaig treballar a una guarderia, vaig fer de supervisora d’un centre de psicòtics i vaig col·laborar amb un centre d’acollida de la Generalitat de Catalunya.”
A banda de la seva trajectòria professional, fou també presidenta del Col·legi de Psicòlegs de Girona durant sis anys. “Un col·legi respon de l’honestedat en la pràctica de l’activitat dels seus col·legiats. Només per això ja tenen sentit. Val a dir, però, que, per exercir la psicologia, i a diferència d’altres professions, no cal ser col·legiat. Per aquest motiu també és important el paper dels col·legis en la lluita contra l’intrusisme professional, especialment abundant en el nostre camp.”
L’experiència de la senyora Clavell li permet apreciar l’estreta relació que hi ha entre el cos i l’equilibri psicològic. “Cos i equilibri emocional són realitats indissociables. Un dia, parlant amb una companya, vam treure la conclusió que hauríem de fer fotografies dels nostres pacients quan ens visiten el primer dia i quan acaben el tractament. Així es podria constatar fàcilment que el pacient és la mateixa persona però l’aspecte del seu cos és diferent.”
L’equilibri interior es transmet exteriorment, i a l’inrevés. “Mai he recomanat a un pacient que es faci una operació estètica. I no tant perquè n’estigui en contra, de les operacions estètiques, sinó perquè no faig recomanacions tan transcendents ni dono mai cap mena d’ordre.”
La imatge corporal està tan associada a la mateixa psiqui de l’individu que pot ser molt perillós alterar-la artificialment. “Tenia una pacient molt acomplexada que es va operar el nas. Un bon dia, fent relaxació li vaig dir que es toqués el nas i va portar el dit a un centímetre del nas operat, a on li arribava abans. Ho va fer inconscientment. El seu nas inconscient, per tant, era el que ja no tenia, no l’operat.”
El mèrit d’una evolució positiva en un tractament no és dels psicòlegs, sinó de la persona que hi acut. “Nosaltres som instruments, ens limitem a fer de mirall. És el pacient qui es cura amb les seves pròpies paraules. La principal habilitat dels psicòlegs és evitar que el mirall que som es trenqui.”
Els trastorns psicològics tenen el seu punt de partida en el mateix entorn familiar. “L’arrel dels problemes psicològics d’un pacient cal buscar-la en els seus pares. Tots som fills dels nostres pares, tant per a allò bo i com per a allò dolent.”
La infància és, en conseqüència, una etapa determinant per a la configuració del caràcter d’un ésser humà. “El que fem durant la infància ho continuem fent la resta de la nostra existència. I concretant encara més, diria que els dos primers anys de vida són vitals. La nostra teràpia gairebé sempre busca trencar les males actituds adquirides quan érem petits.”
Un dels grans atractius d’aquesta feina és la seva gran varietat, perquè tothom és diferent. “Cada nou pacient és un món nou de sentiments per descobrir.”
A l’hora de donar un diagnòstic, Montserrat Clavell veu important evitar la categorització. “Quan dono un diagnòstic ho faig definint el problema, no pas etiquetant el pacient. Per exemple: li dic a un pacient que té l’autoestima alta o baixa, que li falten recursos emocionals o que té trastorn de pensament; no li dic que és psicòtic, histèric, narcís, etc.”
L’eficàcia d’una teràpia depèn de molts factors, entre ells la posada en escena de la consulta. “Nosaltres no atenem el pacient darrere d’una taula. Parlem amb ell de costat a costat, en un pla d’igualtat, sense un element que ens separi. Tampoc no portem bates blanques. Per què haig de portar una bata blanca per escoltar-me algú?»
El paper dels psicòlegs, de fet, abasta molts escenaris: per exemple, les catàstrofes. “Aprofitant el meu coneixement del francès, vaig atendre els familiars de les víctimes de la catàstrofe del llac de Banyoles, la majoria francesos. Va ser molt emotiu que ens acomiadessin donant-nos les gràcies.”
Un altre vessant de la tasca dels psicòlegs és la seva intervenció en els peritatges judicials. “Si un pacient em demana que hi vagi, hi vaig. Has de ser honest i testimoniar el que penses, sense deixar-te endur per cap mena de pressió.”
Alguns problemes psicològics requereixen molt tacte quan han d’ésser abordats, com tot allò relatiu als abusos sexuals d’infants. “És un tema molt delicat, perquè tant abusats com abusadors es neguen a reconèixer el que ha passat. La nostra feina és que en parlin i ho acabin acceptant.”
En principi, els psicòlegs es deuen al secret professional, però el seu codi deontològic els autoritza a denunciar els casos que considerin oportuns. “Jo vaig denunciar un cas per ajudar la mare. Altrament, no s’hauria atrevit a fer-ho. L’abusador, després, em va denunciar a mi al Col·legi de Psicòlegs i m’acusà de mentir. La seva manera de reaccionar em va molestar molt. No tant per mi, sinó per la seva incapacitat d’acceptar la culpa. No cal dir que el Col·legi va desestimar la denúncia.”
Un altre dels problemes complicats que han de tractar és el que ateny a la violència de gènere. “Hi ha molta violència de gènere gratuïta, exercida per homes primaris que no saben expressar-se d’una altra manera. Cal dir, també, que hi ha dones que anul·len l’home, i amb aquesta anul·lació sembren la llavor del maltractament o de la infidelitat. Igual que hi ha homes que només saben pegar o ser infidels, hi ha dones que només saben anul·lar.”
Un psicòleg ha d’estar sempre al dia. “Tinc una filla, la Marta Jaume, que és psicòloga, i que també m’escolto. I ella m’escolta a mi. Ens hem d’escoltar més tots plegats: forma part del nostre camí d’aprenentatge. Sovint es diu que el món ara va endarrere: no és veritat. Estic convençuda que cada generació ho fa millor que l’anterior, i que el món sempre va endavant.”
