Text del 18-01-2011
El món de la moda és molt canviant, les tendències es renoven gairebé setmanalment. Això en part respon a una estratègia per estimular el consum, però també a la demanda de qui necessita sentir-se a l’última per afavorir el seu atractiu.
La nostra aparença és essencial de cara a relacionar-los, i val a dir que en bona part ve determinada per la roba que portem.
A Internet el client pot mirar-se la roba tantes vegades com vulgui abans d’adquirir-la. Quan ho fa, té la il·lusió d’esperar l’arribada d’un paquet a casa. I, un cop emprovada la peça, si no li escau, sempre la pot tornar.
A Catalunya ja es comencen a veure els símptomes de la recuperació de la indústria tèxtil, tan arrelada a la nostra història.
Nascut a Sabadell, capital catalana del tèxtil, Ramon Colomé i Ala-cid va començar a treballar en una empresa familiar, de la qual va esdevenir cap de producció amb només 23 anys. “Malgrat ser tan jove, la responsabilitat laboral, la paternitat i tenir un bon mestre em van fer madurar de cop. Fèiem de dos a tres milions de peces anualment. Les dissenyàvem aquí i les fabricàvem al Marroc.”
Després d’una dècada com a cap de producció, “l’any 2002 vaig sentir la necessitat de fundar la meva pròpia empresa, i aquest desig es materialitzà en Donnafly Barcelona. L’entitat ha descrit un recorregut circular. Al principi, del 2002 al 2006, ens vam dedicar a promocionar la nostra marca principal, Donnafly, però les xarxes comercials no van respondre eficaçment i la morositat fou elevada. A la segona etapa, del 2006 al 2009, vam treballar per al grup Inditex; i, finalment, vaig decidir que ens en desvincularíem. Fou una decisió complicada i valenta, però el cert és que jo sempre havia volgut poder crear les meves pròpies col·leccions, per això havia creat l’empresa en primer lloc. Ara tenim tres marques: dues de roba femenina (Donnafly i Star Thaïs) i una de nens (Paper Plain). A més, no dependre d’Inditex ha estabilitzat econòmicament l’empresa, perquè controlem el que facturarem cada mes.”
Comprar roba és una necessitat per a un ampli segment del públic femení, una tendència que s’està ampliant també als homes en el cas de la gent jove. “El món de la moda és molt canviant, les tendències es renoven gairebé setmanalment. Certament, això en part respon a una estratègia per estimular el consum, però també a la demanda de compradors que necessiten variar d’aspecte i sentir-se a l’última per afavorir el seu atractiu dins el seu cercle. Perquè la nostra aparença és essencial de cara a relacionar-los, i val a dir que en bona part ve determinada per la roba que portem. Un ritme d’adquisició de roba un pèl frenètic està vinculat, sobretot, al jovent, justament per com el seu aspecte i la seva indumentària contribueixen a afermar-ne l’autoestima.”
Darrerament, Donnafly, a través de portals com Privalia, ha apostat per la venda on-line, que s’ha convertit en la base de la seva facturació. “La nostra intenció és vendre tota la producció d’aquesta manera. Els portals web posen la marca a l’abast de tot Europa, sense necessitat de xarxa comercial ni de representants. Per això és el mètode més senzill i econòmic d’arribar a tot arreu, i està experimentant un auge espectacular. Només implica un canvi de mentalitat.”
En aquest sentit, la compra on-line no permet, evidentment, emprovar-se la roba, un fet que no és en sí mateix un desavantatge. “A Internet el client pot mirar-se la roba tantes vegades com vulgui abans d’adquirir-la. Si es decideix favorablement, té a més la il·lusió d’esperar l’arribada d’un paquet a casa. I, un cop s’hagi emprovat la peça, si no li escau, sempre la pot tornar.”
De fet, Internet és el futur de la compravenda mundial. “Sempre hi haurà botigues, però seran més especialitzades i selectes, mentre que, fins i tot, arribarem a crear tendències des d’Internet. A Estats Units i a França pràcticament ja és així.”
Vendre roba a través d’un web demana invertir en bases de dades i promocions on-line. “Dins els portals de venda en xarxa, les fotografies són clau per exposar el producte i fer-lo atractiu. Privalia, per exemple, disposa d’un perfil fotogràfic fantàstic. Sovint, com les nostres imatges són més funcionals, els portals amb què col·laborem ens demanen el mostrari i fan les fotos ells mateixos. El més recomanable per vendre roba a distància és no fotografiar les peces soles, sinó dutes per models. També és important que la noia que posi sigui atractiva, per generar identificació. Normalment hi ha quatre fotos: davant, esquena, perfil i un pla detall de la principal originalitat de la peça.”
El know-how d’aquest tipus de venda és més senzill que no sembla. “Jo vaig creant models fins que en faig el photo-shotting del mostrari. Aleshores, penjo les fotos a un portal de venda d’Internet d’un país concret i, si els agrada la nostra oferta, comencen a vendre. Normalment, un portal d’aquestes característiques sol tenir entre cinc i deu milions de clients. La roba de la nostra empresa està al seu abast mitjançant aquest espai, i igualment la poden trobar en els successius portals d’altres països.”
Per cada pantalon o faldilla que es ven, es venen deu bruses o jaquetes. “Les parts de baix són una compra menys comuna per Internet, perquè és més arriscat encertar-ne la talla. Encara que la llei marca set dies per poder tornar la peça, a la gent li costa més adquirir una peça que saben que pot ser problemàtica.”
Donnafly confecciona a Catalunya. “Nosaltres dissenyem i tallem les peces. La resta del procés el tenim externalitzat. Les nostres tirades no són gaire grans. Treballar amb Internet també condiciona la producció; a hores d’ara fem tirades de 80 a 300 peces per model. Si algun model despunta i es ven molt bé, el continuem. Pel que fa a l’estil, apostem per una moda jove, urbana i per a tots els públics. Tot i que per Nadal fem alguna peça de festa, intentem que la roba Donnafly sigui per portar diàriament.”
Si bé el senyor Colomé marca les línies del disseny, compta amb un equip de creatius. “La comercialitat és el nostre criteri principal, però no l’únic. Sabem que, allò que no es ven a un país, es pot vendre a un altre. Per això ens interessa sobretot mantenir la qualitat, la comunicació amb el client i un segell personal que ens distingeixi de la resta.”
Entre el disseny d’una col·lecció i la seva exposició en xarxa passen només unes dues o tres setmanes. “Per dissenyar, ens inspirem gairebé en tot, i fem constantment recreacions i homenatges d’allò que ens agrada. Internet també ha posat més fàcil desenvolupar la inspiració. Ja no cal anar a comprar roba a París. Potser per la meva experiència en l’àmbit de la producció tèxtil, acostumo a aportar a les dissenyadores barreges de gèneres fantàstiques.”
Malgrat comptar amb empreses potentíssimes, els analistes econòmics sovint menystenen la importància del tèxtil a l’Estat. “A Catalunya ja es comencen a veure els símptomes de la recuperació d’una indústria tan arrelada a la nostra història. I cada cop anirà a més, sobretot a Barcelona. Estem ubicats al Poble Nou i veig al nostre voltant que el sector té moltes empreses emergents.”
Una de les satisfaccions personals de Ramon Colomé des que fundà l’entitat “és veure com la meva creativitat i inquietud ens ha servit per arribar a un ventall més ampli de públic. A banda de la marca dedicada als nens (Paper Plain), l’altra marca de roba femenina que tenim (Star Thaïs) l’estem orientat cap a un nou sector. És una línia més romàntica, més femenina, amb colors més llisos, no tan casual ni urbana.”
Però la principal joia de la seva vida és compartir la passió per la roba i dues filles –la Janna i la Dèlia– amb la seva esposa Sílvia. “Ella té una botiga multimarca de roba de senyora al Vallès.”
