Text del 2002
Hem obert un camí sense retorn, portant dignitat, esperança i visió de futur a molts que estan recobrant la seva confiança i coratge, un camí llarg i desafiant a causa dels milions de famílies que encara es troben en profunda desesperació.
La situació de l’Argentina ocupa i preocupa els ciutadans catalans que observen des de la incredulitat i la indignació com un dels estats del planeta més rics en matèries primeres té vint-i-un milions de pobres d’una població total de quasi trenta-set milions.
Aquesta inquietud ha quallat en diversos moviments catalans de solidaritat cap al país de La Pampa. L’ONG Vida Noble n’és un. La idea inicial de constituir una entitat d’aquestes característiques va sorgir de Cristina N. Pérez Tarrié. Aquesta lingüista, especialitzada en llengua anglesa, nascuda al país sud-americà i també educada i formada a Europa, concretament a Catalunya, va desitjar l’any 1995 retornar al seu país d’origen, tot i aportant-hi solucions efectives que arrangessin de soca-rel la xacra de la pobresa. Per assolir aquest repte va disposar de seguida de l’entusiasme i la implicació d’un grup d’amics, professionals en àmbits tan diversos com sanitat, telecomunicacions, empresarials, psicologia, etc., que des de llavors comparteixen la mateixa visió altruista i són també fundadors i junta directiva de l’entitat. Actualment hi participen igualment col·laboradors catalans i argentins en tots dos extrems del pont solidari. Un cop decidit el nom de l’organització, Vida Noble, que Cristina N. Pérez Tarrié va triar en honor d’una col·lecció de biografies exemplars que havia llegit durant la seva infància, els seus impulsors van determinar que fóra convenient que la meitat de l’equip s’establís l’any 1997 a l’Argentina, concretament a la ciutat de San Rafael, província de Mendoza, per tal d’iniciar un treball de prospecció i posteriorment elaborar un pla d’actuació per emprendre de manera efectiva un pont de cooperació entre Catalunya i Argentina. La seva intenció era començar a actuar l’any 2003: “Érem conscients que per endegar un projecte eficaç calia ser molt pacients abans de materialitzar-lo. Aquesta va ser la raó perquè anéssim dissenyant, madurant i desenvolupant el pla d’acció de forma progressiva amb una coordinació eficaç entre els dos països. Era ja indubtable el nostre compromís ferm i altruista per dur a terme els objectius originals.”
L’any 2001, malgrat aquesta intenció inicial, la greu crisi i el col·lapse del país americà van avançar la posada en pràctica de l’ideari de l’ONG: “Una escola de San Rafael va demanar el nostre ajut urgent a causa de la situació de desnutrició que patia un nombre important dels seus alumnes.”
Aquesta crida determinà el desplegament efectiu del Programa Integral Vida Noble (PIVN), dividit fins al moment en tres fases: “La Fase I consisteix en el lliurament quinzenal d’aliments i d’objectes de primera necessitat, com ara matalassos, roba, útils escolars, etc. a les famílies implicades en el nostre programa. Aquest fet és molt important, perquè no treballem amb persones aïllades, sinó amb nuclis familiars.”
Aquest proveïment no només significa subministrar-los els estris imprescindibles per a una vida digna, sinó, especialment, “retornar-los l’autoestima i la confiança, a més de recolzar la unió i caliu familiar.”
En aquest mateix estadi es comença a treballar la formació ètica i ocupacional: “És fonamental modificar el codi de valors que presideix la vida familiar i econòmica del país mitjançant el canvi ètic de les actituds i hàbits nocius que emergeixen i nodreixen la pobresa. Ja en la Fase II se’ls instrueix en sexualitat responsable, higiene integral, en el rebuig de qualsevol forma de violència individual i social, etc., essencials per a una vida basada en valors nobles. Els joves reben classes de llengua anglesa i noves tecnologies, i tenen accés a la biblioteca Era Noble.”
S’insereix també els membres d’aquestes famílies en cursos de capacitació laboral –elaboració de calçat, confecció, construcció, etc.– i es rehabilita el seu habitatge, sempre que això sigui possible. “Aquestes famílies viuen en cases de la seva propietat o de lloguer, però en condicions deplorables d’habitabilitat. En aquestes situacions, intentem condicionar-les perquè presentin les característiques d’una llar digna. Fins i tot hem llogat cases per a famílies en situacions molt desesperades.”
En la Fase III es tracta de construir llars dignes en el cas de les famílies que no en disposin d’una. Aquestes llars disposaran d’una àrea per a hortes orgàniques col·lectives per autoabastar-se d’aliments i així esdevindran menys dependents de les ajudes exteriors. D’altra banda, un cop assolides les necessitats bàsiques de tot ésser humà, a més de formació ètica, recolzament psicològic i capacitació laboral, cal donar a aquestes persones els mitjans tècnics i econòmics adequats perquè puguin superar la situació en què viuen i propiciar un futur més satisfactori per a ells mateixos i per als seus descendents. “És objectiu fonamental d’aquesta Fase III, l’orientació i recolzament de projectes familiars col·lectius basats en paràmetres nobles de comerç i convivència; d’aquesta manera s’assoleix l’autonomia econòmica que completa la seva reintegració en el context social. Aquestes empreses mostraran una nova manera d’afrontar la vida i entendre l’economia.”
L’ONG Vida Noble ha creat el Turisme Solidari, una iniciativa original i innovadora que permet que els catalans interessats a ajudar el poble argentí s’hi puguin involucrar directament: “El Turisme Solidari activa la consciència envers la solidaritat amb els països menys desenvolupats i, a més, genera fons perquè el PIVN pugui arribar a moltes més famílies que necessiten ajuda. Tot això en el marc incomparable de la ciutat de San Rafael, al peu de la precordillera dels Andes.”
La labor desenvolupada des de 2001 ençà ha estat ingent. Tot i així, Cristina N. Pérez Tarrié, prefereix qualificar-la de manera més humil perquè “hem obert un camí sense retorn, portant dignitat, esperança i visió de futur a molts que estan recobrant la seva confiança i coratge, un camí llarg i desafiant a causa dels milions de famílies que encara es troben en profunda desesperació.” Saber que la seva tasca és no únicament una qüestió de justícia social, sinó indispensable per a la subsistència de tantes persones els anima a treballar de valent i a incrementar i millorar les fases del seu programa i els seus continguts. Des d’aquí les nostres felicitacions per la seva tasca humanitària i per la seva capacitat d’atenció global i de recerca de solucions originals i inèdites que possibilitin incorporar un major nombre d’occidentals a la millora de les condicions socioeconòmiques dels països amb majors problemàtiques i desigualtats socials i econòmiques. Parlar d’Argentina com un país pobre seria inexacte. Parlar d’Argentina com un exemple d’un repartiment desequilibrat de la riquesa i d’una gestió errònia dels seus recursos és una obvietat. Organitzacions com Vida Noble lluiten per canviar aquest estat de coses i els valors, creences i prejudicis morals que el susciten.
