26-02-2014
L’obra rigorosa que tenen a les mans suposa una encertada i diferenciada aportació a tota la literatura que actualment s’està generant al voltant de la crisi que va esclatar l’any 2008. El llibre neix tant amb la pretensió de servir d’aprenentatge per a l’actual generació i per a les futures com també amb l’objectiu d’evitar repetir les errades del passat.
En els últims temps, i des de diferents sectors, es torna a reclamar amb èmfasi la necessitat de reforçar els lligams entre el món públic i el privat. Aquesta insistència no resulta una novetat però l’actual situació econòmica la posa sobre la taula com una demanda a la qual cal oferir respostes i accions immediates.
En una economia globalitzada com l’actual, on les tecnologies de la informació i els avenços científics permeten que les fronteres físiques no constitueixin cap limitació, quan parlem de “crisi” i “perspectives empresarials” ho fem en un context ja de per si complex. Vivim una recessió que confiàvem en evitar i que ara pensem que està durant massa.
Les institucions no són –ni ho han de ser– organismes independents de l’entorn o de la resta d’actors socials amb els quals conviuen, com, per exemple, el sector empresarial. Tothom coneix exemples de col·laboració entre universitats, entre empreses, entre el sector públic i privat, que han tingut èxit i han esdevingut profitoses; col·laboracions on la millora de l’ocupació, de la retenció de talent i de les economies d’escala i d’abast són beneficis palpables que impacten en les perspectives empresarials.
Probablement, tal com diu Peter Drucker, la millor manera de predir el futur és crear-lo. Per aquesta raó, la crisi no pot ser una excusa per al conformisme, sinó una oportunitat de millora i de superació de les adversitats. En aquest sentit, les universitats encarem el futur amb la voluntat de reforçar el nostre paper d’agent social, amb una vocació clara de continuar garantint la igualtat d’oportunitats, així com de fomentar la col·laboració entre l’àmbit públic i el privat. Una relació que no significa en cap cas privatitzar la universitat ni burocratitzar l’empresa, sinó identificar punts de trobada amb l’objectiu de reforçar, posem per cas, la tercera missió que és inherent al sector universitari: la transferència de coneixement.
Per poder entendre aquesta crisi, les perspectives que genera i la pròpia realitat canviant, és imprescindible disposar de la perspectiva local i internacional dels testimonis directes que dia a dia s’enfronten i superen l’actual conjuntura. Aquesta visió s’integra de manera acurada a l’obra Crisi i perspectiva de les empreses de Catalunya, on Àngel Font recull les aportacions de més de 200 assessors i empresaris del país.
La importància de la col·laboració del binomi universitat-empresa; la necessitat d’incentivar, des d’instàncies no només públiques sinó també privades, la inversió en R+D+I; l’alternativa de l’emprenedoria, o l’obligada internacionalització són alguns dels nombrosos temes d’actualitat que els participants exposen als lectors en aquest llibre i els conviden a reflexionar-hi.
