26/02/2014
Els testimonis de les persones són bàsics per entendre la nostra història. Aprendre del passat per millorar el present i construir un futur. Aquest llibre recull les vivències sobre la crisi d’un bon nombre d’empresaris rellevants. Les universitats també tenim alguna cosa a dir al respecte.
Tradicionalment, les universitats hem estat marcades per la desconfiança. Venim d’un context totalment restrictiu, amb una Administració central que sempre ha exercit un control previ molt rígid, per exemple, a l’hora de definir la nostra oferta de titulacions, la selecció dels estudiants o la política de reclutament del professorat. Paradoxalment, aquest excessiu control no s’ha acompanyat d’una avaluació dels resultats: tenim un finançament públic sense retiment de comptes; un finançament que continua condicionat a aspectes com la mida o el nombre de títols i no pas als resultats que obtenim o a la qualitat de la gestió que fem.
Alhora, la universitat pública a Catalunya no pot continuar pendent del finançament públic que, a més, és evidentment insuficient. Hem de seguir treballant per diversificar i incrementar les fonts d’ingressos. Entre les vies que estem endegant, hi ha l’establiment de noves aliances amb els sectors productius de la societat, sobretot en la transferència dels resultats de la nostra recerca. Sovint es parla de l’escassa col·laboració entre empresa i universitat i del paradoxal interès d’ambdues per apropar-se. Per part nostra, hem d’esventrar les muralles de la universitat i obrir-la a l’avenir de l’entorn d’innovació i transferència que es desenvoluparà a Barcelona durant els propers anys. Però aquest és un camí que no podem recórrer sols. Ens cal un marc de treball menys rígid que l’actual on les universitats puguem desenvolupar tot el nostre potencial innovador, un entorn que permeti la correcta interacció de la universitat amb l’economia productiva, amb incentius fiscals específics que facilitin i estimulin aquesta col·laboració.
Universitats i empreses hem de poder treballar cooperativament, identificant les necessitats de la societat i proposant respostes a partir dels resultats d’una recerca orientada a aquesta demanda. Si som capaços de desenvolupar aquest entorn correctament, hi tenim molt a guanyar. Per exemple, en el finançament que ens arribarà des d’Europa, a través del H2020, el nou programa marc per a l’R+D+I de la UE i on, fins ara, la UPF ha obtingut excel·lents resultats: som la segona universitat de l’Estat que més fons en valors absoluts ha captat entre 2007-2013.
Els projectes de recerca finançats per aquest programa són molt competitius i s’adrecen a assegurar la competitivitat global d’Europa, a impulsar-ne el creixement econòmic i a crear-hi llocs de treball. Es premien els avenços científics i la recerca que s’orienta a resoldre els grans reptes socials; s’eliminen les barreres a la innovació i es facilita la cooperació dels sectors públic i privat en la transferència de resultats a la societat.
Aquestes són les línies marcades per Europa amb horitzó 2020. Aquí, si volem que la universitat esdevingui una palanca per millorar la competitivitat del país, no només ens calen més recursos públics i millor distribuïts per fer sostenible el model: també necessitem un marc legal que incentivi la col·laboració entre universitat i teixit productiu.
