TH, 6è VOLUM. Crisi i Perspectiva

Dr. Pere Alavedra i Ribot (Pròleg)

Dr. Pere Alavedra i Ribot

Rector de la Universitat Internacional de Catalunya

(Text escrit el 12-03-14)

 

“Aquesta obra és un tribuna per analitzar les causes, repercussions i vies de superació de la crisi”

 “El jovent català aspira a una estabilitat laboral que poc té a veure amb els nostres valors emprenedors i liberals tradicionals, en haver assimilat la idiosincràsia espanyola”

 

Obres com la present atorguen a les empreses i a les institucions catalanes vinculades amb el teixit empresarial del país una tribuna per explicar les seves especificitats i analitzar les causes, repercussions i vies per superar l’actual recessió.

Una d’aquestes institucions és la Universitat Internacional de Catalunya; fundada oficialment l’any 1997, la seva llavor es troba en la Universitat Lliure de Barcelona, entitat impulsada a la dècada dels 60 per un grup d’intel·lectuals i empresaris.

En el nostre centre, caracteritzat pel seu tarannà internacional –un 10% dels estudiats són estrangers– i per la seva proximitat amb el món empresarial –un 40% dels crèdits estan impartits per professionals i executius–, estudien uns 4.500 alumnes. En l’actualitat s’imparteixen estudis de l’àmbit tècnic (arquitectura), sanitari (medicina, infermeria, fisioteràpia i odontologia) i humanístic, el qual es divideix en la branca pedagògica (educació infantil i primària), humanística (dret, humanitats, periodisme, comunicació audiovisual, publicitat i relacions públiques) i social (ADE). A més, també oferim programes de postgrau i doctorat.

Com a rector d’una universitat privada, que aspira a què els seus estudiants trobin, orientin i reforcin el seu veritable potencial, m’haig d’enfrontar als reptes educatius dels país. Un d’ells és el decalatge entre les proporcions dels perfils formatius dels espanyols i les de la resta dels ciutadans de països de l’entorn: el nostre percentatge de graduats, un 30%, és similar a la dels països europeus, però no la de titulats en FP, un 20% a Espanya respecte del 50% europeu, i sobretot de joves sense qualificació, un alarmant 50% enfront del 20% europeu.

Una altra problemàtica és la falta d’adaptació de l’oferta de titulacions a la realitat laboral. Però recordem que els joves, des de sempre, han estat rebels i idealistes; per això es decanten per uns estudis o uns altres en funció de les seves afinitats i aspiracions personals sense que els condicionants externs afectin la seva opció.

En aquest sentit, també és necessari desmitificar algunes qüestions: d’una banda, es parla sovint de la necessitat de potenciar la producció de patents des de l’àmbit acadèmic obviant que l’excel·lència universitària està universalment vinculada amb les publicacions, i que la nostra funció és crear i transmetre coneixements, en front de l’empresa que ha de crear riquesa; de l’altra, cal assenyalar que els mitjans de comunicació han magnificat la fuita de cervells a l’estranger. El que sí és certa és la reducció d’estudiants i de recursos a les universitats privades i públiques, tot i que les primeres, com només es financen amb mitjans públics, estan patint més la situació.

Per acabar, m’agradaria fer una reflexió: històricament, Catalunya sempre havia estat un país liberal i emprenedor, i per això la societat civil disposava d’una gran empenta, cohesió i fortalesa per respondre a necessitats socials que en altres països es delegaven a l’Estat. L’assimilació de d’idiosincràsia espanyola, però, ha transformat aquesta mentalitat, i en l’actualitat el jovent aspira a una estabilitat que poc té a veure amb els nostres valors tradicionals. Cal revertir la situació dignificant i optant per una economia productiva en què la industria i els emprenedors tinguin un paper central.