Text del 2003
L’hospital del futur tindrà més tecnologia, amb la qual donarà un diagnòstic ràpid, tindrà menys llits i haurà de resoldre totes les necessitats socials i sanitàries.
Si els canvis del segle XXI es donen a petita escala, el Pius Hospital de Valls n’és un bon exemple. És un hospital comarcal que atén la població de les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà, però que assumeix el gran repte de veure la sanitat com un únic procés que preveu una continuïtat entre l’atenció primària, l’especialitzada i la sociosanitària, i cada nivell assistencial ha de fer el que li pertoca”, explica el seu gerent, el doctor Albert Pons.
Amb l’herència d’una llarga tradició hospitalària que data del 1313 i sota el patronat d’una fundació pública municipal, integra els 350 treballadors d’un hospital general bàsic, un centre sociosanitari i una residència social, amb els quals “cobrim les necessitats que ens marca el Servei Català de la Salut, com l’atenció especialitzada, la recuperació d’un procés agut que necessita unes cures no practicables a casa, les cures pal·liatives del malalt terminal, la llarga estada i l’atenció social.”
Amb el seu funcionament, el Pius Hospital demostra que per aconseguir que tots els centres que reuneix actuïn com un de sol, la delimitació de funcions i la coordinació dels recursos són tasques essencials. L’hospital dóna suport a les àrees bàsiques de salut amb les consultes externes per especialitats, i per tractar processos aguts té 88 llits, amb les seccions de medicina interna, cirurgia general, traumatologia, pediatria i tocoginecologia, i un nivell de tecnologia que determina quins casos pot tractar: “El nostre hospital té una capacitat de resolució per a 50.000 habitants, necessàriament diferent a la d’un hospital terciari o d’alta tecnologia”, afirma el doctor Pons.
Els casos que la requereixen, com els trasplantaments, els deriven per raons de planificació sanitària: “tenim clars els circuits entre la xarxa d’hospitals. El nostre hospital de referència és el Joan XXIII de Tarragona, i si convé derivem el pacient a Bellvitge.”
De totes maneres, la derivació de casos afecta un 10% de la població de referència, i la distribució actual dels recursos tecnològics a la xarxa hospitalària ja permet que “a Valls practiquem el TAC, l’ecografia, l’ecocardiografia, l’endoscòpia digestiva, proves d’esforç, Holter cardíac, cirurgia laparoscòpica i artroscòpies”, detalla el doctor Cartañà.
Amb aquesta tecnologia, el Pius Hospital ha endegat actuacions capdavanteres en assistència hospitalària, com la Unitat de Diagnòstic Ràpid “per tractar símptomes relacionats amb el càncer. A la Unitat s’hi fan tota mena de proves al pacient sense haver d’ingressar-lo, amb tota la tecnologia per al procés diagnòstic, que es resol en un termini mig de 3 a 5 dies” explica el doctor Cartañà. El doctor Pons creu que aquest nou funcionament “és sens dubte un repte a la coordinació”, que “és més fàcil d’assumir en un hospital petit que en un altre de més complex”, segons el doctor Cartañà, que veu en aquesta unitat un petit exemple de l’hospital del futur: “L’hospital que comencem a definir tindrà més tecnologia, amb la qual donarà un diagnòstic amb gran celeritat, i menys llits.”
A banda d’evitar l’ ingrés a alguns pacients, la rapidesa de la tecnologia i la coordinació de recursos sociosanitaris han reduït també el temps d’estada a l’hospital “i així corre menys risc d’infeccions. El malalt està millor a casa seva, però al mateix temps li hem de garantir una assistència social i sanitària, adequada a les seves necessitats, com anar a curar-lo al domicili o bé i si viu sol i és gran, oferir-li lloc a un centre sociosanitari”, manifesta el doctor Pons.
Al Pius Hospital de Valls poden cobrir totes aquestes necessitats: “Tenim un programa d’assistència en el domicili o PADES que tracta sobretot malalts terminals i posa en relació l’hospital amb l’àrea d’atenció primària”, diu el doctor Pons.
Amb aquest programa el doctor Cartañà assegura que “no deixem de banda el malalt terminal, al qual se li ha de procurar una mort digna i sense dolor” davant les reticències de “gent que no accepta que el malalt mori a casa amb l’atenció del PADES, perquè encara esperen que l’hospital el curi, fins i tot quan no pot.”
L’altra gran oferta de serveis sociosanitaris a Valls l’integren l’hospital de dia i el centre de dia, serveis que donen suport al malalt crònic i a la seva família. Llurs funcions les descriu el doctor Cartañà: “l’hospital de dia, de 40 llits, és més sanitari, tracta malalties com l’Alzheimer, i el centre de dia dóna una atenció més social, com una llar. Hem hagut d’arribar a aquest grau de coordinació de serveis socials i sanitaris per l’envelliment de la població i l’augment de la dependència dels pacients, que implica la pèrdua de salut. Tots aquests pacients els tornem a casa seva a l’hora que els familiars poden atendre’ls.”
Un altre treball de coordinació del Pius Hospital és el de les Unitats Funcionals Interdisciplinàries (UFIS) “que fan de pont entre l’hospital d’aguts i el centres sociosanitaris” afirma el doctor Pons, en el sentit que actuen “quan a l’hospital d’aguts preveuen donar d’alta un pacient amb l’ajut de l’hospital de dia, la unitat de convalescència o de cures pal·liatives o el PADES.”
Per a la gent gran que viu sola i necessita atenció el Pius Hospital ofereix des de 1973 una residència amb 136 places, una part de la qual es assistida i una altra per a residents autònoms. El doctor Pons comenta que l’hospital també “vol posar un marxa un programa d’atenció domiciliària social, amb treballadores familiars que tinguin coneixements de geriatria. Aquest i d’altres són programes que han d’establir-se arreu del nostre país, en un futur no gaire llunyà seran necessaris.”
El doctor Cartañà corrobora aquesta opinió i reflexiona: “L’hospital del futur ha de resoldre totes les necessitats socials i sanitàries. La sanitat cada vegada donarà més hospitalitat, amb l’esperit de donar serveis de salut, el concepte de la qual és una manera de viure joiosa, autònoma i solidària.”
Un hospital mira tant cap al futur perquè coneix bé el present, la realitat del seu territori: “Tenim l’avantatge d’una clientela molt propera a nosaltres. Hi ha pacients que ens diuen que es troben com a casa per la proximitat, el veïnatge. Et coneixen”, esmenta el doctor Cartañà.
I és un hospital petit que dins la seva categoria “sempre ha estat dins les cinc primeres posicions dels premis d’àmbit estatal Top 20, des que van instaurar-se”, diu el doctor Pons.
Malgrat les limitacions d’economia i de competències que comporta el fet de ser un hospital gestionat per una empresa pública municipal, el Pius Hospital de Valls obté la reconeixença d’usuaris i de l’àmbit hospitalari estatal i treballa per un llarg futur.
