Entrevistat el 2004
Amb 150 parts a la setmana adquireixes una tècnica a les mans que no et dóna cap màquina d’avui dia.
Portar més de vint anys exercint una especialitat mèdica ha de donar un bagatge professional tan ampli com el ventall de transformacions que s’hi han produït. La ginecologia ha assistit a canvis tecnològics com qualsevol altra disciplina mèdica, però també a canvis importants de la societat. Els doctors Alfonso Martínez i Josep Sales segueixen junts des de fa 24 anys com a socis del Gabinet Ginecològic Martínez-Sales, però ja eren amics a la facultat, tal com diu el doctor Sales: “Fa 25 anys, ambdós vam ser metges residents durant tres anys a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on la mitjana de parts era de cinquanta a seixanta al dia. Això ens va donar una bona formació en obstetrícia i ginecologia. Des de llavors, l’especialitat s’ha desenvolupat molt, i hem hagut d’aprendre tècniques noves, com l’ecografia, la laparoscòpia o la histeroscopia.”
El doctor Martínez creu que aquella formació ja pertany a un altre temps: “Ara és difícil trobar un ginecòleg que ho faci tot, la gent de les darreres promocions està molt especialitzada; hi ha excel·lents ecografistes que no han assistit mai un part.”
La maternitat és un fet de rellevància social del qual ambdós ginecòlegs han vist com ha canviat l’enfocament. Segons el doctor Sales: “Pels canvis socials i la incorporació de la dona al treball la maternitat s’ha endarrerit. La mitjana d’edat d’embarassades supera els 32 anys, la qual cosa pot comportar problemes d’esterilitat. Hom creu que les tècniques de reproducció assistida els solucionen, però a vegades és massa tard.”
El doctor Martínez afegeix que “l’edat per ser mare s’ha endarrerit als 35, però això no obvia el fet que una dona de 30 anys comença a ser gran per tenir un fill.”
El seguiment de l’embaràs és diferent també per circumstàncies més socials que no pas mèdiques. El ginecòleg ha de comunicar a l’embarassada el protocol de proves previst per la llei, que explica el doctor Sales: “quatre anàlisis de sang, tres ecografies i una o dues proves de benestar fetal, que ella pot seguir o no. Si s’hi nega, ha de signar un document. A més, cal dir-li els riscos de tara genètica a què s’exposa. Amb tot això moltes vegades li posem la por al cos, però no tens altre remei si no vols assumir riscos.”
El doctor Martínez opina que tot aquest protocol desvirtua la idea romàntica de la maternitat. “Les proves són fruït d’una medicina defensiva per un canvi de mentalitat que, per haver de traslladar la culpa a algú, fa responsable de les desgràcies el professional. Si en succeeix alguna, sempre s’acaba al jutjat. Per tant, has d’explicar a la dona tot allò necessari perquè es prepari i per cobrir-te legalment.”
El doctor Sales creu que aquest excés de zel de la societat és “per l’accés a la informació, no sempre contrastada, que la fa ser molt exigent. Però no hi ha cap problema si tot va bé.”
L’assistència al part ha rebut grans avenços de la medicina, com “l’analgèsia peridural, que és millor que l’antic pentotal, que impedia la dona de participar en la naixença del fill. Amb l’epidural la dona pot tenir un part vaginal i estar conscient i participar més activament, i el marit també.”
El doctor Sales també destaca l’auge que va tenir el part natural, “que encara perdura en alguns ambients, però que no ha tingut gaire èxit perquè la majoria vol comoditats.”
El doctor Martinez creu que els avenços han contribuït a reduir considerablement els índexs de mortalitat i de morbiditat en el moment del part. “Catalunya registra els més baixos del món, gràcies a una bona obstetrícia, però també a l’alt nombre de cesàries, un 30%, sobretot a la medicina privada. La cesària és una manera de garantir l’èxit.”
El doctor Sales explica aquest fet perquè “la gent no admet que un part pugui presentar complicacions o tenir conseqüències negatives per a la mare o el fill. Els resultats han de ser bons.”
La interrupció voluntària de l’embaràs ha adquirit rellevància social els darrers vint anys, per la legalització de l’activitat. El doctor Martínez afirma que “nosaltres no en fem, perquè ni podem ni en volem fer. Sí que estem obligats a oferir a la dona les possibilitats que té dins del marc legal. Des que existeix la llei es pot avortar complint uns requisits, per això es fan les proves a l’embaràs.”
El doctor creu que, com a pràctica mèdica, “és el fracàs de la medicina, ningú l’estudia per fer avortaments”, i que la legalització “ha estat la porta d’accés perquè es pugui fer el que es vulgui, cosa que no em sembla bé, encara que alguns casos d’avortament els trobo raonables.”
Per la seva banda, el doctor Sales es lamenta de l’alt percentatge d’embarassos entre les adolescents, “amb l’accés a la informació i a la medicina contraceptiva que tenen.”
El doctor veu la causa d’aquest fet en “l’educació que reben i la manca de disposició de l’adolescent, que creu que no li passarà mai res.”
La prevenció també és fonamental en el tractament del càncer. Fer-se com a norma general una revisió un cop l’any “ha reduït molt el nombre de casos. Dels càncers de la dona, el d’ovari és el més agressiu perquè triga més a diagnosticar-se, tant des del punt de vista clínic com de l’edat, i és el menys freqüent. En canvi, el de mama és el més habitual, però és més fàcil de detectar; l’embaràs i l’alletament en són factors preventius.”
La detecció precoç del càncer ha permès “tractar-lo en estadis inicials i obtenir millors resultats.”
El doctor Martínez destaca l’avantatge de seguir “un protocol de proves en la prevenció que permet filar molt prim en el diagnòstic” i la importància del fet que “la dona confiï en el metge; de la relació entre ambdós en depenen els resultats.”
Tot i la pressió social en la professió, ja que, segons el doctor Sales, la ginecologia “és l’especialitat que rep més reclamacions, junt amb la d’anestèsia i la de plàstica”, l’equip Martínez-Sales ha acumulat la suficient professionalitat per complementar-se i seguir treballant. Tal com diu el doctor Martínez: “La gràcia ha estat formar un binomi que funciona sense egoismes, en què on no arriba l’un hi arriba l’altre.”
