Text del 2004
Quan vaig acabar l’especialitat, les úniques eines que teníem era el tacte, una cinta mètrica i una trompeta.
Diu amb orgull que és de Lleida. I, amb satisfacció, hi afegeix que fa trenta-set anys que és metge ginecòleg. “És una carrera vocacional i has d’estimar-la molt, perquè d’altra manera seria impossible portar-la a terme. Som professionals durant totes les hores del dia i hem d’estar disposats a sortir corrent qualsevol dia festiu a l’hora de dinar per anar a atendre un part. Encara conec dues mares i els seus fills als quals vaig atendre un dia de Nadal que vaig haver de deixar l’escudella al plat.”
No va tenir familiars metges, però el seu pare i un qüestionari escolar el van encaminar. “El pare havia volgut ser metge o pilot d’avió, però en la seva època això era un somni. D’altra banda, mentre estudiava al col·legi dels Maristes de Lleida, ens van fer un test i una de les professions que sortien amb preferència era la de metge. En aquells moments vaig començar a sentir atracció per la medicina.”
Va estudiar la carrera a la facultat de medicina de Saragossa, per dues raons fonamentals: “Saragossa la tenia a un pas i Barcelona quedava una mica més lluny. Sóc dels extramurs de Catalunya, el meu poble és el darrer que parla català, la resta ja parla aragonès. A més, de jove, no tenia la constància que tinc ara. Potser si hagués anat a Barcelona no hauria acabat la carrera.”
Al principi, no tenia clara l’especialitat que escolliria, però, a mesura que coneixia les assignatures i els professors, va intuir que el món de la ginecologia era el camp en el qual se centraria. “Quan estudiava a Saragossa vaig treballar com a intern a anatomia i a medicina general. Vaig tenir la sort de tenir com a professor el Dr. Pedro Ramon Vinós, un gran humanista emparentat amb la família del Dr. Ramon i Cajal que havia guanyat la càtedra de tocoginecologia i la de medicina general. Era un home que sabia molta medicina i feia molts experiments sobre el càncer. Com que també era ginecòleg, ens portava després de les classes a prendre un vinet, i ens explicava anècdotes. En aquella època vaig començar a veure el vessant bonic de la ginecologia i de la tocologia.” Per formar-se com a ginecòleg va treballar durant dos anys a Saragossa com a metge intern amb el Dr. Eugenio Recasens.
Amb la intenció de fer-se especialista en tocoginecologia va anar cap a Lleida. En arribar, va saber refusar les ofertes que, com cants de sirena, l’empenyien a desviar-se del seu camí inicial. “Quan vaig arribar a la Clínica Aliança de Lleida, el director em va dir que necessitava un oculista ben preparat, que anés on volgués a fer l’especialitat amb totes les despeses pagades, i que en acabar tenia una plaça assegurada a l’Aliança i una altra a la Seguretat Social. Això em va fer trontollar una mica, perquè era jove, no tenia diners i estava sense feina. M’ho vaig pensar, ho vaig consultar, i al final vaig optar per ser tocoginecòleg.”
Després, el Dr. Santamaría va ampliar la seva preparació en centres de referència com l’hospital de dones de Tibingen, a Alemanya, l’Hospital Umberto Primo di Roma, l’Hospital Cantonal de Basilea i l’Hospital Saint Vincent de Paul, a París. “Quan vaig tornar, el Dr. Polo, que era el primer professor que havia tingut a Lleida, em va recomanar que anés a la Maternitat de Barcelona, perquè era un bon hospital. Vaig anar-hi quan hi havia el Dr. Carceller, pare, i vaig comprovar que s’hi feien les coses millor que a cap altre lloc.”
Un cop acaba l’especialitat a la Maternitat va tenir clar que havia d’anar a exercir a Lleida. “Quan estava a punt d’anar-hi, va sortir una plaça d’intern a la Maternitat Provincial de Barcelona. Era al cotxe amb la maleta enllestida i el Dr. J. M. Carrera va intentar convèncer-me que m’havia de fer l’examen, amb l’argument que havien prorrogat la matrícula per donar-me temps a presentar-m’hi, perquè aquella plaça estava feta per a mi. El que de debò volia era que em quedés a Barcelona més temps per incorporar-me quan obrís una clínica que es diria Clínica Dexeus.” Se’n va anar a Lleida i va entrar a treballar a la Clínica l’Aliança, al costat del Dr. Polo.
Actualment, el Dr. Santamaría té una plaça de cap d’equip de tocologia en un ambulatori, que va guanyar per oposició. Però la seva tasca fonamental la desenvolupa a Cures Integrals de la Dona, una clínica privada de la qual és l’alma mater. “El nostre equip el forma un col·lectiu de vint persones, entre les quals hi ha una altra ginecòloga, un uròleg, una sexòloga, un cirurgià, dos radiòlegs, quatre infermeres i tres pediatres. L’assistència inclou totes les fases de la vida de les dones, des de les primeres regles fins a la menopausa. Assistim els parts a la Clínica l’Aliança. Ara volem ampliar la nostra oferta amb un servei d’estètica antienvelliment. També volem tractar la incontinència d’orina i incorporar-hi un fisioterapeuta per atendre les molèsties musculars derivades de l’embaràs.”
També hi ha el projecte d’incorporar-hi noves tècniques, com la citologia líquida amb vista a aconseguir més fiabilitat en les exploracions de cèrvix. “Amb la citologia convencional es miren, per mitjà del microscopi, les cèl·lules per grups, la qual cosa fa que es perdi informació. En canvi, la citologia líquida es fa per mitjà de la refracció d’una llum que permet veure totes les cèl·lules de cop, i per tant no hi ha cap error. S’ha demostrat que amb aquest mètode es detecten més ascus, que són cèl·lules escamoses atípiques de significat no determinat, moltes de les quals passen desapercebudes de l’altra manera. A més, la citologia líquida té l’avantatge que quan es veu una cèl·lula d’aquestes, es pot capturar l’ADN per saber de quin papil·loma virus es tracta.”
El control de càncer de cèrvix no es fa sols amb la citologia. De vegades, per completar la informació s’utilitza també la colposcòpia. “Si es fan totes dues tècniques és molt difícil tenir errors. La colposcòpia es fa mitjançant una lupa per mirar el coll de la matriu. Prèviament, es prepara la zona amb àcid acètic per tal de destacar els vasos sanguinis i veure si hi ha lesions. Desprès, s’hi apliquen llums de diversos colors a fi d’observar els vasos i els papil·lomes. Altrament no es poden veure.”
Va apostar molt fort des del primer moment per l’ecografia. “Quan vaig acabar l’especialitat, les úniques eines que teníem era el tacte, una cinta mètrica i una trompeta. Si volíem saber alguna cosa més a partir del quart mes hi havia la radiografia, però havíem d’anar amb molta cura. Fa vint-i-vuit anys vaig comprar un ecògraf, que era el quart aparell que hi havia a Catalunya i les illes Balears. Actualment disposem d’ecografia en quatre dimensions i és impressionant, perquè podem veure fins i tot el fetus quan es toca el nas.”
El Dr. Santamaría diu que el secret de l’èxit per fer medicina privada amb un bon equip i una tecnologia capdavantera consisteix a: “treballar i estudiar, però treballar sempre.”
La ginecologia continua sent l’amor de la seva vida. “És una flama que no s’apagarà, perquè el meu fill estudia ginecologia i agafarà el relleu. Abans de jubilar-me li passaré el testimoni.”
