Text del 2005
La nostra prioritat és salvar la vida del pacient, i si no és possible hem d’atorgar-li el màxim confort possible.
El seny i la tranquil·litat són les característiques personals i professionals que defineixen Carles Martí Pagès, brillant i afable doctor especialitzat en cirurgia maxil·lofacial. “De petit volia ser o metge, pel servei als altres que comportava, o guardabosc, perquè m’apassiona el contacte amb la natura. La veritat és que aquestes dues activitats m’han marcat i m’han acompanyat des d’aleshores.”
L’exemple del seu oncle, el doctor oftalmòleg Guillem Roca també va ser determinant com a model professional: “Quan vaig començar a estudiar medicina a la UAB no sabia per quina especialitat em decantaria. El que veritablement m’interessava era formar-me com a facultatiu i aprendre tant com fos possible.”
Dels seus records d’aquella època destaca especialment “la massificació de les aules. Més de 1.200 estudiants estaven matriculats a primer curs. Ens vèiem obligats a seguir algunes classes des dels passadissos simplement perquè no hi havia espai físic per allotjar tantes persones.”
Un cop va graduar-se, el doctor Martí treballà de metge adjunt de l’Hospital de L’Aliança de Vic. “En un primer moment vaig ser becari de cirurgia i després vaig passar a formar part de l’equip mèdic del centre. Va ser allà on em vaig acabar de formar com a facultatiu i on vaig poder adquirir una visió completa de la medicina des d’un àmbit rural, que res no té a veure amb l’exercici en una gran capital. Hi havia excel·lents professionals en tots els serveis de la clínica, els quals desenvolupaven un servei impecable amb comptats mitjans tecnològics i personals.”
Més endavant, el doctor Martí s’adonà que el seu futur professional passava per l’especialització via MIR. Va reflexionar sobre quina era l’especialitat que més s’avenia amb les seves aspiracions professionals i es decantà per una de nova, jove, amb moltes possibilitats de futur: la cirurgia maxil·lofacial. “Era una especialitat que tot just acabava d’iniciar la seva trajectòria i que es relacionava amb múltiples àrees: odontologia, oftalmologia, otorinolaringologia, oncologia, neurocirurgia, cirurgia estètica, etc.”
Quan va haver superat la prova, el doctor Martí va iniciar el període de residència, que es perllongà durant cinc anys, a l’Hospital Germans Trias i Pujol: “Com que el Servei de Cirurgia Maxil·lofacial tot just s’havia acabat de crear, els residents tinguérem l’oportunitat de col·laborar força en el seu creixement.”
Mesos després d’haver acabat la residència, començà a exercir com a cirurgià maxil·lofacial a l’Hospital General de Catalunya i a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. D’aleshores ençà ha estat lligat professionalment amb la primera entitat. Quant a la segona, hi va col·laborar durant un any fins que “em vaig incorporar a l’Hospital de l’Esperit Sant de Santa Coloma. Vaig treballar-hi fins l’any 2001, en què el Dr. Hernández Alfaro em va oferir consolidar l’Instituto de Cirugía Maxilofacial, amb tota la infraestructura i equip humà que una institució com la Teknon pot aportar.”
El doctor Martí també va implicar-se durant un període amb la Clínica L’Aliança de Vic. Les seves responsabilitats com a professor de la Facultat d’Odontologia de la Universitat Internacional de Catalunya, però, van condicionar que hagués d’abandonar aquesta activitat: “Imparteixo classes de patologia mèdica bucal i de patologia quirúrgica bucal dins del pla d’estudis d’odontologia. Alhora també col·laboro en la formació dels odontòlegs que cursen el postgrau en implantologia. La docència és una part important de la meva dedicació professional que m’obliga a conèixer els darrers avenços de l’especialitat per transmetre’ls als estudiants.”
El camp d’acció de la cirurgia maxil·lofacial és molt extens. El doctor Martí, sintèticament, la defineix com “l’especialitat quirúrgica que intervé en les àrees de la boca, les dents, la cara i el coll per tal de corregir malformacions congènites, deformitats dels maxil·lars, traumatismes facials, patologia salival, per extirpar o reconstruir una àrea que presenta una tumoració, etc.”
En el cas de l’extracció de carcinomes, “es tracta d’una cirurgia tècnicament força complexa i amb moltes implicacions ètiques. La nostra prioritat és sempre salvar la vida del pacient, però aquest objectiu no sempre es compleix i aleshores hem d’intentar atorgar-li el màxim confort possible. Actualment, dels càncers detectats en estats primerencs, se’n curen un 80%, mentre que si l’estadi és més avançat, entre el 40 i el 50%. Sabem que la millor manera de lluitar-hi és ara per ara la prevenció, ja que estan directament relacionats amb el tabaquisme i el consum d’alcohol. Crec que el futur de la medicina i concretament de la cirurgia maxil·lofacial rau en les investigacions genètiques i en la capacitat regeneradora de les anomenades cèl·lules mare.”
Pel que fa a la cirurgia reconstructiva, “el repte és doble ja que, d’una banda, hem d’aconseguir retornar la funcionalitat a la zona afectada i, d’una altra, també ens ha de preocupar, i de fet cada vegada ho fa més, aconseguir uns bons resultats estètics.”
Finalment, el doctor Martí destaca la complexitat de la cirurgia de la base del crani, que requereix la col·laboració de diversos professionals sanitaris. En totes aquestes intervencions, és partidari que “el pacient coparticipi de totes les decisions sobre el tractament.”
Les exigències horàries de la seva feina i la dedicació intensiva que requereix no li permeten passar tot el temps que voldria amb la família. Per aquesta raó, sempre que pot aprofita per fer sortides amb la seva dona i els seus tres fills que propiciïn el contacte amb la natura: “Ens agrada fer excursions caminant o en bicicleta, practicar esquí de muntanya, fer piragüisme fluvial, piragüisme marítim…”
