Text del 2004
L’empresa sanitària, pública o privada, ha d’estar ben dirigida, ben controlada i ben gestionada.
La medicina ha estat sempre present en la vida del doctor Josep Cararach Ramoneda, obstetre i ginecòleg, i forma part d’una tradició familiar. “L’avi era metge de família, el pare era metge de família i ginecòleg. Neixes en aquest món i et sembla que és el més natural.”
El doctor Cararach destaca del seu pare la dedicació a la professió, la proximitat amb la gent i la tasca que va dur a terme a la seva clínica del barri de Sant Andreu de Barcelona. “El pare no em va forçar gens ni cap a la medicina ni cap a l’obstetrícia, però t’hi trobes. Ell m’animava que em dediqués a una altra cosa.”
El doctor forma part també d’una generació que a la universitat es va trobar amb un clima de lluita política. La influència de l’avi i l’oncle, vinculats també al món social i polític, i l’experiència amb els professionals que donaven classe conformaven una vivència única durant aquells anys de formació. “En el primer curs érem cinc-cents, després vam ser entre cent-seixanta i cent-setanta. Vaig estar un temps a medicina interna, però de seguida em va atreure l’especialitat de ginecologia i obstetrícia. L’especialitat la vaig fer al Clínic. Després vaig seguir treballant allà mateix fins que ens vam plantejar, el meu germà i jo, qui es quedava ajudant el pare.”
En la dècada dels anys setanta hi va haver un boom de la natalitat, i a la clínica del doctor Cararach pare hi havia molta feina. “L’any passat vam fer setanta-cinc anys. La clínica la van fundar el meu pare, el meu oncle, un cirurgià i un administrador. Des del principi tenia les especialitats bàsiques, amb una voluntat de donar un servei multidisciplinari, no només d’obstetrícia i ginecologia, tot i que aquesta matèria va dominar molt. Als anys setanta hi va haver molts naixements.”
Avui el doctor és el responsable màxim de la clínica, però als inicis de la seva estada en el centre seguia vinculat a la universitat i mantenia un contacte amb el Clínic tres dies a la setmana, de manera que coincidien dues experiències professionals. “No va ser un trencament amb la universitat, sinó més aviat compatibilitzar aquesta feina amb la de la clínica amb el pare. També hi ha la idea que estàs defensant una cosa teva. El servei i l’equip és important, però hi ha alguna cosa més, per això vaig fer un màster en gestió hospitalària, perquè vaig adonar-me de l’evolució de les empreses sanitàries. Molt aviat vaig entrar al consell d’administració, cosa que fa que visquis la responsabilitat. Quan has d’aportar alguna cosa a la gestió, et veus també obligat a ampliar una mica els teus estudis.”
La del doctor va ser de les primeres promocions que van cursar aquest màster, que era una novetat als anys setanta. L’optimització de recursos i la gestió intenten respondre als problemes del camp de la salut. “Visc de la medicina, no de la gestió. Però les empreses de salut han de mirar també les despeses, si no falla el finançament. L’empresa sanitària dóna bàsicament servei; com millor es gestionin els recursos, millor servei podrem oferir. Hem de tocar de peus a terra; l’empresa sanitària, pública o privada, ha d’estar ben dirigida, ben controlada i ben gestionada.”
Amb dificultats, molt esforç i alguns contratemps, avui s’aconsegueix començar un nou projecte de clínica. “A la Barcelona nord, amb els seus tres districtes, no hi ha ni un sol centre sanitari, ni públic ni privat. Nosaltres som els únics. Sant Andreu és molt característic. Hem fet la funció que abans feien els metges de poble. És un projecte en què l’Ajuntament també hi té coses a dir.”
El primer plantejament per a l’ampliació de la clínica és la construcció d’un nou edifici, en el mateix emplaçament en què es troba l’actual. “Mirarem d’aprofitar al màxim aquests espais. Cal un centre molt ben equipat, no massa gran, sense grans luxes, però sí correcte. La nostra zona d’influència és molt important; hi ha el 43% de la població de Barcelona.”
Es tracta d’una fórmula privada de pensar la medicina, que, entre d’altres coses, significa més serveis, un augment del nombre de llits, més recursos per als diagnòstics, nous equips. “És un projecte que està en procés, que repercuteix en benefici dels ciutadans, que aposta per una modernització com a garantia per a la seva salut.”
No obstant això, la tecnologia i modernització demanen una forta inversió, de manera que s’estudien diferents fórmules per poder dur-ho endavant. “Tinc ofertes de professionals, corporacions, societats, per acompanyar-nos en aquest viatge. Haurem de triar per fer front a les despeses, i és bo que hi hagi gent que col·labori. Estem valorant què és el més adequat perquè això comenci al més aviat possible.”
A més de la feina quotidiana, hi ha d’altres activitats que complementen i arrodoneixen la feina del doctor Cararach. L’any 1996 va entrar a l’Agrupació Catalana d’Establiments Sanitaris, de la qual avui és el president. “Aportem un servei. Les clíniques privades atenen un 25% de la població de Catalunya. Si no hi fossin, això aniria a càrrec de l’administració i les llistes d’espera es multiplicarien. Està clar que hem d’exigir el reconeixement del nostre paper i crec que les administracions se n’han adonat. Ara ens hem de replantejar el nostre sistema sanitari. Hem d’agafar els actors de la sanitat i veure quina és la sanitat que volem per demà. Crec que aquest és el camí per on anem.”
La necessitat de repensar el model de sanitat, els problemes dels metges mutualistes, el pagament i finançament de la sanitat pública, la dependència, i d’altres aspectes, són temes que afecten tota l’articulació de la sanitat. “Pot haver-hi col·laboració entre els centres. La duplicació de serveis, a part del cost, és innecessària. Les necessitats demanen una sanitat en què s’impliqui tothom. Les asseguradores potser hauran de plantejar-se també la qüestió de la dependència, perquè si paguem durant anys puguem tenir cobertura. Els estats no ho poden assumir tot.”
La compaginació de la gestió de la medicina amb la tasca de metge és, alhora que molta feina, una manera de trobar l’equilibri. “El meu centre no el gestiono jo, cosa que em descarrega. A la patronal hi tinc una dedicació, però hi ha un director general. Bàsicament treballo de metge, i a més els parts no avisen.”
En el futur la clínica comptarà també amb servei de reproducció assistida, un camp nou en què les noves tècniques i els avenços posen damunt la taula el tema de l’ètica en medicina. “L’obstetrícia ha evolucionat per la tecnologia aplicada al control i els coneixaments, que milloren els resultats. La ginecologia ha incorporat disciplines noves com la reproducció, la cirurgia endoscòpica, etc. Que la dona vulgui mantenir la salut i el benestar és molt important. La nostra formació ens permet ajudar-la en aquest sentit. Hi ha gent formada en determinades branques de la nostra especialitat, però és molt important que hi hagi el ginecòleg bàsic, com el metge de família. Els directors d’orquestra són necessaris perquè hi hagi un bon so. Pel que fa als avenços, el límit és difícil de posar, però penso que la percepció de l’ètica hi ha de ser. La ciència ha d’avançar moltíssim, però ha de tenir els seus límits.”
