Dr. Christian Domingo i Ribas
La investigació científica aspira a aprofundir en el coneixement de les causes, el quadre clínic, el diagnòstic i el tractament de les malalties del sistema respiratori.
“La pneumologia és l’especialitat de la medicina que s’encarrega de l’estudi, diagnòstic i tractament de les malalties que afecten bàsicament l’aparell respiratori”, indica el doctor Christian Domingo i Ribas, metge especialitzat en aquesta branca que treballa en el diagnòstic i tractament de les malalties de l’aparell respiratori, però també en l’àmbit de l’educació, la recerca i l’assessorament sobre les causes, manifestacions, prevenció i gestió de la malaltia respiratòria. El principi fonamental de la seva activitat assistencial és el tractament integral del pacient respiratori, en el qual es combinen la promoció de la salut i el diagnòstic precoç amb el tractament de la malaltia i l’impacte que aquesta genera sobre la qualitat de vida del pacient i la seva família.
El doctor Domingo pertany a una família amb presència de professionals mèdics des de fa diverses generacions. “El meu avi matern, Francesc Ribas Soberano, era tisiòleg, una especialitat mèdica precedent de la pneumologia. El meu pare, Enric Domingo Castellanos, es va formar com a tisiòleg amb el seu sogre i posteriorment es va convertir en el cap de servei de pneumologia de la Creu Roja de l’Hospitalet. L’avi va fundar el 1932 a Puigdolena el primer sanatori per a tuberculosos de Catalunya. Malgrat la notable presència de metges a la família, els meus pares no van condicionar-me ni a mi ni als meus dos germans a estudiar medicina. Però ho vam fer.”
Va estudiar la carrera a la Universitat Autònoma de Barcelona a finals dels setanta, un moment de classes multitudinàries i pocs mitjans. “La iniciativa particular dels estudiants esdevenia bàsica per completar la formació teòrica universitària. Jo anava a fer pràctiques i guàrdies a l’estiu amb els residents. Avui en dia, a Catalunya, la formació no ha canviat gaire, encara hi ha moltes mancances.”
La massificació també implicava un gran nombre d’aspirants a les poques places de resident. El doctor Domingo va poder escollir l’especialitat de pneumologia. La residència va realitzar-la a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, una formació que va completar després amb una estada a l’Hospital de la Croix Rousse de Lió, “on vaig aprendre la tècnica de la cateterització transtraqueal (per l’administració d’oxigen domiciliari) amb el doctor Patric Léger, que la va desenvolupar a Europa. Arran d’aquesta experiència el 1988 vaig participar amb aquest especialista en la introducció de la tècnica a l’Estat espanyol.” Al Methodist Hospital, ubicat al Texas Medical Center de Houston, va formar-se a la unitat de trasplantaments cardiopulmonars amb els doctors Clinton Lawrence i George Noon. L’any 1991, a l’Hospital de Can Ruti va llegir la tesi doctoral sobre diferents mètodes d’oxigenació de malalts amb insuficiència respiratòria crònica, com la cateterització transtraqueal, i els canvis hemodinàmics que comporta. El 1992 va entrar al Servei de Pneumologia del Parc Taulí de Sabadell, on desenvolupa una important part de la seva activitat assistencial i on ha treballat, entre altres temes, en el tractament amb immunosupresors de l’asma corticodepenent.
La pneumologia té un ampli camp d’actuació: “La diversitat de patologies que tenen un component respiratori és extensa: hi ha persones que presenten patologies obstructives (de la via aèria), que inclouen l’asma i la MPOC, que a vegades es cronifiquen i poden acabar en insuficiència respiratòria. Un altre grup són les malalties intersticials, amb les quals es veu interferit l’intercanvi d’oxigen des dels alveols fins als capilars. També trobem les malalties infeccioses, com les pneumònies i les bronquitis, el grup de les patologies neoplàsiques (càncers de pulmó i pleura) i els trastorns respiratoris durant el son, àmbit que en els darrers anys ha despertat la preocupació de metges i investigadors.”
Algunes de les malalties que tracta la pneumologia poden tenir un origen genètic i “es poden presentar en néixer o al llarg de la vida del malalt. Dins d’aquest grup hi ha la fibrosi quística, la malatia respiratòria de transmissió genètica més freqüent al nostre medi. Afecta bàsicament al pulmò i se sap que pot tenir també repercussions en altres òrgans i causar esterilitat. Requereix doncs fer el diagnòstic diferencial amb d’altres malalties com la síndrome del cili immòbil o discinèsia ciliar primària (dèficit en el funcionament dels cilis de l’organisme per afectació de la seva ultraestructura) i la síndrome de Young. El grup de recerca en què participo al Parc Taulí ha introduït recentment una tècnica de diagnòstic de la fibrosi quística a través de l’estudi de la diferència de potencial nasal que evidencia el grau de funcionament de la proteïna de transport de ions Clor a través de la membrana cel·lular. Permet establir un diagnòstic amb rapidesa, és més sensible i específic que el test de la suor i evitarà nombrosos estudis genètics, costosos i lents. La investigació científica aspira a aprofundir en el coneixement de les causes, el quadre clínic, el diagnòstic i el tractament de les malalties del sistema respiratori.”
El doctor Domingo expressa amb contundència que cal tenir cura del sistema respiratori i mantenir-lo saludable, “i per això és imprescindible no fumar. Si no hi hagués alcohol ni tabac segurament un 30% dels llits dels hospitals estarien buits. Un altre factor important de risc és l’exposició laboral a productes tòxics, com l’asbest.”
Un bon nombre de càncers de pulmó apareixen arran d’haver consumit tabac. “No obstant això no tots els fumadors desenvolupen un càncer. Hi ha persones que són més resistents al tabac. Avui en dia el càncer de pulmó es classifica en diferents estadis i en funció del nivell d’estadificació el malalt és quirúrgic o no. El càncer de pulmó que es pot operar és curable. A vegades l’estadificació permet la cirurgia, però la funció respiratòria del malalt que ha fumat durant molts anys no deixa que se li ressequi un tros de pulmó. Sobre aquest camp de l’oncologia, a principis dels noranta un equip de recerca de l’Hospital de Can Ruti va publicar un treball sobre un tipus de quimioteràpia que ha millorat la supervivència en permetre la reestadificació d’alguns malalts convertint-los en quirúrgics després de rebre una quimioteràpia anomenada neoadiuvant.”
El doctor Domingo és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Internacional de Catalunya, una tasca que li permet estar en contacte amb els futurs metges i “comunicar la pròpia formació i experiència. La medicina té una part de ciència i una part d’ofici, la qual és imprescindible que s’aprengui per ser un bon metge.” En l’àmbit de la recerca ha dirigit diverses tesis doctorals i ha publicat nombrosos articles mèdics. També és el responsable de la unitat de ventilació mecànica a domicili que s’està desenvolupant actualment des del Parc Taulí. Finalment, el Dr. Domingo ha completat la seva formació en el camp de la gestió clínica amb el Master d’Economia de la Salut i Gestió Sanitària a la Universitat Pompeu Fabra i és consultor del grup americà Gerson Lehrman Group.
