Text del 2004
La recerca clínica reverteix en benefici del malalt i contribueix a una tasca assistencial més eficient i eficaç.
La medicina interna és una especialitat mèdica que intenta veure el malalt de forma integral. És el punt de partida a l’hora de diagnosticar un ventall molt ampli de patologies que moltes vegades trobaran resposta en la derivació del pacient a d’altres especialistes que les tractaran de forma més específica. El metge internista, doncs, ha d’abraçar una gran quantitat de coneixement mèdic i la medicina interna és, de fet, l’especialitat mare, troncal, del gran grup d’especialitats mèdiques. En aquest sentit, la important evolució del món de la medicina en els darrers anys ha fet que les especialitats mèdiques es transformessin notablement i que veiessin incrementat el seu contingut. La medicina interna no ha estat una excepció i els metges d’aquest àmbit han hagut d’especialitzar-se en noves àrees de coneixement. Aquest és el cas del doctor Pere Domingo Pedrol, metge internista especialitzat en el camp de les malalties infeccioses. Aquest destacat professional és cap de servei de medicina interna i Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, àrees des de les quals desenvolupa la seva tasca assistencial a més d’un important treball de recerca clínica.
Pere Domingo Pedrol va néixer, com delata el seu accent, a les terres de Ponent. Fill d’una família pagesa, des de petit li havia agradat la medicina, i aquestes inquietuds i una profunda voluntat de servei a la societat el van portar a estudiar la carrera de medicina. Al llarg de l’etapa formativa es va anar adonant del seu interès per la medicina interna, especialitat en la qual es va formar a l’Hospital de Sant Pau, on va estar un temps com a metge d’urgències. Posteriorment va obtenir la plaça de metge adjunt, i després de ser cap de secció d’aquesta àrea, el 2003, va convertir-se en el cap de servei de medicina interna de l’hospital. La seva implicació en l’àmbit assistencial és total i, com ell mateix indica: “desenvolupo la meva tasca mèdica amb total vocació.”
Com a complement de la tasca assistencial ha desenvolupat una destacada labor de recerca. “La vaig iniciar en començar la meva formació especialitzada i afortunadament a l’Hospital de Sant Pau la recerca clínica es pot fer a bastament. Un dels meus objectius com a cap de servei és impulsar encara més aquest camp de treball. La recerca clínica reverteix en benefici del malalt i contribueix a una tasca assistencial més eficient i eficaç.”
En aquest sentit, el doctor Domingo expressa la necessitat que es reconegui la importància de la recerca clínica: “No està gaire valorada perquè és feixuga de fer. Les condicions per dur a terme la recerca tampoc són les idònies i sembla que la recerca bàsica té més rellevància. La situació ideal seria poder combinar part de la recerca clínica amb les tècniques més avançades sorgides de la recerca bàsica i donar lloc a la recerca clínica aplicada. Catalunya es troba en el primer lloc del rànquing estatal en recerca clínica, una posició que també és destacada en l’àmbit internacional malgrat disposar de pocs recursos econòmics. La recerca és molt absorbent i exigeix tanta dedicació que necessàriament acaba ocupant hores fora de les estrictament marcades. Els metges que estem al dia hem de dedicar molt temps a actualitzar els nostres coneixements.” El doctor Domingo ha publicat una gran quantitat d’articles en revistes científiques nacionals i internacionals i ha participat en diversos llibres de medicina.
A més de la tasca assistencial i de recerca, el doctor Domingo també és professor associat de la facultat de medicina de la UAB i anteriorment va ser professor de l’Escola Universitària d’Infermeria. Té una dilatada experiència en docència i cada any forma els residents que s’incorporen a la formació mèdica especialitzada. “La medicina interna és una especialitat troncal i tots els residents hi passen un temps per fer un aprenentatge bàsic en medicina clínica.”
I afegeix: “La medicina interna es caracteritza per la polivalència, i això fa que tingui gran interès per a la resta d’especialitats, a les quals aquests professionals es poden integrar o fer aportacions. Els joves estudiants de medicina continuen apostant per aquesta especialitat que, tot i no tenir una tecnologia pròpia ni una tècnica diagnòstica específica, es recolza en totes les tècniques diagnòstiques que ofereixen especialitats com la radiologia i en tècniques invasives com l’endoscòpia o les biòpsies.”
El seu interès per les malalties infeccioses el va portar a decantar-se progressivament cap aquesta àrea. “Les malalties infeccioses són totes aquelles patologies produïdes per un agent extern viu, bactèries, virus, paràsits… La legionel·losi o la sida en són uns clars exemples. La ràpida evolució de les investigacions sobre el virus de la sida estan fent que s’estigui consolidant una especialitat pròpia dins de les malalties infeccioses. L’àmbit de les malalties infeccioses és molt ampli i compartim terreny amb moltes altres especialitats. Com que la majoria d’infeccions afecten diferents òrgans i sistemes, cal que hi intervinguin tant cirurgians com especialistes d’altres àrees per tractar-los.”
La lluita per combatre la sida continua viva i els esforços dels darrers anys han donat els seus fruits. El doctor Domingo recorda que “els primers temps no podíem evitar l’evolució de la malaltia i la mort del pacient. Les investigacions dutes a terme han aconseguit convertir-la en una malaltia crònica. Les noves terapèutiques permeten que els malalts sobrevisquin i tinguin un vida plenament activa des del punt de vista social i laboral. De totes maneres, encara és difícil preveure si es podrà trobar una vacuna per eradicar-la.”
L’eradicació de virus com el de la verola dóna esperances sobre la possibilitat de trobar una vacuna definitiva: “Va ser un gran èxit, si no fos perquè el virus es conserva en els laboratoris de guerra biològica dels EUA i l’antiga Unió Soviètica.”
A l’Hospital de Sant Pau s’han realitzat alguns estudis sobre la sida de gran rellevància: “Els malalts de sida tractats amb antiretrovirals desenvolupen una complicació que fins fa pocs anys no coneixíem i que implica una redistribució del greix corporal. Vam estudiar per què es perdia greix en algunes àrees i vam descobrir que hi havia cèl·lules que morien per un mecanisme determinat, l’apoptosi.”
El doctor Domingo Pedrol indica que un dels grans problemes que es plantegen en l’àmbit de les malalties infeccioses és el de les resistències als antibiòtics, “normalment per una mala utilització. És un problema emergent que implica unes infeccions difícils de tractar.”
En el terreny de les malalties infeccioses, “la prevenció és absolutament bàsica. La vacuna és un tipus de prevenció: estimulem el sistema de defensa de l’organisme perquè generi les defenses enfront d’una bactèria o un virus.” Aquest metge català apassionat de la seva professió no deixa d’estudiar i treballar per fer aportacions al món de la ciència amb l’objectiu de combatre les malalties infeccioses.
