Text del 2004
La feina aïllada d’un investigador mai no pot ser fructífera; és la suma dels coneixements i talents específics d’un grup heterogeni i complementari l’única via d’aconseguir resultats profitosos.
El llenguatge col·loquial usa i abusa del sentit figurat del terme boig. Per ventura, aquesta sobreutilització del vocable és conseqüència de la desvinculació amb l’antic tabú que connotava el mot. Els anomenats bojos o folls antigament eren considerats perillosos per a la col·lectivitat, de la qual eren apartats. En el cas dels grans nuclis urbans, se’ls aïllava en manicomis. En els pobles i llogarrets sovint eren amagats pels seus familiars que els consideraven una xacra, la conseqüència d’un pecat dels seus avantpassats. A mesura que s’ha aconseguit entendre millor en què consisteixen aquests trastorns i com es poden tractar, s’ha normalitzat la situació dels afectats, en part perquè tant l’estament mèdic com la ciutadania han après que són malalties inherents de la natura humana. En el cas català “ha estat fonamental la tasca reivindicativa de la societat civil, a través d’associacions de veïns, afectats, fundacions, etc., i la receptivitat de l’estament polític, que n’ha escoltat i materialitzat les demandes.”
Per al doctor Álvarez la psiquiatria és bàsicament “una especialitat mèdica clínica que parteix de coneixements científics basats en dades empíriques.”
Amb aquest qualificatiu deixa constància de la seva discrepància amb determinades escoles psiquiàtriques paramèdiques: “El nostre objectiu és guarir o estabilitzar la situació dels pacients mitjançant l’aplicació de tractaments farmacològics o de sessions psicoterapèutiques. L’elecció del canal terapèutic dependrà de la malaltia tractada o, millor dit, de l’experiència investigadora i assistencial existent, la qual aconsellarà l’aplicació d’una o una altra opció de tractament.”
El doctor Álvarez és un ferm defensor dels mitjans farmacològics: “Han permès dotar d’una major qualitat de vida els malalts i les seves famílies. Una de les grans fites de la psiquiatria moderna ha estat poder sociabilitzar aquests pacients i reservar l’internament únicament en els casos més aguts i per curts terminis de temps, i si això s’ha aconseguit en el cas, per exemple, dels malalts esquizofrènics ha estat gràcies a l’ús de farmacs que estabilitzen la seva situació.”
El doctor Álvarez es va sentir fascinat per aquesta àrea sanitària durant la seva formació a la Universitat Autònoma de Barcelona: “des de sempre m’han interessat la biologia, la fisiologia i l’anatomia. Ja a la facultat m’identificava especialment amb totes aquelles branques sanitàries amb un caràcter preclínic i de recerca, i de seguida em va apassionar la psiquiatria, atesa la complexitat de l’òrgan del qual s’encarrega, el cervell, i la seva importància en la relació dels éssers humans amb l’entorn.”
El doctor Álvarez ha tingut la gran sort de poder desenvolupar tota la seva trajectòria mèdica en una institució tan prestigiosa com l’Hospital de Sant Pau: “Després de graduar-me en medicina, vaig esdevenir-ne resident, posteriorment metge adjunt i, finalment, cap del servei de psiquiatria. Sant Pau, a banda de ser una joia arquitectònica modernista, té quelcom que fidelitza els seus facultatius, els quals s’hi identifiquen i involucren plenament.”
A més, la seva llarga trajectòria en aquest hospital “m’ha donat la possibilitat de comptar amb un reduït però competent i compenetrat equip de col·laboradors que ha fet factible nombroses investigacions. La feina aïllada d’un investigador mai no pot ser fructífera; és la suma dels coneixements i talents específics d’un grup heterogeni i complementari de persones l’única via d’aconseguir resultats profitosos.”
Es va iniciar com a investigador amb la lectura del seu doctorat l’any 1987, centrat en la predicció de respostes en el tractament de malalties afectives: “Va ser un altre punt de partida de la meva tasca clínica i investigadora posterior, centrada fonamentalment en tres patologies: depressió, esquizofrènia i trastorns bipolars”
Ha publicat més de cent articles en revistes mèdiques d’àmbit internacional, ha participat com a coautor en més de trenta publicacions mèdiques i ha estat autor o coordinador de llibres com Fármacos antidepresivos, Manejo de psicofármacos en pacientes de edad avanzada, Tratamiento de los síntomas negtivos de la Esquizofrenia, Clínica de litio: teoría y práctica, i Sintomatología depresiva en atención primaria. D’entre totes aquestes publicacions, el doctor Álvarez en destaca les dues últimes: “Sóc un fervent defensor del liti com a mitjà terapèutic perquè és econòmic, accessible i ha demostrat ser el tractament més eficient per al control dels pacients que pateixen un trastorn bipolar. D’altra banda, la guia per al tractament de la depressió és una síntesi de la meva tasca facultativa i pretén ser un instrument de detecció i teràpia útil per als metges d’atenció primària.” El seu equip manté reunions periòdiques amb metges de família de Barcelona per revisar i assessorar l’atenció i seguiment d’aquests malalts.
El doctor Álvarez és molt conscient que el desenvolupament de la seva especialitat només acaba de començar: “En aquest moment encara desconeixem no només els secrets de moltes malalties mentals, sinó, fins i tot, del funcionament cerebral. Pensem que en els propers anys disposarem de moltes més dades i podrem parlar amb més propietat de prevenció. Tanmateix, la psiquiatria, com altres especialitats mèdiques, avança sempre més en el camp empíric i assistencial que no pas en l’etiològic, és a dir, perfeccionem l’eficiència i reduïm els efectes secundaris de les teràpies abans que no pas coneixem les causes de les afeccions, de forma que acostuma ser més habitual la possibilitat de tractar-les i eradicar-les a posteriori que no pas evitar-les a priori, tot i que aquest sigui el nostre gran repte.”
D’altra banda, està convençut que “el desenvolupament de la nostra especialitat convergirà amb el de la neurologia pel que respecta al tractament i prevenció de malalties com l’Alzheimer o les demències senils, en les quals segurament tindran un pes cabdal els descobriments en el camp de la genètica. A l’Hospital de Sant Pau hem apostat clarament per la col·laboració estreta entre aquestes dues especialitats íntimament lligades.”
La connexió del doctor Álvarez amb la neurologia supera els límits estrictament professionals, ja que la seva esposa, Consol Almenar, és neuròloga. “Compartim interessos professionals, personals i un fill, Enric, que no s’ha decantat per la medicina, sinó per l’escriptura i del qual ens sentim molt orgullosos.”
Identificant-se totalment amb la sentència llatina mens sana in corpore sano, el doctor Álvarez defineix la salut com el resultat de disposar d’una bona forma física i mental. Per tant, potenciar-la i conservar-la és la clau per envellir amb una bona qualitat de vida: “Crec que la recepta per tal d’envellir físicament i psíquicament en bones condicions és tenir sempre en compte que per conservar durant el màxim temps possible les nostres facultats mentals cal també desenvolupar la nostra part corporal, per la qual cosa és indispensable la pràctica d’exercici i el seguiment d’una dieta natural i saludable.”
