Text del 2004
El ginecòleg ha de tenir una formació integral.
.
L’especialitat de ginecologia es dedica a l’estudi de la funció reproductiva de la dona i les seves alteracions durant tots els períodes de la seva vida. Les dones busquen en el ginecòleg una forma de relació diferent de la que proporcionen altres especialitats: una assistència global i personalitzada, amb confiança. El Dr. Alonso, ginecòleg i obstetra, va tenir el primer contacte amb la medicina per tradició familiar: “La mare era metgessa i estomatòloga i el pare era ginecòleg. Que una dona fos metge no era habitual al 1941 -va sortir als diaris que s’havien llicenciat quatre dones.”
La primera intenció, però era la de fer una carrera més tècnica. Amb el temps, va endinsar-se en el món de la medicina: “Volia fer enginyeria o arquitectura; però l’ambient familiar era cent per cent médic, a casa es parlava de medicina a totes hores i sempre m’havia agradat la biologia. Vaig decidir fer-me metge.”
Nascut al 1942 a Yuncos, un poblet deToledo on treballaven els seus pares com a metges rurals, viu a Sabadell des que tenía set anys. Va estudiar la carrera a l’Hospital Clínic de Barcelona. Allà hi va trobar una universitat plena de professionals que van deixar una herència considerable i que van empènyer els metges que es formaven a treballar i a estudiar amb fermesa. “ Hi havia grans mestres. Els que més em van impactar van ser els professors Piulachs –cirurgia-, Pedro Pons i Soriano – medicina interna-, Vilanova –dermatología- i Sarró –psiquiatria-. Feien les clases pressentant malalts, i a partir del cas concret l’explicació de les malalties fent participar a l’alumne seguint el métode socràtic o interactiu. Amb la teoria no n’hi havia prou i procurava fer pràctiques. Vaig entrar d’alumne intern a la Clínica de patologia general del Prof. Fernández-Cruz, on vaig aprendre a fer històries clíniques, explorar, punxar en vena i tot lo més basic que ha de fer un metge. Anava a veure intervencions, sessions radiològiques i necropsies. A quart curs vaig opositar a plaça d’alumne intern a urgències de cirurgia del Clinic. S’aprenia molt, feiem de tot, des de treure guixos, a reduïr fractures i a fer intervencions quirúrgiques. També des d’abans de començar la carrera anava amb el meu pare a les intervencions i els parts, a fer d’instrumentista primer i després d’ajudant. Els meus pares van ser els meus millors mestres i la seva dedicació al malalt i afany per estar profesionalment al dia el millor exemple.”
Fins arrivar a la ginecologia hi va haver un camí: “Aleshores no existia el MIR i es van crear les escoles professionals per accedir a l’especialització. Al iniciar la carrera volia fer psiquiatria. Però ben aviat em vaig anar decantant cap a la cirugia. Acabada la llicenciatura vaig ser ajudant del Dr. Antoni Caralps Massó, pioner de la cirurgia pulmonar i cardíaca i vaig estar a punt de anar-me als Estats Units per per fer aquesta especiaitat. Però llavors la meva mare va morir soptadadament ,i vaig decidir no marxar i fer ginecologia .”
La ginecologia ha canviat molt i hi ha hagut una gran evolució.des que va començar a exercir a Sabadell. “L’assistència al part el feia a domicili la llevadora q’avisava al metge s’hi havien complicacions. Més tard es va aconseguir que totes les dones tinguesin el part a la clínica atesses per metge i llevadora. L’assistencia del part en clíniques va significar la primera gran reducció de la taxa de mortalitat i morbilitat materno-fetal, tot i l’escassetat de mitjans i sobretot d’anestesistes. A les cesàries, l’anestèsia epidural va suposar uns canvis: al no dormir al fetus no has de córrer i permet treure els dolors del part. A Sabadell va ser el primer lloc del país on es va començar a fer servir..”
El tema de les cesàries és avui un tema a debat; s’acusa als metges d’abusar d’aquesta tècnica: “Probablement se’n fan més de les que calen. Però hi ha factors que ho expliquen : la disminució del risc de l’intervenció i la preocupació per el nadó i la seva integritat en els parts difícils, i la por a les demandes judicials.”
Durant anys el Dr. Alonso va ser cap de ginecologia del servei d’obstetrícia i ginecologia de la Mutua Sabadellenca a Sabadell. Va aconseguir per oposició plaça d’especialista de ginecologia al Servei Català de Salut i encara avui compagina la consulta privada amb la sanitat pública.
L’àmbit d’actuació del ginecòleg és molt àmplia, atén des d’una nadó a adolescent fins a una dona gran amb menopausa. “Convé anar a visitar-se periòdicament al ginecòleg quan comenecen les relacions sexuals o si no cap als vint anys. La prevenció és bàsica en la nostra feina.”
Quan es presenta la maternitat s’esdevenen una sèrie de proves i controls per tal de garantir el bon funcionament de l’embaràs i l’estat del fetus i la mare. “La disminució de la mortalitat infantil i maternal es deu en gran mesura a l’assistència prèvia al part. En el diagnòstic prenatal s’avançat molt gràcies a les tècniques de diagnòstic per l’imatge, especialment l’ecografia, la bioquímica i la citogenètica. Podem dir que no hem trobat res, però no assegurar que tot serà perfecte.”
L’edat en què una dona es planteja la necessitat de ser mare és cada vegada més avançada. “Les dones tenen els fills cada vegada més tard, però potser també són més responsables. El pare avui s’implica més acompanyant a la mare en el procés de la gestació i el part.”
Quan en desitjar un embaràs apareixen les dificultats per concebre una criatura, es plantegen nous tractaments i tècniques. El doctor col·labora amb altres equips de reproducció assitida o fertilització in vitro. “Un de sol no pot dominar totes les tècniques de l’especialitat. Cal una relació entre els metges especialitzats, i un ginecòleg que treballi de forma global.”
Respecte el càncer. “La prevenció és fonamental. En el càncer de coll de matriu s’ha avançat molt i aquí la prevenció primària ha estat fonamental, perquè es detecten els estadis previs. En el càncer de mama no es pot assegurar que la prevenció sigui tant eficaç, i en aquest cas és una prevenció secundària. És com un iceberg, del que es veu una part però en què hi ha vuit parts més que resten amagades. No vol dir que la prevenció secundària no sigui útil; redueix la mortalitat i permet tractaments menys agressius.”
La intervenció i assistència del ginecòleg s’allarga durant tota la vida de la dona. ”Avui la dona viu de promig un ters de la seva existencia després de la menopausa. La menopausa afecta molts anys de la vida d’una dona, i aquests anys es poden disfrutar tant com els altres.”
El doctor encara el futur amb la il.lusió de poder continuar amb la seva feina durant temps. La pràctica de la medicina condiciona totes les hores del dia perquè un, quan es metge, ho és les 24 hores. “Tot i el avanços tecnològics continua essent una especialitat estressant, sobretot per l’atenció personalitzada al part. S’ha anat fent cada cop més extensa abastant més àreas de coneixement lo que ha fet necessaria la subespecialització, malgrat que cal mantenir l’unitat de la ginecologia. ”
