Dr. Francesc Xavier Serrat Artajona i Diana Serrat Sanz
Dr. Francesc Xavier Serrat Artajona i Diana Serrat Sanz
PC, 17è VOLUM. Especialitats Mèdiques de Catalunya, II

DR. FRANCESC XAVIER SERRAT ARTAJONA

ESTOMATOLOGIA

Text del 2004

Cada vegada més, la gent té consciència del mal que pot fer la boca si no se’n té prou cura. 

Francesc Xavier Serrat Artajona és metge estomatòleg influït per la vocació i per la tradició familiar. El seu pare era dentista i això va fer que des de ben jove sentís parlar de boques i problemes dentals. Ell, però, havia pensat en la cirurgia i va començar la carrera de medicina amb la intenció de dedicar la seva vida als quiròfans: “Segurament volia ser cirurgià influït per un gran amic del meu pare, el doctor Arandes, catedràtic de cirurgia, però quan arribaven els estius el meu pare em feia entrar a la consulta a ajudar-lo, de manera que quan vaig acabar la carrera em vaig adonar que l’única cosa que sabia fer una mica era aquesta i aleshores vaig decidir seguir la tradició.”

El doctor Serrat Artajona havia fet la carrera de medicina a Saragossa, però l’especialitat la va fer ja a Barcelona: “De la universitat de Saragossa en tinc molt bons records, de fet hi havia professors molt bons, deien que alguns havien estat desterrats pel règim i els havien deixat a mig camí entre Barcelona i Madrid, però el cas és que no et trobaves mai ningú que et digués que ja et respondria la pregunta que feies l’endemà, tots tenien una resposta per donar-te davant de qualsevol dubte que se’t plantejava.”

Ja de tornada a Barcelona, el doctor Serrat Artajona va treballar sota les ordres del doctor Piferrer a l’Hospital de Bellvitge: “Després, vaig treballar amb el meu pare un temps a la clínica que tenia a Gavà i que va acabar passant a les meves mans. I des d’aleshores hi he seguit treballant. Així mateix, he obert un altre centre a Barcelona, on treballa també la meva filla, que ha decidit seguir la tradició familiar.”

Les coses de ben segur que han canviat molt des que el doctor Serrat va començar a treballar en el camp de l’estomatologia: “Aleshores hi havia molta gent, recordo que treballàvem sense parar i acabàvem molts dies a la una de la matinada. De fet, a Gavà només érem dos metges que féssim aquesta feina, en canvi ara hi ha molta gent que es dedica al mateix que nosaltres i això ha fet que ens haguem de repartir els pacients. Segurament el gran canvi va sorgir amb l’aparició de les grans mutualitats mèdiques, que han fet que la gent ja no tingui el seu metge de tota la vida, sinó que agafen el llibret de la mutualitat i van a veure el professional que els queda més a prop de casa o de la feina.”

Això tanmateix no pot fer oblidar la importància de fidelitzar els clients: “A nosaltres ens agrada donar un tracte agradable, conèixer bé el pacient i poder-li preguntar per la seva família i per com li van les coses, perquè es treballa molt millor si hi ha una certa confiança. Això, però, evidentment no ha de treure mai la gran professionalitat dels nostres metges i odontòlegs.”

La visita a l’odontòleg o a l’estomatòleg s’ha anat fent més habitual amb el pas dels anys: “Cada vegada més, la gent té consciència del mal que pot fer la boca si no se’n té prou cura. Tots sabem que el mal de queixal és invalidant, que fa molt de mal i que la gent no dubta a córrer a buscar un professional que li pugui solucionar, però la gent també ha pres consciència que hi ha dolors que poden aparèixer a la boca i que poden derivar en altres malalties.”

No obstant això, el cert és que a la gent li continua fent una certa por anar al dentista: “Si fem aquesta pregunta a les dones, ens diran que també els fa por el ginecòleg, perquè en tots dos casos la situació davant del metge és incòmode i, a més, cal anar-hi regularment. Una persona no s’opera cada dia, però sí que ha de visitar amb regularitat aquests dos professionals.”

Un dels avenços que han aparegut en els darrers anys ha estat el dels implants, cada vegada se’n fan més i millors: “Durant molt anys ens va quedar coix el tema de les pròtesis completes, però avui amb els implants ha quedat molt solucionat, tot i que encara no es poden posar a tothom.”

Els implants, doncs, són el present i el futur de l’estomatologia, i el doctor Serrat Artajona té molt clar que s’han de fer bé: “La tècnica de l’implant no és gens dificultosa, però nosaltres preferim que les faci un vertader especialista en el tema, per això a casa nostra les fa un especialista maxil·lofacial. Jo m’he especialitzat sobretot en extraccions, que tot i que puguin semblar fàcils, no ho són gens, moltes vegades són més difícils que un implant, perquè en un implant treballes en net i en canvi no passa el mateix en una extracció.”

Els implants, però, no resulten gens barats i la gent sol queixar-se’n: “El cert és que són tractaments molt cars, la peça ja té un preu elevadíssim i després fan falta els motors especials i tots els instruments, a part del professional qualificat.”

L’estètica dental és avui dia un dels temes que planteja més debat entre els especialistes: “Vaig assistir a un congrés a Madrid on un gran especialista nord-americà va comentar que hi havia dues tendències: l’europea, que era la discreció, i l’americana, que era l’exageració, i sembla que tendim cap a aquesta darrera.”

La gent vol una boca amb totes les peces ben posades, vol un blanquejat gairebé artificial i això demana que els professionals expliquin realment al pacient què és el que li convé més: “A l’hora de posar bé les peces i de fer una ortodòncia, el professional ha de fer un bon estudi de la boca i aleshores no hi ha d’haver problemes. Però a vegades cal fer córrer algunes peces i això pot portar complicacions si hi ha un nervi embolicat a l’os i cal que el destruïm. Cal veure si realment després es podrà regenerar perquè com més gran és una persona més complicada és la regeneració. A més, si les peces tenen un nervi dentari massa a la vora i se’n fa una extracció mal feta poden quedar formiguejos per tota la vida o una paràlisi parcial, de manera que cal estudiar molt bé cada cas.”

Cal explicar als pacients que la boca també forma part de la personalitat de la persona i que un canvi massa radical pot generar-li un canvi de fisonomia important: “Recordo el cas d’una actriu que tenia les dents separades i s’hi va fer posar una funda. Això va fer que canviés totalment la seva fisonomia i que perdés l’encant que tenia. Evidentment hi ha persones que tenen malformacions importants i que un canvi d’aquest tipus els pot ajudar molt, però a d’altres els pot enlletgir molt més.” Així, doncs, el professional també ha de convèncer sovint el pacient que ja té un perfil determinat i que no cal canviar allò que ja està bé.

La Diana continua la nissaga iniciada pel seu pare i això és un gran orgull per a ell: “Les indicacions de la Diana sempre són benvingudes perquè amb l’habilitat que tens després dels anys d’experiència i les seves idees pots fer coses que havies deixat de fer o que no havies fet mai. I a ella li passa una mica el contrari, té les seves idees i jo l’haig d’ajudar una mica a anar adquirint més habilitat manual.”