Text del 2004
El dolor crònic fa trontollar totes les esferes de la vida. El treball, la família, el lleure…
Les seves passes s’encaminaven cap a la oncologia médica, però l’atzar va voler que el Dr. Jordi Serra Oliver fes l’especialitat d’anestesiologia a França i s’hi quedés treballant durant deu anys. Actualment, desenvolupa la seva tasca professional com a metge adjunt del servei d’anestesiologia de la Mútua de Terrassa. En l’àmbit privat col·labora amb diferents centres, on fa procediments de tractament del dolor. “L’anestesiologia és una de les especialitats més modernes de la medicina. A Barcelona, la primera anestèsia és va aplicar fa poc més de 150 anys. L’origen de l’anestesiologia hem de buscar-lo en la necessitat de fer intervencions quirúrgiques, sense que el pacient pateixi. Antigament, la sort dels pacients depenia de la destresa que pogués tenir el cirurgià a l’hora d’executar les seves tècniques. Amb l’aparició de l’anestèsia moderna, que comporta nous coneixements mèdics i tècnics, la intervenció quirúrgica ha esdevingut una tasca segura.”
Fonamentalment, la pràctica de l’anestesiologia moderna es basa en uns coneixements importants de les ciències fonamentals : la fisiologia, la física i la farmacologia, d’una clínica específica i d’una sòlida preparació en reanimació de pacients crítics “Així com un internista destria en els seus malalts determinats símptomes indicatius d’una sèrie de trastorns, nosaltres tenim també una clínica anestesiològica. Disposem de material d’alta tecnologia que ens permet monitoritzar des de la saturació arterial d’oxigen a la sang o mesurar l’electroencefalograma per determinar la profunditat d’una anestèsia.”
L’anestesiologia ha fet aportacions molt importants a la medicina moderna. “A tots els països d’Europa, les unitats de cures intensives les van formar els anestesiòlegs en els moments de la gran epidèmia de poliomielitis dels anys 50. Els serveis d’emergència mèdica (SAMUR, SEM) els van començar i els van dirigir a França els serveis d’anestesiologia. La darrera aportació a les necessitats reals dels pacients han estat les clíniques del dolor, les quals van crear els anestesiòlegs americans als anys 70. L’esclat d’aquesta especialitat i els camps que s’hi relacionen la converteixen en una de les especialitats més dinàmiques, actives i atractives, professionalment parlant, que pot triar un metge jove.”
Des de petit sentia un gran interès envers les ciències i l’humanisme. “Sempre em van interessar les ciències de la vida . Era un adolescent assenyat que tenia la il·lusió d’ajudar els altres i aquest sentiment positiu em va decantar cap a la carrera mèdica.”
Al 1975, va iniciar la carrera a la facultat de medicina de l’Hospital Clínic. Va morir Franco i va viure una època plena d’episodis de resistència als canvis. “Recordo el període d’estudiant com una de les etapes més divertides de la meva vida. Però també vaig viure una etapa molt dura, fins i tot l’entrada d’ultres armats amb pistoles a la facultat. Al 1976 va tenir lloc l’assassinat de carlistes a Montejurra i un any després el dels advocats d’Atocha. Van ser anys marcats per la participació en els moviments que intentaven desmantellar la dictadura.”
En acabar la carrera al 1981, se’n va anar a França. “Em vaig trobar amb moltes ganes de marxar d’Espanya després de passar un any al servei militar. Vaig assabentar-me de la possibilitat de fer l’especialitat a França i me n’hi vaig anar.”
Es va especialitzar a França, on va fer el concurs de l’internat francès. La seva idea inicial era ser oncòleg però al cap d’un any i després d’haver treballat sis mesos en el servei d’oncohematologia del Prof. R. Zittoun, va veure que anímicament era massa dura per ell aquella especialitat.
Aleshores, es va trobar amb un company que feia l’especialitat d’anestesiologia en un hospital de París i es va sentir atret per tot aquell món de cures intensives, emergència mèdica i anestèsia quirúrgica. Tot plegat va fer que es decantés per l’anestesiologia.
Es va especialitzar a França i va treballar 10 anys. El sistema sanitari francès era força organitzat i coherent i generava una manera força atractiva de treballar l’anestesiologia. “Veus que l’entorn en el qual s’exerceix la medicina és tan important com les capacitats dels professionals. El sistema pel qual el pacient tria el seu metge de capçalera i com l’adreça per un problema concret a l’especialista que creu oportú, fa que es creïn professionals i unitats de referència.”
Tot i que se sentia content a França, va prendre la decisió de tornar a Catalunya. “La meva filla va néixer a París i quan va arribar el moment d’escolaritzar-la vam decidir criar la nena com una barcelonina.”
En arribar a Barcelona, va fer-se càrrec d’una plaça de metge adjunt al servei d’anestesiologia, reanimació i tractament del dolor de l’Hospital Mútua de Terrassa. “El servei funciona com un servei central encarregat de donar suport a altres serveis.”
Les intervencions poden ser urgents o programades. “Si la intervenció és programada, el cirurgià ens envia el pacient després d’haver-se fet una sèrie de proves preparatòries estàndards. Llavors, el visitem i avaluem el seu estat físic. Si tot és correcte, comuniquem al cirurgià que el pacient està preparat per a la intervenció quirúrgica.”
L’anestèsia general es fa normalment amb tres tipus de fàrmacs. “Els hipnòtics fan perdre la consciència, els analgèsics limiten les reaccions al dolor i els relaxants musculars paralitzen la musculatura.”
Hi ha dues feines en el camp del dolor. “Una la que genera la mateixa activitat del centre, per mitjà de la cirurgia -unitats de dolor agut-. L’altre camp és el del dolor crònic.”
Pel que fa als dolors crònics, hi ha moltes etiologies, una gran part la produeixen els processos degeneratius. “L’artrosi de les articulacions i de la columna vertebral són la causa més freqüent. Altres causes són secundàries a cirurgies , traumatismes o fins i tot infeccions com la neuràlgia postherpética. Els dolors musculars de les síndromes miofascials, les neuràlgies i els mals de cap crònics constitueixen els altres grans grups de pacients. L’envelliment i els estils de vida actuals fan pensar que la prevalença del dolor crònic augmentarà amb el temps .”
Hi ha moltes tècniques per tractar el dolor. “Habitualment es fan servir tractaments farmacològics, infiltracions epidurals o d’arrels nervioses i també tècniques de radiofreqüència, estimulacions nervioses transcutànies, ozonoteràpia i fisioteràpia. També són útils tractaments d’orientació psicològica, com la relaxació i el biofeed-back.”
Diu que el company o la companya d’un anestesiòleg ha de tenir molta paciència, perquè l’horari sovint és imprevisible i espatlla molts plans. Malgrat això, no li importaria que la seva filla estudiés medicina. “L’única cosa que la durà en algun lloc és si fa allò que li agrada. En tot cas, si triés medicina, no hi anirà enganyada, perquè coneix de primera mà el que l’espera.”
Al Dr. Serra una de les coses que més li agrada és el mar. “Mirar-lo al capvespre, nedar-hi de bon matí o estar-ne envoltat damunt un veler…..”
