Text del 2004
M’agradaria, gaudint amb la feina que faig, merèixer el mateix respecte i afecte que el meu pare.
El Dr. Jordi Sentís Bonet és cap del Servei de Ginecologia de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. “L’especialista en ginecologia és un metge que atén la dona en un moment particularment important de la vida.”
Representa una nissaga de metges antiga i extensa que revalora la rellevància de les seves paraules. L’estirp comença a la comarca del Baix Camp, a Tarragona. “El primer Sentís de qui tenim la certesa que era metge va ser Jaume Sentís Mestre, que va néixer el 9 de gener de 1770 a Ulldemolins. Exercia com a cirurgià a Botarell, un poble situat al costat de Riudoms, quan encara estaven separades la feina de metge i la de cirurgià.”
A Botarell va néixer el 1807 el seu fill Bernat Sentís, que també era cirurgià, però que va viure la fusió traumàtica de les dues branques. “Bernat Sentís va ser multat per l’autoritat amb cinquanta ducats perquè a més de fer actes quirúrgics feia actes mèdics. L’any 1843, amb la creació de la facultat reunida, es van fusionar l’activitat mèdica i la quirúrgica i aquesta disjuntiva es va acabar. Bernat Sentís era un home amb un gran esperit científic que enviava comunicacions a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona que després es recollien en publicacions.”
El fill de Bernat Sentís va néixer a Riudoms l’any 1839. “Jaume Sentís Gran va trobar plaça a Oristà, on va fer de metge i es va casar. Durant el primer part va morir la dona i la criatura. Afligit, va tornar al costat del pare, a Riudoms, on va exercir la medicina.”
Continua la nissaga amb el descendent de l’anterior, que és l’avi del Dr. Jordi Sentís. “L’esglaó que falta dins de la nissaga va ser el meu avi, Josep Sentís. No va ser metge però es va casar amb una filla del Dr. Josep Anfruns, un metge que va fundar la primera clínica d’electroteràpia a Barcelona, i germana de Marià Anfruns, metge bacteriòleg.”
La dinastia enllaça amb el Dr. Jaume Sentís Anfruns, el pare del Dr. Sentís, que va néixer l’any 1906. “El meu pare va estudiar obstetrícia i ginecologia a l’Hospital Clínic amb el Dr. Nubiola, i es va establir a Tarragona, on va treballar pels pobles fins que va guanyar les places de Maternòleg de l’Estat i de Director de la Maternitat Provincial de Tarragona.”Dels tres fills del Dr. Jaume Sentís Anfruns, dos han pres el relleu i continuen com a especialistes en obstetrícia i ginecologia: el Dr. Jaume Sentís Bonet i el Dr. Jordi Sentís Bonet. El setè membre de la nissaga és un altre especialista en obstetrícia i ginecologia, el Dr. Jordi Sentís Masllorens, fill del Dr. Jordi Sentís Bonet.
Tots aquests antecedents fan pensar que potser hi hagi alguns gens que determinen la vocació. El Dr. Sentís també s’ho planteja. “És possible que tingui un cromosoma que m’hagi abocat a ser metge, no ho sé. El que sí que és cert és que l’exemple del pare va ser determinant. Era una persona que exercia una professió que li agradava, que era respectat, conegut i apreciat. M’agradaria, gaudint amb la feina, merèixer el mateix respecte i afecte que el meu pare.”
El Dr. Sentís va estudiar la carrera a la facultat de medicina de Barcelona i va fer l’especialitat a l’Hospital Clínic, a la càtedra del professor Gil-Vernet. “Des de quart de medicina estava d’intern amb el Dr. Gil-Vernet treballant i atenent els parts. En aquesta època vaig conèixer la meva dona, Maria Amèlia, que era infermera de ginecologia.”
Després va anar a Tarragona, on va començar la seva tasca com a ginecòleg. “Vaig estar treballant al costat del meu pare i el meu germà, fins que vaig aconseguir una plaça al Servei de Ginecologia de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.”
El seu germà té un paper important dins el Servei. “L’entesa amb el meu germà és magnífica. En Jaume ha format part de l’equip des de sempre i la seva aportació és molt valuosa ja que en certs aspectes em supera àmpliament.”
Encara avui aplica els coneixements que li va transmetre el pare. “Hi ha algunes coses concretes que encara el meu germà i jo les estem transmetent i que són molt apreciades pels companys de l’Hospital, com per exemple el fòrceps del Dr. Nubiola. El fet d’aprendre la tècnica d’aplicació dels fòrceps és un mestratge que ens va donar el pare i ens ha permès tenir un índex de cesàries que està per sota de la mitjana de Catalunya.”
També se situen per sobre de la mitjana de Catalunya quant a les tècniques quirúrgiques per via vaginal. “A l’Hospital fem pràcticament totes les histerectomies, és a dir, les extirpacions de l’úter, per via vaginal, sense obrir l’abdomen, la qual cosa es considera un objectiu important en ginecologia.”
L’equip del Dr. Sentís aprofita les possibilitats de les noves tecnologies per avaluar la qualitat del servei de ginecologia. “Amb els programes informàtics, mirem d’implementar en la pràctica mèdica rutinària el que actualment es coneixen com a indicadors de qualitat, que és una manera d’automesurar-nos per confirmar que fem bé les coses. Comprovem, per exemple, que la quantitat de sang que perden les dones en el moment del part o el pH de la sang del cordó umbilical del nadó estiguin dintre dels estàndards establerts.” El Dr. Sentís manifesta la idea que els metges no tan sols haurien de constatar els fets sinó que haurien de ser creadors d’opinió per controlar les extralimitacions.
Sobre el retard a l’hora de tenir fills manifesta una opinió basada en la lògica. “Ja no es tracta de formar una família, sembla que molta gent vulgui batre rècords i no s’adona que no podem anar contra natura. A l’Hospital, un 30% dels parts són de dones immigrants. Malgrat que les condiciones socioeconòmiques els són molt desfavorables, en general van bastant millor que els parts de les que no són immigrants. Quan observem l’edat mitjana del moment del part trobem que les primeres tenen de mitjana gairebé deu anys menys que les altres.”
Quant a l’avortament, diu que és un tema delicat i complex en el qual les respostes simplistes no tenen sentit. “No sabem en quin moment comença la vida humana, no tenim la resposta. Sóc objector i no em veig en cor d’interrompre cap embaràs, però em poso a la pell dels altres i no vull jutjar els que ho fan a causa de determinades situacions.”
Explica que a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, hi ha una zona de recuperació per atendre les dones que acaben de parir, on hi ha dues infermeres permanentment. Però també és conscient de la situació kafkiana que han viscut i encara viuen algunes dones en el temps que hi ha des que s’acaba el part fins que les ingressen a l’habitació. “Són moments que han de ser feliços i en canvi la dona els vivia sola, angoixada i desemparada en un passadís de l’hospital. El meu pare sempre deia que no podíem deixar una dona fins que no estava a l’habitació de l’hospital i es tenia la certesa que tot havia acabat bé.”
No tan sols li ha somrigut la sort per via ascendent i descendent. En el repartiment del fat el Dr. Sentís ha estat afortunat també en l’amor. “La sort més gran de la meva vida és tenir com a companya una persona tan excepcional com la meva dona Maria Amèlia.”
