Text del 2004
El metge de família ha d’actuar com a defensor i guia dels malalts en tots els seus contactes amb el sistema de salut.
En el procés de reforma de l’atenció primària que ha tingut lloc els darrers vint anys a Catalunya, la figura professional central és el metge de família, que incorpora tot un seguit de nous elements competencials per poder donar resposta suficient a l’ampli ventall de serveis que ha d’oferir una moderna atenció primària. El metge de família té en el punt de mira les persones i enfoca les seves actuacions amb una perspectiva globalitzadora en el marc del context familiar i comunitari. El Dr. Jaume Benavent és metge de família i un defensor de la seva tasca com a “gestor de pacients i casos, capaç d’actuar com a defensor i guia dels malalts en tots els seus contactes amb el sistema de salut.” Avui el nou model d’assistència mèdica ambulatòria ha aconseguit donar una assistència de més qualitat. Els moderns centres d’assistència primària, com el que dirigeix el Dr.Benavent a l’Eixample, estan adequant-se als nous reptes que presenta el sistema social.
En el nostre país la medicina de família i comunitària és una especialitat oficialment reconeguda des del 1978. “Molta gent encara la identifica amb l’antic metge de capçalera. Però el metge de família és una nova figura: intenta recuperar els aspectes més rellevants i positius de l’anterior, com la proximitat a les persones, i definir-ne de nous, com la integració del coneixement científic. La medicina de família també és un camp de coneixements i una especialitat mèdica. Encara hi ha barreres que no s’han trencat, com la integració dels coneixements de medicina de família dins de la Universitat. Molts joves que estan estudiant medicina, acabaran sent metges de família, però no estan rebent la formació més adequada. En tot cas, un dels grans avenços d’aquest país té a veure amb la reforma de l’atenció primària i la implantació del metge de família, modern, científic i proper a les persones.”
Un dels motius que van empènyer Jaume Benavent a escollir la medicina va ser la seva profunda vocació de servei. “Quan vaig començar a estudiar no sabia exactament què significava fer de metge; era conscient que aquell professional tenia un prestigi social i una voluntat de servei a la societat. Avui sé que cal tenir molta vocació i una gran estabilitat emocional per prendre diàriament decisions que afecten la vida de les persones.”
És fonamental tenir vocació. “ No disposem de grans aparells tecnològics però visitem moltes persones al llarg del dia; ho fem des que neixen fins que moren, i això requereix una actitud de servei molt arrelada.”
La professió mèdica ha canviat en els darrers anys i avui la societat veu el col·lectiu amb uns ulls diferents de fa trenta anys, quan el metge tenia un prestigi social molt elevat. “El metge era una figura molt més valorada. La gent, però, ha d’entendre que cal que existeixi un respecte mutu en la relació metge-pacient, una relació que en si mateixa és terapèutica. El metge ha de posar-se a la pell de la persona i tenir els recursos necessaris per detectar necessitats. Hem de diagnosticar i tractar; però també, hem de poder detectar els problemes vitals dels pacients i guiar-los per dins d’un complex sistema sanitari. El perfil humanista del metge de família és molt ampli i sovint desconegut. ”
Fill d’una família de Barcelona, va veure com els seus pares, en Josep i la Carme, s’esforçaven de valent per poder portar endavant els seus estudis. “Jo mateix vaig estar treballant durant la carrera fent de zelador a l’Hospital Clínic. Avui hi continuo vinculat en un càrrec directiu. Finalitzada la carrera i aprovat el MIR vaig fer l’especialitat de medicina de família a l’Hospital de la Vall d’Hebron. L’etapa formativa final va tenir lloc a l’àrea bàsica de salut del Gòtic, a Ciutat Vella. Va ser una època de la qual tinc molt bon record: vaig treballar en una zona extraordinària, amb una població molt diversa i amb uns mestres de la professió excel·lents.”
La medicina de família és transversal, el que implica dificultats en la formació continuada: “Si avui ja és difícil estar al dia de totes les novetats que hi ha en una especialitat concreta, quan s’ha d’estar atent a tot el ventall de novetats que interessen la medicina de família encara resulta més complex. La varietat de malalties és un atractiu de la feina. Hem de tenir un visió global del malalt i hem de saber treballar amb un nivell d’incertesa elevat davant d’un pacient que anirem seguint fins conèixer la gravetat o no de la malaltia. No sempre tenim respostes immediates, per això és important que els metges guiem els pacients dins del sistema.”
L’envelliment crea noves situacions de dependència. Aquesta necessitat creixent d’ajut social obliga a dissenyar diferents abordatges. “Hi ha molta gent que viu sola. Hem de garantir-los l’assistència a casa a través dels programes d’atenció domiciliària. Obtindrem resultats positius si som capaços de dissenyar serveis que s’adaptin als diferents col·lectius socials.”
Altres aspectes a potenciar són “la tasca de prevenció i promoció de la salut. No és fàcil perquè implica canviar hàbits de vida molt establerts.”
També és una crítica generalitzada el poc temps que es dedica al pacient: “Hem de dedicar-li el necessari. Fa falta posar més metges allà on es requereixi i ser capaços d’avaluar quines són les necessitats dels pacients. Hem d’avançar-nos i planificar la dedicació. També patim un risc de medicalització a través de consultes curtes i reiterades que es podria evitar amb un abordatge més integral.”
Els professionals de la salut han de treballar activament en els diferents aspectes de l’atenció. En els centres d’atenció primària s’han de resoldre més del 90% dels problemes de salut. Cal comptar amb els recursos necessaris i dotar-se dels instruments organitzatius adequats. Els professionals de la medicina de família juguen un paper central i la seva ubicació com a porta d’entrada del sistema els ha de proporcionar una important capacitat per delimitar la utilització dels serveis de salut.
