Texto del 2004
No pot existir una carrera més humanista que la medicina.
.
La medicina interna comprèn l’estudi, el diagnòstic i la terapèutica de les malalties que afecten a tot l’organisme, o bé de les que, radicades en un òrgan, tenen repercussions en altres òrgans, i de les que es manifesten per símptomes i signes que cal cercar perquè són poc aparents. Aquest concepte implica que el metge internista sigui un especialista amb un coneixement integral de totes les patologies que pot arribar a patir una persona. “El metge internista és, probablement, el professional més pròxim al pacient. De tot el personal mèdic, és qui manté un primer contacte amb el malalt, qui l’escolta i l’examina per, després de valorar la seva simptomatologia, derivar-lo a l’especialista que creu més convenient. Actualment, però, aquesta situació està començant a canviar i els pacients que arriben a l’especialista són persones que primer han passat per un servei d’urgències on se’ls ha fet un diagnòstic diferencial dels principals símptomes que poden tenir.”
El doctor José Luis Beneyto Puchades va néixer a València, ciutat on va estudiar el batxillerat i va iniciar els estudis de medicina. “En aquell temps, a la Universitat de València hi havia poques opcions per escollir. De totes les carreres que s’hi cursaven, la que més m’interessava era la de medicina. En la meva família, tant per la banda paterna com per la materna, existien antecedents de parents que s’havien dedicat a la medicina, però, probablement, la persona que més em va influir a l’hora de decantar-me per aquesta professió va ser la meva mare. A la meva mare, durant la seva joventut, li hagués agradat arribar a ser metgessa; malauradament, però, aquells eren temps difícils per a una dona que volgués formar-se en una carrera d’aquestes característiques i va haver de conformar-se amb fer magisteri, uns estudis que, socialment, en aquella època, eren més ben acceptats per a una noia. Suposo que ella, amb la seva vocació frustrada, va intercedir indirectament en el meu interès vers la medicina.”
Durant el primer temps a la facultat, el doctor Beneyto va sentir-se decebut per l’ensenyament que rebia. “Quan estava a segon curs de medicina, vaig tenir la impressió que la formació tenia algunes mancances de caràcter humanista i trobava que l’ensenyament estava basat exclusivament en el vessant tècnic. Aquesta circumstància va induir-me que em matriculés a la facultat de dret per compaginar aquests estudis amb els de medicina. No va ser fins bastant més endavant, quan ja m’havia format com a metge, que vaig descobrir que no pot existir una carrera més humanista, en el sentit de més pròxima a la concepció humana integral, que la medicina.”
L’any 1957, el doctor Beneyto, instigat per la favorable reputació de la unitat docent de l’Hospital Clínic, va decidir traslladar-se a la Universitat de Barcelona per concloure els seus estudis. “Vaig quedar completament seduït per la medicina que s’ensenyava a l’Hospital Clínic. Aquella era una facultat que funcionava a base d’un intercanvi d’opinions entre els diferents professionals. En aquella època, a la meva promoció érem pocs alumnes i era un moment relativament fàcil per obrir-se camí en el terreny professional. Tinc un gran record d’aquell temps d’estudiant a Barcelona i em considero afortunat per haver mantingut contacte amb professionals de gran envergadura com són els doctors Pedro Pons, Rotellar, García Sobregrau i Rozman.”
Quan va arribar el moment d’especialitzar-se, el doctor Beneyto va decantar-se per la branca de la medicina interna. “Aquesta especialitat m’interessava perquè aportava una sèrie de coneixements que contenien tots els aspectes de la medicina d’una manera global i tenia cura de la relació amb el pacient d’una manera especial. Un altre motiu important que em va fer decidir per aquesta branca va ser que, en aquella època, la medicina interna era una especialitat que implicava poc temps de formació i jo ja no podia permetre’m seguir gaire temps més sense treballar.”
Després del seva etapa de formació, els primers passos professionals del doctor Beneyto van ser a l’Hospital Clínic. “En acabar la carrera, vaig ocupar una plaça de metge intern a l’Hospital Clínic fins que, l’any 1970, se’m va oferir l’oportunitat d’actuar com a metge inspector a la Mútua Sabadellense. En aquella època també havia adquirit un càrrec com a metge de família en un centre d’atenció primària, a Montcada i Reixac, adherit a l’Administració de la Seguretat Social. Vaig estar combinant aquestes dues ocupacions fins que va sorgir la llei d’incompatibilitats que m’impedia simultaniejar-les. Després d’aquesta experiència vaig crear una consulta privada a Barcelona, a la qual em vaig dedicar durant un dilatat període de temps.” Després de quaranta-tres anys d’exercir de metge, en fa nou que va veure’s forçat a retirar-se de la seva activitat professional a conseqüència d’un problema de salut.
El doctor Beneyto ha assistit a una sèrie de canvis notables en el transcurs de la seva extensa carrera professional. En els darrers anys, un dels aspectes que més ha evolucionat en el camp de la medicina és tot el que està relacionat amb el diagnòstic. “Antigament existien grans dificultats per arribar a assolir un diagnòstic encertat; era necessari fer ús de la intuïció i utilitzar moltes tècniques d’exploració que, avui en dia, ni tan sols cal aprendre durant la formació. Afortunadament, però, en aquell moment estàvem envoltats per grans docents i professionals que ens ensenyaven a sortir-nos-en amb molt pocs recursos. Actualment, després de l’aparició del diagnòstic per la imatge, la manera d’actuar del metge ha canviat rotundament. Avui, la medicina està assistint a una evolució sorprenent, la tecnologia cada vegada pren més terreny i, encara que aquest és una aspecte positiu perquè afavoreix el bon funcionament de la professió, considero que, per altra banda, s’està descuidant el tracte personal amb el pacient. Penso que el fet de cultivar la relació del metge amb el pacient és un aspecte imprescindible per guarir-lo. Al malalt cal explicar-li la seva patologia de manera entenedora.”
El doctor José Luis Beneyto Puchades es considera un enamorat de Catalunya, país del qual, des del primer moment, va rebre una càlida acollida i on sempre s’ha sentit còmode. Des que es va veure obligat a frenar la seva activitat professional, dedica el temps a practicar les seves afeccions i a gaudir del seu entorn. “Procuro realitzar l’exercici físic que la meva salut em permet, m’agrada passejar i muntar a cavall.”
El doctor Beneyto assegura que no canviaria cap aspecte de la seva vida passada i destaca la importància que ha tingut la seva esposa, Francina, tant en la seva trajectòria personal com en la professional. “La meva esposa és una persona crucial en la meva vida. Ella no està vinculada a l’entorn mèdic però, quan jo tenia la consulta, m’hi ajudava en tasques administratives. El seu caràcter de persona extravertida i la seva facilitat per relacionar-se amb els altres, contribuïa que mantingués molt bona relació amb els pacients que jo assistia.”
