Text del 2003
Som un hospital amb una resposta a la patologia pediàtrica més prevalent.
L’Hospital de Nens de Barcelona és una fundació sense ànim de lucre que té com a fins fundacionals dedicar-se a la salut infantil i juvenil, així com la solidaritat amb tot allò referent a la infància. De fet, fa poc més de vint anys, aquest era l’hospital de nens pobres de Barcelona, però amb la universalització de la sanitat i la concertació de la seguretat social, l’espai que ocupava va deixar de tenir cabuda a la ciutat. Aquest fet va provocar que per tal de poder mantenir aquesta tasca social, l’Hospital es convertís en fundació, de manera que tots els beneficis revertissin en la millora assistencial, però també en la part social, dedicada a mantenir altres hospitals o la figura de l’assistent social, per exemple. I tot això sense oblidar les tasques d’ajut al mateix orde fundacional de l’Hospital, la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Així, doncs, aquest és un hospital d’aguts pensat només per a nens que treballa de valent per mantenir el gran prestigi que ha adquirit amb la seva gran qualitat assistencial i de tracte al pacient. Dos dels membres de l’actual equip directiu, els doctors Javier Massaguer i Orenci Urraca, ens expliquen com és aquest important centre hospitalari del nostre país: “En aquests moments som l’hospital infantil de referència de totes les entitats privades d’assegurança lliure de Catalunya: tenim totes les subespecialitats pediàtriques, el servei d’urgències i una clínica d’odontologia i d’ortodòncia infantil i juvenil que ja fa molts anys que és capdavantera en l’especialitat. Podríem dir que som un hospital de nivell II amb una resposta a la patologia pediàtrica més prevalent.”
El que més podem veure com a pares i mares és el que tracten a l’Hospital de Nens de Barcelona amb la tecnologia més avançada i el tracte més familiar. Del que no disposa el centre és d’una unitat de cures intensives ni tampoc d’una de neonatologia: “Pensem que hi ha determinades malalties que són molt poc freqüents i que el millor és poder aglutinar els recursos sanitaris, de manera que estem sempre en contacte amb hospitals de nivell III de la ciutat, i els enviem els casos que poden tractar perquè estan preparats. Parlo de casos d’oncologia, de necessitat de trasplantaments, etc., casos molt greus i que són relativament poc freqüents.”
Analitzant els recursos assistencials d’aquest hospital barceloní especialitzat en la salut infantil i juvenil, ens adonem de la seva importància: “L’àrea d’odontologia és a l’Hospital des de fa molts anys i arriba a tractar pacients fins als vint-i-cinc anys, a diferència de la resta de serveis, que es fan fins als divuit. El desenvolupament d’aquesta àrea fa molts anys que és capdavanter al nostre país i a Europa. Estem per damunt de totes les clíniques dedicades a aquesta qüestió i vam ser pioners en la ortodòncia infantil i juvenil.”
Però a banda de ser hospital de referència en aquesta àrea, també ho són en la d’urgències: “Atenem al voltant de seixanta mil urgències l’any i hem aconseguit un gran desenvolupament d’aquest servei.”
I el seu petit truc ha estat la dedicació excel·lent que s’ha donat al pacient i també al professional: “Hem aconseguit que hi hagi molt poc temps d’espera, hem aconseguit un espai adequat amb les reformes que hem anat fent des de fa aproximadament deu anys, encara continuem treballant per millorar i, el que és més important, oferim una assistència mèdica d’urgències de gran qualitat.”
I això com s’aconsegueix? “Sobretot tenint bons professionals, la qual cosa significa remunerar-los com es mereixen, perquè malauradament massa sovint els serveis d’urgències estan mal pagats i s’hi treballa moltes hores. Nosaltres ens hem adaptat a la sentència de Luxemburg, que fixa uns horaris màxims d’estada en un servei d’urgències.”
Tot això complica molt la tasca administrativa a l’hora de fer calendaris i serveis de guàrdies, però els resultats són immediats i a l’Hospital de Nens de Barcelona n’estan molt contents. Sobretot en el cas de la medicina infantil, és difícil definir fins on arriba una urgència: “Estem en el corrent de pensament que defineix urgència com aquella necessitat mèdica en què el pacient, o en aquest cas els seus pares, creu que ha d’anar a un servei mèdic perquè l’atenguin immediatament. Nosaltres no podem posar traves a aquesta petició, encara que això no vol dir que des dels serveis de pediatria de consulta externa no procurem educar els pacients perquè no creguin que són urgències allò que no ho són.”
El que es fa mèdicament, però, és distingir el que són una urgència i una emergència: “En el moment que un pacient passa la porta de l’hospital, classifiquem si el que té pot esperar mitja hora en una sala d’espera o ha de ser atès immediatament perquè té una parada respiratòria, està inconscient o té convulsions, per exemple.”
Això també demana metges molt ben preparats: “Els bons pediatres d’urgències costen molt de trobar, perquè han de ser persones molt ben formades, persones que han de ser capaces de tenir la paciència de tractar un nen que té tos des de fa un mes, però que els seus pares estan tan angoixats que han decidit anar a urgències, i també la de tractar un cas molt més greu i haver de fer una reanimació amb molta diligència.”
El que tenen més clar a l’Hospital de Nens de Barcelona és que a cada problema se li ha de trobar una solució, de manera que intenten preveure com poden anar les coses per tal de poder-les solucionar de pressa: “Davant de la possible epidèmia de grips i afeccions que provoquen els primers freds de la tardor, ens preparem per tenir prou metges a l’hospital i perquè el temps d’espera sigui al mínim possible. Tampoc sabem mai quantes persones podem necessitar a urgències, però normalment disposem de prou personal. En aquests moments, per exemple, tenim tres metges als matins i quatre a les tardes, i els caps de setmana en tenim sis dissabte i sis diumenge.”
Tot això és possible pel suport del personal d’infermeria i el de recepció, que també compleixen una tasca fonamental perquè tot funcioni. L’Hospital de Nens de Barcelona és molt conscient que s’adreça a un públic infantil i juvenil i per això els seus professionals treballen per donar el màxim confort i bon tracte als pacients: “El nen no s’ha de sentir amenaçat i els pares han de veure que tracten amb professionals exel·lents, perquè per a ells el més important és la salut del seu fill i pensen que no hi ha res que hi pugui passar davant. Això sempre s’ha de tenir en compte.”
Després, el somriure d’aquell nen o la confiança d’aquell adolescent faran que el metge confirmi definitivament la seva vocació, d’això n’estem convençuts.
