Text del 2003
Els hospitals comarcals són fruit de l’esforç i la implicació de les persones.
A l’Hospital de Sant Celoni, que s’estructura administrativament i des de la perspectiva jurídica com una fundació, hi treballen cent noranta-set persones, de les quals quaranta-dues són facultatius de les especialitats de medicina interna, traumatologia, ginecologia, cirurgia… El Dr. Xavier Mate n’és el director gerent, i des que va arribar després de treballar un temps a l’Hospital de Viladecans i al Parc Taulí de Sabadell, ha procurat donar un servei que la ciutadania valori. “Partim de la premissa d’un tracte familiar, perquè la població està molt implicada en l’hospital.”
I és que molta gent de Sant Celoni va arribar a aportar recursos propis per construir l’hospital. “Els professionals intentarem completar el centre, donar-li més eines, i una estructura més sòlida; però és fruit de l’esforç i la implicació de les persones. Considero que és la filosofia dels hospitals comarcals en aquests moments, molt arrelats a la seva població”.
Com a estructura jeràrquica, la fundació hospitalària té una junta de patronat, integrada per un total d’onze persones, amb tres patrons nats: l’alcalde, el rector i el jutge de pau. La junta lidera l’hospital i posa la gestió en mans d’un gerent que organitza l’equip directiu. El Dr. Mate explica: Hi ha certa autonomia pel que fa a la canalització de recursos, però els pressupostos en forma d’activitat provenen dels pactes amb el CatSalut i depenen del nombre d’altes, urgències, consultes, cirurgies locals… que es duguin a terme. L’objectiu és aconseguir un compte d’explotació equilibrat a final d’any oferint el màxim possible de recursos assistencials i de qualitat.”
Actualment l’hospital es planteja una expansió, pel que fa al nombre de serveis i àrea de referència. Una de les possibilitats que preveuen són mesures alternatives a l’ingrés com és tenir un equip d’atenció domiciliària per als malalts aguts i els convalescents. “Abans la potència hospitalària es calculava per quantitat de llits, mentre que és un recurs car i caldria fer-ne servir com menys millor inclús per a les patologies agudes. Quan es dóna l’alta a un malalt d’aquesta mena, que encara no pot fer vida normal, caldria cert suport assistencial: llits de convalescència o d’estada mitjana polivalent, amb un cost inferior al del llit d’agut; així com és necessari pal·liar el problema motivat per manca de suport social, però calen molts recursos.”
A l’Hospital de Sant Celoni hi ha deu llits de convalescència, autogestionats pel mateix centre. Aquest fet, i que no s’acostumi a sobrepassar la disponibilitat general de llits, no els ha obligat a muntar estructures d’hospital de dia, tot i que ho estiguin considerant. Aquest creixement que es preveu no ha de malmetre la comunicació, sinó que cal afavorir-la, perquè el fet que es comprenguin els motius de determinades decisions facilita la col·laboració. No s’actua sense un raonament previ sinó amb una motivació lògica, assegura el Dr. Mate, tot i que: “A vegades les coses no surten tot lo bé que es voldria. Mai no hi ha d’haver recança a l’hora d’explicar les coses. La clau és la informació, i no solament la del metge sinó també la de tot el personal assistencial. Un malalt interpreta molt els buits. Ens hauríem d’avançar a la demanda d’informació del pacient o dels familiars.”
Per al Dr. Mate, el problema bàsic del sistema sanitari és el fet que des de l’atenció primària, que probablement no ha pogut assumir el paper príncep del sistema que hauria de tenir, es veu l’hospital com un món a part. En el cas de Sant Celoni, aquesta situació està millorant, però no sempre ha estat així. “Si els pacients dels dos sistemes són els mateixos, hi ha d’haver certa continuïtat, una coordinació assistencial. A Catalunya cal fer un pas qualitatiu que faci possible tenir una informació global, de qualsevol centre.”
Tot i sent centres concertats, fan servir sistemes informàtics diferents, però han creuat dos ordinadors i des de l’hospital es pot consultar l’analítica del centre d’atenció primària: “Estem relativament contents; no hem aconseguit una gestió comuna de la història clínica dels pacientes però tenim una certa confrontació de dades.”
Si és possible, cal procurar que la població no s’hagi de desplaçar per necessitats mèdiques normals, “el 85% de la població hauria de resoldre els problemes de salut en un hospital comarcal.”
De vegades, per motius pressupostaris, cal optar entre invertir en infraestructura tecnològica o bé en activitat. Per a un hospital comarcal, des del punt de vista de la gestió de recursos assistencials: “És fonamental beneficiar al major nombre d’usuaris fins al nivell d’atenció que podem oferir, coordinant-nos amb l’hospital de referència i, aquest, amb un de més alta tecnologia, com són els hospitals de Barcelona.”
Tots aquests nivells han d’anar lligats i la transició de l’un a l’altre ha de ser ràpida, sense espais en blanc. Des de l’any 1988, per satisfer la demanda de la població i també en coordinació amb la llista d’espera del CatSalut, a l’Hospital de Sant Celoni implanten un nombre de pròtesis que es pot considerar elevat, tenint en compte el tipus de centre; i també s’hi fa rehabilitació de traumatologia. Pel que fa a ginecologia, cobreixen el programa d’atenció a la dona, amb les revisions corresponents, el vessant patològic i el seguiment d’embarassos, però sense arribar al part. Es plantegen redefinir aquesta especialitat en coordinació amb dos centres més que sí que fan parts, els hospitals de Mollet i de Granollers. També han assolit bons resultats en la cirurgia tumoral de recte i còlon, i preveuen tenir un paper actiu en la reordenació del pla oncològic de tota la comarca. Actualment ja participen en congressos comarcals mitjançant la presentació de la casuística. “Hi ha una bona entesa que podrà permetre que cirurgians del centre es desplacin a un hospital de referència per operar, i que després el postoperatori es torni a fer a les instal·lacions de Sant Celoni.”
De fet, cal tenir en compte que molts metges d’hospitals comarcals s’han format en centres més grans, i aquesta possibilitat els satisfà professionalment. Pel que fa a la pediatria, àmbit en què actualment completen el servei de del Centre d’Atenció Primaria: “És un tema important i un problema difícil. L’ha de cobrir l’atenció primària i els hospitals, resoldre situacions crítiques, però costa molt trobar pediatres ben formats i tenir serveis d’urgències pediàtriques estables.”
Finalment, el Dr. Mate subratlla el paper del laboratori en l’alta investigació: “Els canvis, com ara en ginecologia, vindran donats per la biologia. D’entrada cal centralitzar les investigacions per aconseguir una recerca més ràpida i millors resultats; després, quan ja estiguin estandaritzats, es podran diversificar i arribar a l’abast dels usuaris d’un hospital comarcal.”
