Text del 2003
L’homeopatia és una medicina eficaç que no té efectes secundaris.
El càncer, el reuma o les al·lèrgies són algunes de les patologies que poden ser tractades amb remeis homeopàtics amb un bon diagnòstic, ja sigui perquè poden curar la malaltia o millorar la qualitat de vida de la persona afectada. Aquesta ciència, assentada a altres països com França o Alemanya, també és present en el nostre país i tendeix a guanyar un major reconeixement. Un indicador del seu bon estat de salut dins les nostres fronteres és l’edat avançada de l’Acadèmia Mèdico-Homeopàtica de Barcelona, creada ja fa més d’un segle, concretament el 13 d’abril de 1890. Tot i que l’entitat va patir una aturada de les seves activitats durant l’època franquista, va aconseguir sobreviure i avui dia aplega tant a metges, com veterinaris, farmacèutics i dentistes. Vetllar per la formació dels especialistes i promoure l’intercanvi de coneixements és un dels seus objectius prioritaris. “L’homeopatia va ser descoberta per un metge alemany, Samuel Hahnemann, que va seguir les idees de Paracelso i Hipòcrates, en el sentit de tenir en compte la capacitat guaridora de la persona”, afirma el doctor Manuel Mateu, president de l’Acadèmia, abans de definir el principi sobre el qual s’assenta aquesta ciència: La llei dels semblants. “La farmacologia dels nostres medicaments es basa en la idea que una substància té un efecte beneficiós sobre el seu similar. Els éssers vius tenim una capacitat innata de reaccionar i de curar-nos, que està bloquejada quan una persona està malalta. Nosaltres no administrem un medicament químic extern que actuï per nosaltres, sinó que donem una substància que reorganitza el funcionament intern del sistema immunitari per tal que treballi de manera eficaç i la infecció quedi resolta. L’homeopatia té en compte els recursos de l’organisme; els necessita i els utilitza, i per tant, els estimula.”
Aquest concepte està justament oposat als fonaments de la medicina convencional occidental “que considera la malaltia com a un enemic, que s’ha d’eradicar. És una guerra: O tu o jo. Quan, per exemple, es tracta una infecció es diagnostiquen uns antibiòtics que malmeten el virus, però que també, per desgràcia, tenen efectes secundaris perquè no poden seleccionar de manera específica i també fan mal a la nostra flora intestinal. Es resol la infecció, però queda un estat de debilitat secundari. Tanmateix, l’homeopatia té en compte la capacitat curativa del propi organisme”, concreta, abans de posar un exemple: “En el cas d’un nen amb una otitis aguda i uns dolors intensos podem prescriure-li com a remei la Chamomilla, a dosis homeopàtiques, per tal de reduir-li el patiment i equilibrar el seu sistema immunitari. L’infant s’adorm i l’otitis al final es cura sense haver de donar-li un analgèsic, un antiinflamatori o un antibiòtic”, explica amb la seguretat d’haver conegut les dues cares d’una mateixa moneda, ja que també és metge, en concret, especialista de Medicina Interna, una disciplina que va exercir a l’Hospital Comarcal d’Igualada, on va treballar com a Cap de Servei. “Receptava antibiòtics per a la pulmonia i quimioteràpia per al càncer. Quan em vaig introduir a l’homeopatia, vaig haver d’efectuar un canvi de mentalitat quant als mecanismes per afrontar la salut i tractar les patologies”, apunta el doctor Manuel Mateu, tot fent menció també de la filosofia d’atenció que guia aquesta disciplina: “La nostra història clínica va més enllà del simple diagnòstic. També tenim en compte el caràcter, la constitució, l’herència o els símptomes relacionats amb el sistema nerviós. Així mateix, s’analitza el llenguatge no verbal de la persona. L’objectiu és dissenyar una valoració integral, molt completa del pacient.”
Els homeòpates fan servir “microdosis de substàncies extretes de la naturalesa, que són medicinals i que estimulen la capacitat curativa de l’organisme”, detalla, tot puntualitzant que aquesta informació ha de ser molt precisa: “Cada persona té el seu medicament fet a mida.”
Aquests especialistes saben amb exactitud la substància natural i la quantitat que necessita el pacient, perquè prèviament s’han assajat estudis clínics per a mesurar-ne els efectes. Curiosament, primer s’efectuen sobre persones sanes. “Administrem la substància medicinal a una sèrie de voluntaris, analitzem els símptomes que els provoca, i els comparem amb els que tenen lloc en el malalt. No utilitzem dosis tòxiques sinó quantitats molt petites. Per exemple, la camamilla és un irritant del sistema nerviós, però també pot ser un gran sedant, segons la dosi.”
A vegades, la farmacologia homeopàtica tracta els pacients amb elements naturals que poden ser nocius, com és l’arsènic, el mercuri o els verins de serp, però que amb una dilució exacta poden tenir efectes curatius. “Quan més tòxica és, més capacitat té d’estimular la resolució de patologies molt destructives. Tornem a la llei dels similars”, recorda el president, qui també aclareix que aquesta especialitat “no és agressiva; és una medicina suau i eficaç, sense efectes secundaris. Però té una condició; les dosis han de ser exactes. Sinó s’administra correctament no produeix cap efecte.”
Aquests fàrmacs naturals, que poden ser comprats només en les farmàcies tot i que sense recepta mèdica, han estat reconeguts a Europa amb el qualificatiu de remeis, com qualsevol altre medicament. “Hi ha farmacèutics que han fet cursos i informen el pacient. De fet, són professionals que estan a l’avantguarda de la salut.”
Hi ha malalties com el càncer que estan sent tractades amb aquesta disciplina. Els resultats són encoratjadors. “Sempre he dit que els avenços de la biologia en immunologia acabaran confluint amb l’homeopatia. El tractament oncològic de la medicina convencional està encara en un estadi primitiu, perquè no cura la malaltia aconseguint modificar la immunitat sinó que amputa per cirurgia o mata el càncer amb procediments molt tòxics com la quimioteràpia, que és perjudicial per a la resta de l’organisme”, assevera, tot anunciant que “s’estan començant a assajar remeis per a estimular un canvi de la immunitat, que és com una espècie de vigilant que pot aconseguir que les cèl·lules canceroses no proliferin. Quan està en baixa guàrdia, el tumor es pot desenvolupar i estendre”, assenyala, abans d’afegir que la terapèutica homeopàtica pot prolongar la vida del malalt o millorar-ne la qualitat.
Aquesta disciplina també té molt a dir pel que fa a les patologies reumàtiques. “La medicina convencional les tracta de manera simptomàtica; per tant, ofereix una solució temporal ja que no canvia l’evolució de la patologia, que continua amb la seva destrucció. L’homeopatia tracta de solucionar-ho des d’un altre punt de vista: No dóna calmants, però sí, administra remeis adreçats a l’arrel del problema. Si es millora aquest desequilibri, disminueixen els símptomes, perquè s’està reduint la força de la malaltia. El reuma tractat amb homeopatia té més bon pronòstic a mig i llarg termini, i la qualitat de vida és superior. Fins i tot, molts pacients poden deixar de prendre els antiinflamatoris o els corticoides”
L’al·lèrgia, una afecció que tendeix a l’alça a les societats desenvolupades i que cada vegada es manifesta a edats més primerenques, topa amb una eficient barrera amb l’homeopatia. “Les tractem normalment amb molt d’èxit, és un dels camps en els quals hi ha més bona reacció, tant pel que fa a les rinitis, les conjuntivitis o l’asma, per exemple. Busquem el remei més adient per a cada pacient i intentem reduir-li la hipersensibilitat del seu organisme per tal que retrobi l’equilibri.”
D’altra banda, les malalties mentals –amb una mateixa línia ascendent a les estadístiques– són també un camp abonat per al lluïment. “És una de les atencions majoritàries a les nostres consultes”, anuncia tot precisant que “un tractament homeopàtic ben administrat, amb cura, accelera el procés de recuperació del pacient i disminueix el temps que necessita de psicoteràpia. No oblidem que els nostres remeis alliberen els mecanismes naturals de recuperació.”
I posa un exemple: “Imaginem una persona que ha mantingut el dol per la mort d’un ésser estimat a dins. Això li pot produir una tensió molt intensa, amb crisis de desmai o d’insomni, fins i tot. Hi ha remeis com la Ignatia que n’afavoreix, amb les dosis homeopàtiques adequades, la curació. S’accelera la readaptació al medi i en dos o tres dies pot arribar a dormir, a expressar el seu dol i a sentir-se més bé. En definitiva, millora el seu estat de salut mental i físic.”
El doctor Manuel Mateu explica que el nostre organisme tendeix a desprendre’s del patiment mental, tot traslladant aquest sofriment a altres òrgans com l’estómac, els pulmons o la pell. “El cos intenta preservar l’òrgan suprem que és el cervell. Per tant, podríem dir que la persona que pateix un trastorn mental sense cap manifestació a nivell físic, vol dir que està greu i que no té gaires mecanismes de defensa.”
El president de l’entitat interposa una llança a favor de la febre, un procés natural de defensa de l’organisme que s’ha estigmatitzat. “Hi ha gent que mai no en té i resulta que pateix d’una malaltia crònica. Vaig tractar una pacient amb Esclerosi Múltiple, que va aconseguir millorar i no ha tornat a tenir cap brot. S’ha donat el cas que ha patit alguns episodis de refredat o grip i ha començat a tenir febre. Per a mi, això no és una evolució dolenta, ans al contrari, demostra que el seu cos torna a fer servir aquest mecanisme extraordinari de curació. La febre s’ha dimonitzat, s’ha cregut que era perjudicial per a l’organisme, s’ha intentat treure-la i és un error, només s’ha de reduir en casos intensos.”
Tot i que els remeis homeopàtics poden ser administrats per professionals que no han cursat els estudis de medicina –no hi ha cap normativa que ho impedeixi–, l’Acadèmia està dirigida principalment als metges, i també permet l’entrada de veterinaris, farmacèutics i dentistes. Un dels objectius actuals és la formació al més alt nivell dels metges homeòpates a la Universitat i, la informació i divulgació de l’Homeopatia al col·lectiu mèdic a través de societats científiques com l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. A Europa, aquesta disciplina està reconeguda com a una nova professió. I per tant, “hi ha Universitats que formen el futur especialista durant tres o quatre anys”.
Alemanya, Anglaterra, Índia o França són alguns dels països punters en aquesta formació. “Tenen centres d’ensenyament que estan reconeguts a nivell oficial i internacional.”
L’Acadèmia Mèdico-Homeopàtica de Barcelona va néixer amb l’esperit d’ajudar a cohesionar els professionals dedicats a aquesta ciència. “Figura com un dels objectius dels nostres estatuts: no estar sols. Volíem que els especialistes tinguéssim facilitats per a reunir-nos i formar-nos.”
Amb aquesta fita, l’entitat inicia una important tasca educadora, dirigida als llicenciats. “Tenim un conveni amb la Universitat de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera per tal d’oferir un curs de postgrau al Palau de les Heures. Dura dos anys. Els metges, els farmacèutics, els veterinaris o els dentistes interessats poden obtenir un diploma en homeopatia”, comenta, abans de dir que: “Pròximament esdevindrà un màster de tres anys.”
Així, doncs, l’Acadèmia manté sessions clíniques periòdiques per “actualitzar coneixements. Convidem professors experts estrangers. La majoria provenen d’Europa o de les grans escoles mundials. També, fem cursos monogràfics mensuals.”
La presentació de casos i treballs té lloc en un congrés anual, amb una participació a escala nacional. També, des de fa dos anys s’intercanvien coneixements i experiències amb els coetanis de la Catalunya Nord: “La relació entre nosaltres és molt bona. A nivell científic estan per sobre, ja que ells no han patit el nostre parèntesi després de la Guerra Civil, quan es van prohibir tota una sèrie d’entitats civils com la nostra. Jo sempre dic que al nostre país som orfes, perquè no hi ha cap generació d’homeòpates de més de 60 anys.”
L’especialitat ha sabut, però, superar els entrebancs i ara gaudeix d’uns benvinguts “anys de floriment”, conclou el doctor Manuel Mateu.
