Text del 2004
Veient la cara del pacient pots tenir indicis d’una malaltia.
.
La dermatologia neix als inicis del segle xx per estudiar i tractar una patologia que anteriorment era adscrita als especialistes en medicina interna. Moltes malalties de l’organisme es manifesten a la pell amb diversitat de lesions, les quals requereixen una atenció especialitzada. “La dermatologia és una medicina externa que permet diagnosticar casos de medicina interna. És l’atractiu de la lesió morfològica visual. Veient la cara del pacient pots tenir indicis d’una malaltia”, puntualitza el dermatòleg Jordi Peyrí.
El que més li atreu de l’especialitat és relacionar la lesió cutània amb la malaltia i observar la forma que pren per manifestar-se, cosa que associa a un tret de la seva personalitat: “Tinc una sensibilitat artística visual. M’agrada l’art, la pintura. Em ve del meu avi, que va ser un dels primers catedràtics de dermatologia a Espanya.”
El pare del doctor Peyrí també fou dermatòleg: “Per una certa rebel·lia dubtava a estudiar l’especialitat de la família. A l’Hospital Clínic vaig començar medicina interna, però el professor Pinyol em va convèncer per estudiar dermatologia. Ell va ser el meu pare espiritual. La seva dedicació a l’especialitat impressionava. Vaig tenir la sort de formar part del seu equip, que sens dubte era el millor d’Espanya, amb professionals joves i molt motivats, i amb molts mitjans. Va ser una època meravellosa.”
Mitjançant una beca, el doctor Peyrí va estar més d’un any a Londres: “Vaig diplomar-me en dermatologia al Saint John’s Hospital, l’únic de l’especialitat al món, on encara no hi havia anat mai cap espanyol. Va ser un repte decisiu que em va aportar un concepte de la dermatologia més fisiopatològic, que em va servir molt. Els mètodes didàctics i el concepte de la medicina anglesa són els millors.”
El doctor Peyrí va reprendre a l’Hospital Clínic l’activitat professional: “Però el 1977 el doctor Pinyol morí i deixà òrfena l’escola de dermatologia. Vaig entrar a treballar a l’Hospital de Bellvitge, el departament de medicina interna del qual em va donar molt de suport per crear-hi una secció de dermatologia, que el 1980 va independitzar-se i va passar a ser servei. Vaig tenir la sort de poder triar els membres de l’equip, gent molt preparada. Per fer-ho, m’he guiat sempre per la part humana de les persones, i crec que aquest criteri m’ha anat bé.”
L’equip del doctor Peyrí a l’Hospital de Bellvitge té sis metges adjunts i quatre residents. Ell té la tasca de gestionar el servei, que compagina amb la consulta privada de dermatologia, on pot gaudir d’allò que més li agrada, el tracte amb el pacient. Amb trenta anys de professió el doctor ha assistit a l’evolució de les patologies de l’especialitat: “La lepra, que comptava amb una secció al Clínic, ja no existeix. No obstant això, ara tornen a haver-hi casos entre la població immigrada. Les malalties venèries han canviat completament, n’han sortit d’altres com els herpes, els papilomavirus i la sida, les primeres manifestacions de la qual eren dermatològiques.”
Com que és en un hospital terciari, el servei de dermatologia de Bellivtge s’ha especialitzat en tractar patologies complexes de la pell, la qual cosa li ofereix també fer recerca, com en els limfomes o proliferacions del sistema limfoide a la pell, i les vasculitis, la patologia inflamatòria immune dels petits vasos cutanis. Les malalties canceroses, però, acaparen l’atenció del Servei. El doctor és el coordinador a l’Estat de la campanya de diagnòstic precoç del melanoma: “És el càncer de les cèl·lules pigmentàries de la pell. Es manifesta quan hi ha una pigmentació anàrquica, amb canvi de color a les vores de les lesions. Diagnosticat a temps, el melanoma té un bon pronòstic de curació. Aquest càncer cada vegada requereix més tècniques diagnòstiques i terapèutiques.”
També es detecta que augmenten entre la població els tumors cutanis o carcinomes: “És el càncer a l’epiteli de la pell i comença amb una lesió que finalment fa una nafra. És degut a l’exposició al sol. La radiació solar és una radiació, i per tant tòxica, tant en dosis petites com en grans.”
El tractament dels tumors ha millorat: “Si són inicials els tractem amb crioteràpia o aplicació del fred, amb què resolem moltes lesions de manera estètica i còmoda per al pacient. També s’utilitza l’electroteràpia, i la radioteràpia, que ja no s’aplica tant. Un dels darrers avenços en el tractament són els immunomoduladors tòpics, que permeten la renovació de la cèl·lula cutània.”
En els malalts de càncer, el doctor Peyrí extrema la cura i l’atenció que tot pacient necessita: “Si el cas té solució no els dic mai la paraula càncer, ja que no tinc necessitat d’angoixar-los. La comunicació amb el malalt és molt important. És el que intento transmetre als joves. La primera feina és seduir el malalt, tasca que requereix temps i que aporta moltes dades que el pacient no diu, importants per a la història clínica. A més, la fe que pots imbuir en el pacient fa que compleixi la teràpia.”
La prevenció del càncer de pell és protegir-se del sol: “El problema que tenim és que el bronzejat continua estant de moda. Els fotoprotectors no serveixen per perllongar l’exposició solar, perquè no n’hi ha cap que ofereixi una protecció total.”
Sovint l’estètica intervé en la dermatologia: “La frontera entre allò patològic i allò estètic és difícil d’establir. A la consulta atenc casos estètics sempre que tinguin algun fonament científic. En la dermatologia hi ha uns cànons estètics en harmonia amb l’estat de la persona. Hi ha una gamma científica de la cosmètica que aplico i aconsello al malalt. És una indústria que inverteix en recerca, que és efectiva, els productes de la qual normalment es venen a les farmàcies.”
A l’Hospital de Bellvitge, el doctor Peyrí compagina l’assistència i la recerca: “M’agrada molt fer recerca clínica amb els casos complexos que atenem. És la que vaig fer de jove. Estic molt satisfet d’algunes publicacions clíniques, que són les que més han persistit. Ara coordino la recerca clínica del meu departament amb la recerca bàsica, que està fent moltes aportacions. Admiro les generacions actuals que investiguen malgrat les dificultats que hi ha per fer-ho.”
El doctor Peyrí coneix de prop les darreres promocions de medicina, ja que des de 1973 ensenya als estudiants de la Universitat de Barcelona i als metges del MIR (Metge Intern Resident): “La docència del pregrau de medicina em satisfà pel contacte amb el jovent, però com que han d’aprovar el MIR no els puc donar ben bé l’ensenyament que voldria. Em sento satisfet quan els dono dades de la dermatologia que necessitaran cada dia, i no per aprovar l’examen.”
Entre l’assistència als pacients, la recerca i la docència, el doctor Peyrí encara té temps per practicar altres afeccions i continuar actiu: “M’agrada molt dibuixar, la gastronomia i la jardineria. També sóc un col·leccionista empedreït. De fet, no tinc motius per témer la jubilació.”
