Text del 2003
L’IMAS és la imatge moderna del que abans es denominava beneficència. Tant aleshores com avui juga un paper molt important dins de l’àrea assistencial i mèdica de la ciutat de Barcelona.
L’any 1983 l’Ajuntament de Barcelona va crear l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS), una entitat pública herent d’una llarga tradició històrica de la ciutat de Barcelona en matèria assistencial i de sanitat. “És una tradició molt abnegada que l’Ajuntament de Barcelona fa molts anys que desenvolupa sota la premissa de donar un servei públic i complementari a la societat i, especialment, a les persones més desvalgudes”, indica el gerent de l’IMAS, el Dr. Jordi Varela i Pedragosa. L’IMAS integra els serveis municipals d’assistència sanitària. Inclou els centres d’atenció hospitalària de l’Hospital del Mar i l’Hospital de l’Esperança, l’Institut Psiquiàtric, el Centre Peracamps d’Urgències, el Centre Geriàtric i tota una sèrie de Centres d’Orientació i Planificació Familiar (COF). També agrupa centres docents i d’investigació com l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM), la Unitat Docent de l’IMAS (que actua en conveni amb la UAB), l’Escola Universitària d’Infermeria (en conveni amb la UB) i, finalment, l’Escola Bonanova de Formació Professional.
“L’oferta assistencial es defineix com un servei sanitari integrat i multicèntric que pretén oferir una continuïtat assistencial i una ràpida resposta a les demandes dels pacients.” L’Institut i els seus centres integrats ja no acompleixen un servei complementari de la sanitat –acció que suplia les mancances assistencials de determinades èpoques–, sinó que s’han convertit en una sèrie d’hospitals normalitzats on l’IMAS és una institució pública amb coparticipació de la Generalitat de Catalunya, que n’és soci minoritari i té les competències de sanitat, i l’Ajuntament de Barcelona, que actua com a propietari.
Des del 1992 es desenvolupa un projecte de complementaritat dels serveis assistencials entre els hospitals de l’IMAS. El nou model de gestió integrat dels centres dóna més marge de maniobra i permet una millora contínua dels serveis assistencials. “Hi ha un compromís explícit de construir un model d’hospital comunitari de referència en un marc territorial definit. Un altre eix de desenvolupament és la vinculació d’aquest grup a l’assistència primària com a continuïtat assistencial.”
La concepció de l’hospital comunitari queda representada en un organigrama que gira entorn de quatre puntals bàsics: “L’Hospital de Mar com a porta d’entrada bàsica; l’Hospital de l’Esperança amb línies pròpies d’oftalmologia, radioteràpia i una unitat de l’aparell locomotor, i quirúrgicament complementari amb l’Hospital del Mar; el Centre Geriàtric com a recurs sociosanitari que dóna valor afegit al conjunt de la Institució juntament amb l’Institut Psiquiàtric.”
La tradició cultural i històrica de la ciutat de Barcelona en temes de beneficiència, assistència i sanitat als més desvalguts, és present en moltes entitats. Un exemple n’és l’Hospital de la Santa Creu. Aquest té els seus orígens l’any 1401 amb la fusió dels sis hospitals que hi havia aleshores a Barcelona; el Consell de Cent de la ciutat en formava part. “Aquesta voluntat de complementaritat que han tingut molts ajuntaments, però sobretot el de Barcelona, d’arribar on no ho feia la sanitat d’un determinat moment sempre havia anat orientada a les classes més humils de la població. L’Hospital del Mar ha estat tradicionalment un hospital de malalties infeccioses; actualment està situat a la Barceloneta on ja al segle xvi s’aixecava la denominada Casa de la Sanitat, un centre de quarantena per possibles malaties infeccioses d’ultramar. Les epidèmies de còlera i febre groga que van arribar a Barcelona durant el segle xix van obligar l’Ajuntament a construir un llatzaret que es va inaugurar el 1905; tot i així era palesa la necessitat de construir un hospital d’infeccions. Després de l’Exposició Universal de 1888, desenvolupada al Parc de la Ciutadella, l’Ajuntament va considerar que els solars on s’hi van emplaçar els pavellons marítims podien ser molt adequats per a la construcció d’un hospital. Quan aquest esdeveniment va finalitzar l’Ajuntament va decidir construir en aquells solars l’hospital d’infeccions. Aquest va ser el primer nucli del futur Hospital d’Infecciosos que tingué la funció de lluitar contra les malalties que afectaven contínuament la ciutat.”
El moviment noucentista va impulsar encara més a l’Ajuntament en la seva voluntat de progrés i d’atenció al ciutadà. “Se sentia molt obligat –sobretot per motius d’higiene pública no tant per curar, ja que en aquells moments no hi havia antibiòtics– d’aïllar la ciutat dels brots infecciosos, en concepte de salut pública.”
Si bé el projecte va iniciar-se en un espai format per pavellons independents, més endavant, cap el 1920, aquest es va redifinir per adoptar l’actual estructura hospitalària (arquitectura amb un passadís central i unes costelles que actuen com a eix distribuidor dels malalts i que facilita el tractament aïllat). “El seu emplaçament actual, celebrat i bonic, fa només 15 anys era un racó de la ciutat on l’accessibilitat era difícil, precisament per allunyar-lo de la població. A mitjan anys 70 la zona pròxima era terra de barraques, el Somorrostro, d’indústries en decadència que s’anaven enderrocant i de platges brutes.”
En aquells anys l’Hospital del Mar va ampliar les instal·lacions amb la construcció d’un bloc de deu plantes que acollí un institut neurològic. “Aquest projecte es va dur a terme gràcies a la donació d’una família de la ciutat. Avui, després del sedàs dels Jocs Olímpics, és una entitat moderna, reflex d’un model comunitari d’hospital inserit dins de la xarxa d’hospitals públics que dóna un servei complet a dos districtes de la ciutat, principalment Ciutat Vella i Poble Nou-Sant Martí (amb una població conjunta de 270.000 habitants). Tenim una forta voluntat pública i la responsabilitat sanitària d’un sector de la població amb molta immigració i gent obrera.”
L’Hospital de l’Esperança és un altre dels hospitals integrats a l’IMAS. Va néixer a les primeries del segle xx en dos pavellons de l’Hospital d’Infecciosos. “En aquest espai s’hi retiraven els malalts que tenien la categoria de terminal, terme que avui ja no s’utilitza. L’Ajuntament de Barcelona va crear el 1924, en dos pavellons de fusta de l’Hospital d’Infecciosos, aquest centre on s’atenien aquells malalts que no eren atesos enlloc més. Se li va donar el nom d’Hospital dels Incurables. Més endavant aquesta entitat va realitzar un gir total i es va reconvertir en un geriàtric de situacions molt especials no cobertes per la sanitat pública del moment. L’últim pas que ha donat l’Hospital de l’Esperança ha estat l’especialització: quirúrgica (bàsicament oftalmològica) i en malalties de l’aparell locomotor. Aquesta remodelació segueix les directrius del projecte d’integració funcional dels centres de l’IMAS que començà el 1992.”
Una altra entitat que forma part de la xarxa de psiquiatria pública i de l’IMAS és l’Institut Psiquiàtric. “Es va crear a partir d’un antic centre ubicat al carrer Huelva on posteriorment s’hi va instal·lar el Laboratori Municipal, i actualment hi ha la Universitat Pompeu Fabra. Aquell centre es va denominar Preventori Municipal, un espai que la Guàrdia Urbana utilitzava com a preventori de gent sospitosa de cometre alguna acció problemàtica o que es trobava en estat tòxic. Aquests van ser els orígens de l’Institut Psiquiàtric. Durant els anys 70 aquest espai va traslladar-se a una zona de Collserola i fora de Barcelona. Avui és una entitat psiquiàtrica molt important que atén 4 districtes de la ciutat. S’hi tracten les fases de crisi, urgència i agudes.”
La tradició assistencial de l’Ajuntament de Barcelona també ha incidit en el sector de la gent gran. “Al Parc de la Ciutadella hi havia hagut un asil per a avis pobres. Aquest espai va reformar-se, cap a la dècada de 1960, gràcies a la possibilitat de construir un nou edifici en una finca noble del barri de la Bonanova. Allà s’hi va edificar el Centre Geriàtric que avui és l’hospital geriàtric més gran de Catalunya.”
Tota aquesta estructura hospitalària diversificada s’ha pogut integrar de forma coherent i lògica dins del sistema nacional de salut gràcies a l’actuació de l’IMAS. “Aquest Institut és la imatge moderna del que abans es denominava beneficència. Tant aleshores com avui juga un paper molt important dins de l’àrea assistencial i mèdica de la ciutat de Barcelona. En aquests moments aquesta entitat ja no té una voluntat d’actuació complementària com en temps passat. Els primers ajuntaments d’esquerres del període democràtic encara van actuar en aquest sentit, creant els centres de planificació familiar, per donar respostes a una població que no trobava la cobertura necessària en la ginecologia del seguro de l’Instituto Nacional de Previsión. Les necessitats emergents de la joventut en temes com els anticonceptius, els avortaments, etc. no s’havien previst. L’Ajuntament de Barcelona va crear 5 centres de planificació familiar, que avui també estan desenvolupats i integrats en la xarxa de l’IMAS, amb la responsabilitat de la ginecologia i la planificació familiar.”
El Dr. Jordi Varela fa dues dècades que exerceix en el camp mèdic i és bon coneixedor de l’evolució que la sanitat ha fet al nostre país i a la ciutat de Barcelona. “L’IMAS ha impulsat amb rapidesa els serveis sanitaris de la ciutat. Un fet que va contribuir decididament a revitalitzar-los va ser la nominació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992. El COOB va nomenar l’Hospital del Mar, hospital olímpic, fent una aposta valenta que seria molt important per a aquest centre. El Dr. Cuervo, president de l’IMAS i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona va ser un dels artífex d’aquest important pas. Tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat de Catalunya van confiar i van facilitar el salt cap a la modernitat de l’Hospital del Mar.”
Avui aquest és un hospital modern amb una estructura envejable, amb espais de disseny exclusiu –que han estat guardonats amb un premi FAD d’arquitectura– i una gestió on és bàsica l’atenció al ciutadà. El complex del Fòrum 2004 brinda una nova oportunitat a l’Institut d’estar present en el terreny assistencial de la ciutat: “No només els nostres centres seran els responsables sanitaris del Fòrum de les Cultures sinó que, a més, hem aconseguit que ens concedissin la construcció d’un centre sociosanitari enmig de les instal·lacions on es durà a terme l’esdeveniment. L’Hospital del Mar era el centre més ben posicionat per desenvolupar aquest projecte: els nostres pacients pertanyen a aquesta àrea. El centre es denominarà Centre Fòrum de l’Hospital del Mar i es construirà amb tots els requeriments moderns dels programes comunitaris especialment orientats a la geriatria i a la salut mental; un equipament que rebrà la benvinguda de la gent de la seva àrea d’influència.”
Catalunya és, en el marc de l’Estat, la comunitat que té més avançada tota l’estructura sociosanitària de suport als hospitals d’aguts. Aquesta, però, necessita replantejar-se alguns aspectes: una de les grans dificultats dels hospitals és que no estan preparats per atendre la gent gran. “L’envelliment creixent de la població ha posat de manifest la manca de programes comunitaris que actuïn com a hospitals de dia, centres de rehabilitació… No només tenim un passat, també un futur que deixarà unes utilitats públiques normalitzades dins de la xarxa sanitària pública. Institucionalment s’està fent una gran inversió per aconseguir que l’Hospital del Mar sigui una entitat moderna i competent amb la resta d’hospitals de la ciutat. Davant d’aquest envelliment de la població es planteja un canvi dràstic de la cultura hospitalària. També afloren mols problemes ètics. A l’Hospital s’han creat dues comissions d’ètica, una assistencial i l’altre de recerca, uns béns molt preuats dins de l’organització. De vegades els metges hem de considerar, davant dels arsenals terapèutics actuals, fins on arribar. Hi ha altres aspectes que ens preocupen i que tenen a veure amb el paper que desenvolupen metges i infermers. Ens hem de plantejar una assistència que tingui molt en compte la gent gran i els seus problemes. Cal un canvi en el model organitzatiu de l’Hospital que trenqui amb l’estructura actual.”
La docència i la recerca són dos aspectes clau d’aquest projecte assistencial. Han estat un estímul i uns generadors de valors afegits pels professionals i pel conjunt de l’organització que han recolzat l’oferta assistencial de l’IMAS. En aquest sentit, l’Hospital compta amb un institut de recerca de primera categoria que es complementarà amb el futur Parc de Recerca Biomèdica. “L’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM) és un dels grans instituts de recerca de Catalunya. Tenim metges, químics i biòlegs que investiguen i que intenten incrementar el nivell en matèria investigadora del nostre país. Avui dia és encara impossible fer recerca bàsica des de la posició clínica. Encara estem molt lluny dels nivells dels països anglosaxons. Aviat participarem en el Parc de Recerca Biomèdica que donarà continuïtat a la nostra tradició de recerca en biomedicina.”
