Text del 2005
El bioquímic clínic, ineludiblement, s’ha de comprometre en l’assistència, la recerca i la docència.
La bioquímica clínica és l’àrea de la medicina que s’ocupa de l’estudi dels aspectes químics en la salut i en les malalties humanes. El doctor Jorge Joven Maried, director de procediments diagnòstics a l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, està especialitzat en aquesta àrea i treballa amb un important equip de professionals experts en una gran varietat de tècniques de diagnòstic. L’atracció per la ciència que va sorgir en plena joventut de Jorge Joven va anar evolucionant i generant un interès creixent pel món de la investigació. “Per assolir aquest objectiu vaig decantar-me per l’estudi de la medicina i durant la formació vaig anar optant per la investigació. El 1974, quan començava la carrera a la Universitat de Barcelona, hi havia pocs estudiants com jo que no tinguessin familiars mèdics propers. Al mateix temps, el context social i polític del moment generava un clima docent molt especial que sovint deteriorava el procés normal del curs. Aleshores els estudiants pertanyien a una classe social alta o mitja amb pretensions; per sort avui s’ha democratitzat plenament. Avui, però, els docents patim altres problemes que no dibuixen precisament un esdevenidor molt brillant. No obstant això, la formació del metge especialista és molt bona, sobretot gràcies al MIR, bé que llavors la formació s’allarga onze o dotze anys i això suposa molta dedicació i esforç.”
El seu programa de formació en l’especialitat va ser el MIR de bioquímica clínica. “Era l’especialitat que més s’aproximava a la investigació, l’estudi de les cèl·lules, la bioquímica i la biologia sense abandonar la medicina. Durant la residència a l’Hospital de la Vall d’Hebron vaig poder gaudir d’una formació molt bona en un entorn immillorable, amb professionals de gran nivell i tecnologies d’última generació. L’adquisició de coneixements ha de ser eminentment pràctica ja que la bioquímica clínica és una ciència experimental.”
Per completar la seva formació sovint ha fet estades a l’estranger, especialment als Estats Units i Anglaterra. El 1986 va entrar a treballar a l’Hospital de Sant Joan, a Reus, una ciutat relativament petita. “Aleshores treballar en aquest àmbit era poc freqüent i menys en un centre hospitalari comarcal allunyat de la gran concentració sanitària de Barcelona. Aquell hospital era vell, recordava els centres hospitalaris del segle xix, i tenia problemes per fer els anàlisis clínics per falta de personal i d’una infraestructura adequada. Es va determinar un pla de reconversió i modernització de l’hospital que el portaria fins a l’actualitat, en què ha esdevingut un centre de referència comarcal amb un nivell d’assistència excel·lent. Del 1986 ençà els hospitals comarcals de Catalunya han fet un salt qualitatiu molt important. El nostre també és un hospital universitari reconegut amb tot allò que comporta.”
El doctor Joven destaca la importància que té en qualsevol hospital una gestió adequada de les proves diagnòstiques. “De fet diagnosticar no és el que més ens preocupa, sinó l’eficàcia i eficiència del treball, donar una atenció de màxima qualitat al pacient i tenir cura del malalt. Un dels problemes més importants que caracteritza la majoria de centres hospitalaris és la manca de comunicació interna. Es treballa per arribar a un diagnòstic amb el mínim temps possible, però una vegada es disposa dels resultats, aquests no arriben de forma immediata al metge que els ha sol·licitat i que hauria de gestionar tot el procés. Si hi hagués un sistema informatitzat que facilités la transmissió ràpida de la informació podríem millorar la nostra eficiència i qualitat assistencial. Cal unificar la informació i fer-la accessible als professionals implicats i al propi malalt. Un altre aspecte important a tenir en compte és que sovint es produeix un excés de proves per determinar una patologia, fet que comporta una despesa econòmica innecessària i a vegades patiments innecessaris. Tots els problemes que es generen en el marc de la gestió hospitalària requereixen la interacció del conjunt de directius i de responsables mèdics per tal de realitzar una tasca correcta.”
El bioquímic clínic desenvolupa la seva labor professional en un laboratori on conflueixen moltes especialitats com immunologia, genètica, hematologia, microbiologia, anatomia patològica…“És una especialitat encara molt nova amb pocs professionals treballant-hi i per molta gent una gran desconeguda. A l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus hem ajuntat totes les especialitats en un únic espai.”
El bioquímic clínic porta a terme una tasca fonamental en el diagnòstic, pronòstic i seguiment dels pacients mitjançant el laboratori de bioquímica. “La bioquímica clínica s’ocupa de l’aplicació dels mètodes químics i bioquímics de laboratori al diagnòstic, control del tractament, prevenció i investigació de la malaltia. L’especialista ha de ser fiable i proporcionar resultats amb la rapidesa que requereixi l’estat clínic del pacient i el diagnòstic que se sospita. Però també ha de procurar estar ben integrat en l’equip interdisciplinari implicat en el diagnòstic i seguiment del malalt.”
El treball de laboratori ha passat per grans transformacions en els darrers anys en bona part gràcies a la introducció de noves tecnologies. “Possiblement, el que ha revolucionat veritablement el laboratori i altres facetes de la medicina ha estat el descobriment del virus de la sida. Fins i tot ha canviat la nostra manera de veure les coses. Pensàvem que estudiant-lo podríem trobar amb certa rapidesa una manera d’evitar-lo, però no ha estat així. Avui els malalts sobreviuen gràcies a fàrmacs cada vegada més elaborats i específics, però aviat hi haurà una població supervivent, jove, que començarà a desenvolupar patologies habituals en la gent gran com infarts, angines de pit o arteriosclerosi. També és important modular el tipus de vida actual: els mals hàbits alimentaris, el sedentarisme, el tabac… estan contribuint a un increment notable d’aquestes malalties, especialment de l’arteriosclerosi, una patologia inflamatòria que cada vegada apareix en edats més joves. Cal educar la població sobre la necessitat d’adquirir hàbits de vida saludables i intervenir-hi.”
Tot i que a Catalunya la recerca encara no ha assolit els nivells que hi ha als Estats Units “i per exemple no podem investigar quines són les raons últimes del càncer, sí que podem estudiar com fer millor les coses i com millorar la vida dels pacients, aspectes de la vida hospitalària molt importants. Els pressupostos dirigits a investigació al nostre país són ínfims comparats amb les xifres dels Estats Units. El nostre laboratori, que és el més actiu de Catalunya pel que fa a la bioquímica clínica, en termes de publicacions científiques funciona amb compromissos i amb il·lusió, no amb diners.”
El doctor Joven realitza una triple labor, assistencial, de recerca i docent, integració que considera fonamental i que pensa continuar exercint des de la maduresa professional que li atorguen dues dècades de labor continuada en el món de la investigació i de la salut.
