Dr. José Ramón Domínguez Rodríguez
Dr. José Ramón Domínguez Rodríguez
PC, 17è VOLUM. Especialitats Mèdiques de Catalunya, II

DR. JOSÉ RAMÓN DOMÍNGUEZ RODRÍGUEZ

CIRURGIA MAXIL·LOFACIAL

Text del 2004

No poden fer que els treballadors posin en risc la seva vida durant la seva jornada laboral.

La cirurgia maxil·lofacial és “una especialitat quirúrgica força jove”, i bastant desconeguda entre la majoria de la població, fins i tot entre el mateix estament mèdic, molt possiblement per la seva especificitat. No obstant la seva reduïda trajectòria, aquesta branca mèdica ha viscut canvis espectaculars quant a la tècnica i l’èxit dels tractaments durant la seva història: “El naixement de la nostra àrea d’actuació està lligat de forma molt estreta amb la tasca i avenços cientificotècnics dels odontòlegs i dels cirurgians , ja que aquests especialistes sanitaris van ser els primers en adonar-se de la necessitat de desenvolupar una cirurgia específica per a la zona superior del cos, ateses les característiques fisiològiques de l’àrea i la necessitat de tècniques especialitzades.”

Aquesta parcel·la sanitària s’encarrega d’intervenir un àrea que “comprèn des de la cara fins a la clavícula.” D’entre totes aquestes vastes estructures, possiblement, “el coll sigui la zona que requereix més habilitat i precisió per part del cirurgià perquè és un lloc amb nombroses estructures vitals. Aquest fet explica que la precisió i la cura hagin de ser extremes. Per aquesta raó, hi intervenim localitzant i disseccionant les àrees afectades per tal de no perjudicar cap teixit adjacent important.”

La dedicació del doctor José Ramón Domínguez al món sanitari no es deu a motius familiars, ja que no pertany a cap nissaga de metges. La seva «vocació» per la medicina va estar determinada per la convalescència derivada d’una malaltia soferta durant la seva adolescència: «Aleshores em vaig adonar de com d’apassionant podria ser la dedicació a la medicina i vaig decidir que volia ser metge.»

Per formar-se es va decantar per la Universitat de Barcelona: “Possiblement, per mi fou més difícil que per a altres estudiant obtenir el títol de llicenciat en medicina perquè vaig haver de compatibilitzar les classes a la facultat amb una feina mitjançant la qual me’ls pogués costejar. Tot i així m’agradava tant el que estava estudiant que no em va ser difícil superar els obstacles.”

Posteriorment va optar per obtenir plaça a la primera convocatòria que es realitzà del concurs MIR, per l’especialitat de cirurgia general. No obstant això, durant el quart any de residència va desinteressar-se per aquesta especialitat perquè: «la cirurgia maxil·lofacial es va creuar en el meu camí. Vaig entrar en contacte amb la cirurgia de cap i coll i em va semblar molt atractiva, temptadora i enriquidora. Per aquesta raó vaig optar per especialitzar-me en aquesta àrea mèdica, tot i que signifiqués en certa mesura començar de zero un altre cop, ja que em caldria fer 5 anys de residència més en la nova especialitat.»

El doctor José Ramón Domínguez guarda molt bon record dels seus anys de formació tant a la Universitat de Barcelona com, especialment, a l’Hospital de la Vall d’Hebron on va preparar-se com a especialista. En acabar aquesta primera especialització, seguint la recomanació taxativa del doctor Pifarré, el cap de servei de cirurgia maxil·lofacial de l’Hospital de la Vall d’Hebron, va especialitzar-se també en estomatologia a l’Hospital Clínic de Barcelona: «Aleshores no em va fer gens d’il·lusió perquè no entenia molt bé el sentit d’aquella nova especialitat. Després, però, m’he adonat de la saviesa i la importància del seu consell perquè la tasca dels cirurgians maxil·lofacials i dels estomatòlegs és fronterera i complementària. A més a més, aquesta doble especialització m’ha fet factible poder exercir paral·lelament en les dues branques, tot i que amb prevalència de la cirurgia.»

Un cop va haver assolit la seva doble especialització, el doctor José Ramón Domínguez va marxar a París per tal de subespecialitzar-se en l’àmbit de la cirurgia de cap i coll i també per tal de conèixer altres cultures mèdiques. Aquest interès per la formació permanent i el contacte amb altres sistemes sanitaris ha estat permanent durant tota la seva trajectòria.

En tornà d’aquesta «gratificant i enriquidora experiència», començà a treballar com a metge adjunt del sistema sanitari públic a l’Hospital de Son Dureta de Palma de Mallorca. Anys més tard s’establí finalment a Catalunya com a consultor i metge de la mútua de funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona i com a metge de la Mútua Asepeyo. Al mateix temps, també fundà el seu propi centre mèdic, l’Institut Dental i Maxil·lofacial especialitzat en cirurgia maxil·lofacial i odontologia; amb seu a l’Avinguda Diagonal de Barcelona, i sucursals a Palma de Mallorca i L’Hospitalet de Llobregat. L’Institut té un grup de col·laboradors de gran vàlua  i extraordinària capacitat, als que s’ha d’agrair  part de l’èxit  de les seves consultes. Actualment dirigeix  la secció odontològica el Dr. Juan José  Bosch Bessa (company i cofundador desde l’any 1986) i s’encarrega de la gestió don Carlos Zamora Vera.

 Treballen cirurgians maxil·lofacials, odontòlegs, infermeres i higiènistes dentals, «per tal de garantir l’excel·lència i el tractament globalitzat dels nostres pacients mitjançant la subespecialització. Al centre es porten a terme tot tipus de teràpies odontològiques, com ara la cirurgia oral, la col·locació d’implantaments, els tractaments quirurgic-odontològics, ortodòncia, pròtesis i endodòncia. De fet, acostumen a ser mitjans assistencials dentaris complementàries a les intervencions que realitzo a la Clínica de l’Esperança i a l’Hospital de Sant Cugat de la Mútua Asepeyo per tal de corregir o reduir les conseqüències d’accidents (laborals, de trànsit, esportius, etc.)»

En els casos més dramàtics cal portar a terme una reconstrucció facial que es realitza  a vegades mitjançant  l’extracció de pell i muscle d’un altra part del cos que s’insereix en l’àrea afectada. Ara per ara, «els resultats  són plenament satisfactoris des del punt de vista estètic i funcional. A vegades hi ha limitacions estètiques, hem fet possible que aquestes persones portin una vida digna i es puguin relacionar amb el seu medi amb normalitat. Evidentment hi ha encara molt camí per recórrer, però no podem oblidar que la nostra especialitat és encara molt jove.»

Una altra de les tasques que el doctor José Ramón Domínguez porta a terme és el tractament dels càncers oro-facials. En aquests casos, «la prevenció és essencial per tal que el pronòstic sigui favorable. I encara és més important en els càncers més malignes, com ara el de llengua.»

Per al doctor José Ramón Domínguez sempre és difícil «haver d’enfrontar-se amb una malaltia com el càncer. No obstant això, atesa la seva gravetat, hem d’enfrontar-nos-hi sempre amb la màxima energia i força.»

La seva experiència en el món de la medicina laboral fa que s’adoni de quina és la veritable situació en matèria de seguretat laboral: «Hem de reconèixer que la situació del nostre país no és l’òptima, tal com ho palesa el fet que l’any passat es produïssin 900.000 accidents laborals com a conseqüència dels quals van morir 700 treballadors i van quedar incapacitats 7000. Per tal de reduir aquestes xifres alarmants, cal que tant la normativa com la seva aplicació i revisió siguin molt exigents. No poden fer que els treballadors posin en risc la seva vida durant la seva jornada laboral.»