Text del 2004
M’agrada intervenir en projectes importants, que beneficiïn el nostre país, la meva ciutat i la meva professió.
“El record del meu avi Lluís Duran, que era metge general, va ser l’estímul que em va impulsar a fer medicina. Era un home molt emprenedor que havia creat moltes empreses, un personatge reconegut i admirat per tota la família, fins i tot van posar el seu nom a un carrer de Mollet del Vallès. Com a fill i nét únic que era, m’entusiasmava saber que el meu avi havia estat un bon metge i una persona transcendent. L’avi va ser la persona a la qual sempre vaig voler imitar.” Seguint l’exemple de l’avi, el Dr. Lluís Duran Barrionuevo no tan sols es va dedicar a la medicina, sinó que també va posar en marxa nombrosos projectes adreçats a la societat en general i a la seva estimada Sabadell en particular. “M’agrada intervenir en projectes importants que beneficiïn el nostre país, la meva ciutat i la meva professió.”
El Dr. Duran va iniciar la carrera de medicina l’any 1946, a l’Hospital Clínic de Barcelona. En aquell temps, com que cada càtedra tenia un servei de radiologia va fer amistat amb el radiòleg Dr. Parés i va començar a il·lusionar-se amb aquesta branca de la medicina. “Vaig adonar-me que encaixava molt amb la meva manera de ser.”
Quan va començar a treballar com a radiòleg, la informació que permetia la tecnologia en aquesta especialitat era molt limitada. “Aquesta circumstància va fer que em sentis una mica molest els primers anys d’exercici. L’any 1960 a l’Hospital Karolinxka, d’Estocolm, vaig conèixer una radiologia molt avançada que em va entusiasmar i estimular a fer aquesta especialitat. A partir d’aquesta estada a Suècia em vaig decidir per la radiologia. Cap altra cosa no m’atreia, no tenia cap afecció, no he estat mai un home de hobbies.”
Amb el nou bagatge adquirit a l’estranger, el Dr. Duran se’n va anar a treballar a la Clínica Sant Jordi de Barcelona, on es va reforçar més la seva il·lusió per la radiologia. “Era la primera clínica de cirurgia cardíaca seriosa de Catalunya. Vaig començar a fer exploracions hemodinàmiques amb els cateterismes. El cap d’aquest centre era el Dr. Puig Massana, que va ser el primer gran cirurgià cardíac que va tenir el nostre país. Vaig viure les primeres cirurgies extracorpòries de substitució valvular i en malalties congènites que es van fer a Barcelona. Quan la clínica va tancar el Dr. Puig Massana va passar a ser el cap de servei de cirurgia cardíaca de Hospital de Bellvitge, i jo vaig tornar a Sabadell a la Clínica de Mútua Sabadellenca i al meu consultori privat.”
Quan tenia quaranta-dos anys va tenir lloc un fet que li va canviar el rumb de la seva vida. En aquell moment el van nomenar conseller de la Caixa de Sabadell. “La presidència de la Caixa d’Estalvis de Sabadell va permetre’m participar en projectes fora de l’àmbit mèdic. Vaig participar en la creació del Centre de Càlcul de Sabadell i vaig ser-ne president. Igualment vaig engegar la creació del Museu d’Història de Medicina, ubicat al passeig Mercader de Barcelona. Vaig entrar en el camp de l’alta tecnologia com a promotor i membre del Consell del Centre Radiològic Computat de Barcelona, del qual vaig ser president i actualment sóc president honorífic. També vaig ser un dels membres de la junta promotora de la Universitat Autònoma de Barcelona al carrer Egipcíaques. La gerència era una etapa nova que vaig emprendre amb il·lusió i empenta. Vaig ser membre del Patronat de la UAB i després membre del Consell Social nomenat pel Govern de la Generalitat. A més, gràcies als contactes amb els facultatius estrangers i amb els metges de la Clínica Sant Jordi, posseïa una gran experiència sobre la clínica i sobre les necessitats sanitàries de Sabadell.”
Aquest bagatge es va sumar al fet que el país necessitava centres de medicina ben muntats, i Sabadell en aquells moments gaudia d’una activitat econòmica important. “Hi havia molta gent que tenia mitjans i que estava desitjosa de tirar endavant la ciutat. El primer projecte que vaig engegar com a president de La Caixa de Sabadell s’orientava cap a la modernitat. Amb el Sr. Antoni Forrellad, l’anterior president, vaig concebre que havíem de transformar una modesta llar de beneficència per a nens tuberculosos en una policlínica pediàtrica. Vam posar com a assessor científic el professor Cruz, que era catedràtic de pediatria de Barcelona. I així va néixer la Clínica del Nen Jesús, que esdevindria en aquell temps la segona clínica pediàtrica més important d’Espanya. ‘Per entrar en aquesta clínica només es necessita una cosa, que el nen estigui malalt’, amb aquesta frase reflectíem l’esperit obert del centre.”
Dintre de la clínica, l’Escola d’Infermeres d’Epione va néixer amb una esperança: “Em feia il·lusió que les noies de Sabadell poguessin tenir més opcions que quedar-se a casa, per això vam crear l’escola d’infermeres. En aquest projecte vam col·laborar moltes entitats sanitàries, entre les quals la Mútua Sabadellenca.”
També amb l’esperit de voler donar resposta a les necessitats de Sabadell es va crear el centre de Medicina Preventiva Escolar, al voltant de la clínica del Nen Jesús. “Al Centre de Medicina Preventiva Escolar els nens s’exploraven tenint en compte els aspectes psíquics i somàtics, i va tenir una gran acceptació per part de les escoles públiques. Tant la part psíquica com la física es feien de manera rigorosa amb un bon equip de psiquiatres i psicòlegs i doctors de la clínica pediàtrica.”
Creia en la medicina i veia que el país necessitava aglutinar els recursos sanitaris en un centre mèdic de qualitat i econòmicament viable. Amb aquesta idea va sorgir el projecte del Consorci del Parc Taulí. El primer pas va ser anar a veure el Conseller de Sanitat. “El Dr. Laporte va veure aquesta possibilitat molt clara. L’any 1986 es va iniciar el procés de fusió de la sanitat a Sabadell, amb la creació del Consorci Hospitalari Parc Taulí.”
Més tard s’inicià la creació de la UDIAT, Unitat de Diagnòstic per Imatge d’Alta Tecnologia, que es va inaugurar l’any 1992 i de la qual “vaig ser promotor i el primer president.”
L’any 2000 el Dr. Duran va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Actualment continua desenvolupant la tasca que va començar l’any 1946. “Treballo dins del camp de la tecnologia com a jubilat. He seguit tota l’evolució de la tecnologia a mesura que ha anat avançant, em sento molt satisfet d’haver escollit aquesta especialitat, perquè crec que ara és una part fonamental de la medicina.”
