Text del 2004
Si la gent no fumés, la pneumologia tindria un volum de malalts molt inferior.
.
Els professionals mèdics que tenen cura del funcionament correcte dels nostres pulmons són els pneumòlegs. “La pneumologia és la part de la medicina que estudia les malalties i alteracions fisiològiques a nivell de l’arbre bronquial i dels pulmons. Les vies aèries superiors són tractades pels otorinolaringòlegs, però a partir de la tràquea, pertany a l’àrea dels pneumòlegs.”
Les inquietuds intel·lectuals del doctor Heredia no sempre han estat centrades en l’àmbit científic. Va començar la carrera de filosofia i lletres, però el desig d’intercanvi i de contacte humà el va orientar cap a la medicina. La seva idea inicial del metge era la del professional que sanava les persones amb problemes, però després va descobrir el vessant científic i tecnològic de la disciplina. Va iniciar la carrera de medicina a Mataró, els dos primers anys, en una delegació de la Universitat de Barcelona i després continuà a l’Hospital Clínic de Barcelona. Pel seu interès pel vessant humanista, al principi es va interessar per alguna branca relacionada amb la psiquiatria, però finalment es va decantar per la pneumologia. Acabada la residència, via MIR, a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va treballar durant un any més en aquest centre hospitalari com a adjunt, i es va doctorar en medicina. L’any 1986 es va traslladar a l’Hospital Mútua de Terrassa, on va crear un servei de pneumologia potenciant la part de laboratori de funcionalisme respiratori i adquirint uns equips que pocs hospitals tenien aleshores. Així mateix, va facilitar la creació d’un servei de cirurgia toràcica. A poc a poc i no sense certes dificultats, els equips tècnic i humà van anar creixent. “Actualment el servei de pneumologia de l’Hospital Mútua de Terrassa està format per cinc professionals que realitzen tasques diverses: assistència hospitalària, laboratori de funcionalisme respiratori, broncoscòpies i laboratori del son. Un altre pneumòleg atén les visites a l’ambulatori a temps parcial. Fa poc hem començat a practicar la ventilació a domicili a malalts amb problemes respiratoris greus que necessiten un respirador a casa per sobreviure. Al laboratori, del qual m’ocupo jo, es realitzen medicions de la capacitat pulmonar, difusió alveolar, pressions inspiratòries i expiratòries i de la quantitat d’oxigen i anhídrid carbònic de la sang, entre d’altres.”
Les patologies pneumològiques més freqüents són la malaltia pulmonar obstructiva crònica, l’asma i les apnees del son, però sens dubte el volum de feina més gran se centra en el tractament de les patologies provocades pel tabac. “Si la gent no fumés els pneumòlegs tindriem un volum de malalts molt inferior. La malaltia pulmonar obstructiva crònica i el càncer de pulmó són les patologies més greus derivades del consum del tabac.”
Deixar de fumar no és fàcil, però sí molt recomanable. Tot i que la prevenció en aquest camp és fonamental, al mateix temps és utòpica, perquè tothom acudeix a l’especialista quan ja té problemes de salut. “Les malalties provocades pel tabac són en moltes ocasions irreversibles; s’ha de deixar de fumar abans que no apareguin simptomes; malauradament, massa sovint aquesta idea no s’entén prou bé.”
En altres especialitats les malalties neoplàsiques tenen una perspectiva cada cop més esperançadora, però quan parlem de càncer de pulmó el futur de moment és decebedor. “Encara estem molt lluny de poder vèncer el càncer de pulmó. La cirurgia és el millor remei, però perquè hi hagi un alt porcentatge de curacions la medicina ha d’avançar més: s’han de desenvolupar nous fàrmacs, fer estudis genètics…”
Les apnees del son també són una malaltia amb una alta prevalença. “L’apnea implica una aturada de la respiració durant el son. És molt habitual a partir dels quaranta anys en persones obeses. Els malalts es queixen de somnolència encara que dormin moltes hores. També els infants les poden patir, la majoria de vegades a causa d’una hipertròfia de les amígdales.”
Molts professionals mèdics orienten la seva activitat en tres camps principalment: l’assistència, la recerca i la docència, però per factors diversos no sempre és possible el treballar en tots. “A causa de l’estructura de l’hospital on treballo, la recerca que s’hi pot fer és limitada. Tanmateix, com que m’atrau aquest camp he participat activament en projectes de desenvolupament de nous fàrmacs impulsats per la indústria farmacèutica. Aquesta activitat et dóna un punt de vista diferent de la medicina i del malalt, ja que, a més de la part purament científica, permet un contacte freqüent amb el pacient. La docència és l’altre objectiu que hauria de tenir el nostre servei, però els recursos i els mitjans de què es disposen no sempre són suficients. Malgrat això, el doctor Heredia ha treballat en la docència desde que va obtenir l’especialització en pneumologia. Ha estat durant anys professor associat a la Universitat de Barcelona, ha dirigit dos tesis doctorals i desde fa deu anys imparteix classes de pneumologia a l’Escola Universitària de Fisioteràpia Gimbertat.
Majoritàriament són els grans hospitals els que tenen més mitjans. Tot i així, treballar en un centre més petit té avantatges. “A l’hospital Mútua de Terrassa es treballa en equips petits, cosa que facilita la relació entre els professionals. No obstant això, la quantitat de malalts que atenem és equiparable a la de qualsevol centre de tercer nivell. Som centre de referència per a algunes patologies respiratòries. Veiem gairebé les mateixes patologies i s’opera un número similar de pacients. Però hem de potenciar l’activitat docent i investigadora.”
El Dr. Heredia va arribar a la medicina procedent d’un camp humanista. Malgrat que la seva activitat professional no li deixa massa temps lliure, mai no ha deixat de banda ni ha perdut l’interès per la lectura: és un gran aficionat a la literatura contemporània. Humanitats i ciència mèdica, dos camps del coneixement que s’enriqueixen mútuament.
