Dr. Josep M. Simón Castellví, Dr. Joan Costa Bou
Dr. Josep M. Simón Castellví, Dr. Joan Costa Bou
PC, 15è VOLUM. Entitats mèdiques

DR. JOSEP M. SIMÓN CASTELLVÍ, DR. JOAN COSTA BOU

METGES CRISTIANS DE CATALUNYA

Text del 2003

La medicina és la professió que viu més de prop l’aplicació de l’ètica universal.

.

Al llarg de la història, la relació que la ciència ha mantingut amb l’ètica ha estat dificultosa. Molts descobriments que han revolucionat el panorama científic han topat amb els preceptes de la moral existent. La medicina no s’escapa d’aquesta lluita i en el moment actual acusa la circumstància afegida de la crisi de valors amb què viuen les societats industrialitzades. Metges Cristians de Catalunya vetlla perquè en la professió mèdica no manquin principis ètics. Segons el consiliari de l’associació: “Tot àmbit de la vida humana, com la medicina, no es pot viure al marge d’una dimensió moral. Per això a la nostra institució hi ha un sacerdot, per donar aquesta perspectiva i humanitzar la medicina. Els tipus d’humanisme depenen de com s’entén l’ésser, i la perspectiva cristiana projecta llum sobre la grandesa de la vida humana.”

El factor humà comporta un determinat punt de vista sobre la funció del metge en la societat. Per al doctor Josep M. Simón i Castellví, membre de Metges Cristians i representant d’Europa a la Federació Internacional d’Associacions Mèdiques Catòliques, “als metges creients la fe ens fa entendre que l’ésser humà és compost d’uns vessants biològic, psicològic, social i espiritual, i cal tenir-los tots en compte. A més ens fa estimar la gent més del que s’espera de nosaltres. Fem un esforç per tractar la persona tal com es mereix. La vida és feta de temps per aprofitar-lo, i el metge treu profit del seu temps atenent bé el malalt. L’objectiu és transformar el patiment en felicitat.”

El propòsit de Metges Cristians de preservar la moral en la pràctica mèdica radica en el fet que “en la medicina tecnificada hem suplert la lògica del servei, que ens engrandeix, per allò contrari, la lògica del domini. La lògica de la humanitat és ajudar el més feble, allò heroic genera una cultura de la vida. En canvi, tot el que no potencia allò humà és nefast, és la cultura de la mort.”

Per als membres de l’associació, l’ètica està lligada de manera inextricable a l’exercici de la medicina. Segons el doctor Simón, “les enquestes reflecteixen que la professió de metge és la que infon més confiança a la gent. Comparant-la amb altres professions, encara es fa amb molta ètica. També és la que està vivint més de prop l’aplicació de l’ètica universal, que són els Deu Manaments, sobretot els del no.”

D’altra banda, la voluntat de vetllar per una medicina responsable també resideix en una altra circumstància: “No hi ha cap institució que demani als metges què estan fent. En volem una que faci prendre consciència que la realitat mèdica implica una actuació sobre la vida humana en tots els nivells. La funció dels metges cristians és plantejar a la societat i a la professió si realment volem aquest món. Per això reflexionem sobre uns temes a la llum dels ensenyaments de l’Església, duem a terme una tasca majoritàriament educativa amb què ajudem els metges a tenir criteri.”

Metges Cristians de Catalunya projecta una determinada visió sobre temes que afecten directament la pràctica mèdica. Als membres de l’associació els preocupa l’estadística següent: “a Catalunya el 30% dels embarassos han estat avortats, una xifra que no inclou els avortaments provocats per la ingestió de la píndola de les 24 hores”, comenta el doctor Simón, per al qual “l’avortament comporta la destrucció d’éssers humans, cosa que és un fet terrible de la humanitat. Amb l’avortament comença el problema, la síndrome del postavortament.”

Segons el consiliari de l’associació, “quan una vida humana entra dins d’un càlcul de proporcions i val menys que una satisfacció personal, ja no és ni un do ni una realitat sagrada, queda reduïda a una realitat tècnica. El fonament de la moral s’enfonsa, s’entra en una espiral decreixent d’estimar la vida cada vegada menys i ens tornem inhumans.”

En aquest àmbit de la reproducció humana, Metges Cristians també reflexiona sobre la investigació amb cèl·lules mare, una de les pràctiques científiques més polèmiques: “Se’ns ha tancat la porta per investigar amb embrions per motius ètics i alhora, de manera quasi providencial, se’ns ha obert la porta d’investigar amb les cèl·lules mare que portem tots i que ja estan donant resultats satisfactoris. Aquestes cèl·lules poden reprogramar-se i produir-ne moltes més sense necessitat de destruir embrions.”

Una altra pràctica mèdica que fa trontollar els principis morals és l’eutanàsia. El doctor Simón creu que “es pot combatre de moltes maneres. Filosòficament és un absurd perquè mata la llibertat, és una suposada acció lliure que impedeix a la persona de seguir actuant lliurement. És contrària al jurament hipocràtic i a la moral, al respecte al més feble. A més, a Catalunya és combatible per dos factors: d’una banda, el corrent eutanàsic que hi ha encara és ideològic, i de l’altra som un país capdavanter en cures pal·liatives.”

Per al doctor Simón, el tractament als malalts terminals és conseqüent amb el principi d’atendre bé el malalt: “L’ésser humà ha d’acceptar que no pot impedir la mort, però pot ajudar la gent a morir, amb una bona atenció biològica, espiritual i familiar. Aquestes cures han de preveure la dimensió transcendent de l’ésser. La natura ja ens ha preparat per quan ens morim, per obrir-nos a la transcendència.”

A Metges Cristians no podia mancar la reflexió sobre la pandèmia de la sida i les alarmants estadístiques de la malaltia al món: “L’Església fa molt per aquests malalts, dels quals tracta el 26%, un percentatge més alt que les Nacions Unides. A més també té cura dels nens orfes a causa de la sida –només a l’Àfrica n’hi ha catorze milions. La institució també està donant medicaments antiretrovirals a deu mil persones, amb menjar inclòs. Està fent molt més que condemnar la cultura del preservatiu.”

Un altre fet que inquieta molt els membres de l’associació és el maltractament dels infants, sobre el qual el doctor Simón denuncia que “actualment als carrers de Barcelona hi ha moltes dones romaneses amb criatures adormides que en realitat estan drogades amb un producte que adquireixen a les farmàcies, sense cap control de les autoritats administratives ni judicials. En un futur, aquests nens seran doblement discriminats per ser immigrants i tenir trastorns mentals.”

Per als membres de Metges Cristians de Catalunya, l’educació és clau per solucionar tota aquesta problemàtica social a què la medicina no pot ser indiferent: Per això es fan sentir en el si de la comunitat mèdica, “que ens respecta. A la nostra societat hi ha llibertat d’expressió, però un ha de ser valent.”