Texto del 2003
És bàsic conèixer els pacients pel nom, els cognoms i la història.
.
Conceptum, centre dedicat a la reproducció ubicat des de fa una dècada a Reus, al Baix Camp, té al capdavant el doctor Ruiz i el doctor Ibarz. Disposa d’una plantilla de quinze professionals, dels quals sis són metges, quatre són infermers i dos, biòlegs.
Cal subratllar el caràcter pioner i referencial de la institució: “Va ser la primera de la província de Tarragona. Aleshores tots els centres de reproducció catalans estaven situats a Barcelona.”
Sens dubte, la creació de Conceptum va ser una bona notícia per als tarragonins amb problemes de fertilitat, que “ja no havien de desplaçar-se a la capital catalana en múltiples ocasions per cobrir totes les etapes del llarg procés que representa un tractament de reproducció assistida.”
Avui dia, els ciutadans del sud de Catalunya ja són conscients que “aquí obtindran els mateixos resultats que en un centre de fertilitat de la ciutat comtal.”
A més a més, “un dels aspectes que més satisfà els pacients de Conceptum és el tracte que hi reben. L’atenció al pacient és determinant en aquestes qüestions, que exigeixen molta delicadesa.”
Asseguren que el tarannà “familiar i personalitzat” de Conceptum és una de les raons que l’entitat reusenca tingui tants de visitants.
Val a dir que els seus responsables tenen un codi professional molt estricte: “Ens neguem a fer visites de tres minuts. Si el pacient necessita dues hores o més, les hi dediquem. Per a nosaltres, és bàsic conèixer els pacients pel nom, els cognoms i la història. Els números no ens interessen; el que ens interessa és el tracte humà, la medicina humana. Els qui ens visiten necessiten sentir-se acollits.”
Conscient que, per crear aquesta atmosfera, “allò realment important és disposar d’un equip competent, que funcioni de manera unida”, la direcció de Conceptum no només exigeix responsabilitat al seu equip, sinó també “que transmeti humanitat i sàpiga explicar al pacient les tècniques amb què treballem.”
De fet, la vocació didàctica dels membres de la institució els ha conduït a “impartir múltiples xerrades i cursos, i a col·laborar en programes de ràdio, adreçats tant a professionals de la medicina com a la resta de ciutadans.”
Tot plegat, a més de fer de Conceptum un centre de qualitat, implica “exercir la medicina amb felicitat.”
Una felicitat que té molt a veure amb el fet de possibilitar que molts ciutadans formin una família gràcies als progressos de la medicina: “A Conceptum, com als centres de reproducció de tot Catalunya, apliquem la tecnologia més puntera: les mateixes màquines, protocols i mitjans de cultiu amb què actualment treballen els especialistes en reproducció assistida dels països més avançats. Al llarg dels congressos de la nostra especialitat, els assistents compartim tota la informació de què disposem amb els companys del col·lectiu.”
Entre les dades amb què treballen aquests professionals n’hi ha una d’especialment sorprenent, i és que “avui dia, el nombre de parelles en què és l’home qui té problemes de fertilitat és superior als casos inversos.”
Aquesta diferència té a veure amb el fet que “els homes, al contrari de les dones, no acostumen a fer visites preventives al metge, de manera que és més difícil que s’adonin que tenen un problema. D’aquí que, quan ens arriba una parella, el primer que fem és demanar un estudi de l’esperma, un procediment molt senzill i àgil que ja ens aporta molta informació sobre el cas i ens pot estalviar proves addicionals.”
“Només la província de Tarragona presenta aproximadament 900 parelles infèrtils cada any, de manera que la demanda de tractaments de fecundació artificial és elevada”, subratllen.
Conceptum, doncs, suposa una via relativament àgil i econòmica per a aquests pacients si tenim en compte que “la Seguretat Social té un nombre tancat de cicles de fecundació in vitro. Malauradament, els diners que s’hi destinen no cobreixen ni el 10% de la necessitat real de tècniques de reproducció assistida.”
“El nombre de parelles amb problemes per tenir fills creix constantment, principalment a causa de l’edat, cada cop més tardana, en què decideixen tenir-los. Avui dia són molt pocs els pares de menys de 30 anys, quan l’edat de màxima fertilitat és 16 anys en el cas de les dones i 20 en el dels homes. Més tard, les possibilitats de concebre una criatura es redueixen progressivament. Tot i així, la mitjana d’edat de les dones que ens visiten és 36 anys”, afegeixen.
La primera fase del procediment que se segueix a Conceptum és “el diagnòstic de la parella. Per obtenir-lo només es requereixen dues visites i dues anàlisis.”
A continuació, cal reunir totes les dades obtingudes, mitjançant “una sessió clínica, que ens aportarà el possible ventall d’aplicacions terapèutiques aplicables en aquell cas. En aquest punt, treballem conjuntament ginecòlegs, andròlegs –especialistes en l’aparell reproductor masculí– i biòlegs.”
Si els problemes que pateix la parella tenen solució, “la primera possibilitat que es contempla és que la parella tingui un fill espontàniament, sempre que les condicions siguin propícies”, afirmen.
Si això no és possible, entren en joc les tècniques de reproducció assistida, que es classifiquen en dos grups: “En el primer, la fecundació té lloc al cos de la dona –inseminació artificial– i en el segon –la fecundació in vitro– es produeix al laboratori. Aquesta darrera es practica amb molta més freqüència, per raons de temps i d’eficàcia, tenint en compte, un cop més, l’edat de les parelles que ens visiten.”
En el cas de la inseminació artificial, Conceptum té la possibilitat de millorar la qualitat de l’esperma del pacient i introduir-ne una mostra a la matriu de la seva companya. Pel que fa a la tècnica de la fecundació in vitro, molt més sofisticada, consisteix a “fertilitzar els òvuls de la dona fora del seu cos, de manera mecànica, perquè els espermatozoides del company són incapaços de penetrar l’òvul per si mateixos.” Aquesta tècnica implica l’ús d’un aparell que ens permet manipular els espermatozoides.
Els responsables de Conceptum, sabedors que la reproducció assistida ha generat polèmica en més d’una ocasió, consideren que és sovint “la ignorància” el que genera les crítiques: “La ciència va sempre per davant de la llei. Això fa que trobem buits legals considerables a l’hora de treballar amb gamets i embrions humans.”
És això el que condueix molts ciutadans a “entremesclar nocions molt diferents.”
Pel que fa a la qüestió dels embrions congelats, que recentment ha aixecat força polseguera, el doctor Ibarz i el doctor Ruiz aclareixen que “els embrions que tenim emmagatzemats només poden servir per a la mateixa parella o per donar-los a una altra si hi donen consentiment. Si no romandran per sempre més congelats o seran destruïts. No us sembla que dedicar-los a la investigació de malalties tan greus com les neurològiques degeneratives o la diabetis té molt més de sentit? La congelació d’òvuls, a més d’obrir grans possibilitats per a les parelles amb dificultats per formar una família, facilita molt més el procés, redueix el risc d’embaràs múltiple i també el del nombre d’embrions que s’emmagatzemen en els centres. Tot plegat és molt menys dur per a la dona”, subratllen. D’aquí que la institució advoqui sense reserves per la donació d’òvuls i embrions.
