Text del 2003
Per trobar les causes que originen la malaltia neuronal hem d’anar endarrere: sempre hi ha un element biològic o funcional que justifica la patologia.
La neurofisiologia és la part de la fisiologia que estudia el sistema nerviós. Mentre que la fisiologia és la ciència biològica que tracta la dinàmica dels organismes vius, la neurofisiologia s’encarrega de l’estudi de l’activitat bioelèctrica del sistema nerviós. La Dra. M. Ángeles Idiazábal Alecha està especialitzada en neurofisiologia clínica, “la disciplina mèdica que aplica els coneixements de la neurofisiologia a l’estudi de les malalties que afecten el sistema nerviós i els òrgans sensorials i té com a objectiu l’exploració funcional del sistema nerviós central (encèfal i medul·la espinal) i del sistema nerviós perifèric. Els neurofisiòlegs fem un estudi i diagnòstic d’aquelles malalties o trastorns que tenen una base funcional. Un escàner o una ressonància magnètica proporcionen proves morfològiques de la forma del cervell però quan volem veure com funcionen les neurones hem de recórrer a les tècniques neurofisiològiques.”
Aquesta professional de la medicina desenvolupa l’especialitat a la Clínica del Pilar de Barcelona. Nascuda a Arteaga (Navarra), la Dra. Idiazábal va instal·lar-se a Barcelona després d’haver realitzat el 1997 estudis de l’especialitat en el vessant neurocognitiu al Centre de Neurociències de l’Havana. “Cuba és el país de les contradiccions: des del punt de vista clínic hi ha professionals amb molt de nivell científic però amb una manca total de recursos. Des del punt de vista de la investigació i la tecnologia estan molt avançats. En el Centre de Neurociències s’hi fa tasca d’investigació i recerca i es compta amb personal (matemàtics, enginyers, estadístics…) que desenvolupa els equips amb els quals treballen els metges investigadors.”
Els metges que tracten les malalties relacionades amb el cervell utilitzen tecnologia molt especialitzada amb finalitats de diagnòstic i pronòstic. “Les tècniques diagnòstiques de l’especialitat són molt diverses. Destaquen l’electroencefalografia, la cartografia cerebral, els potencials evocats cognitius, l’electromiografia o la monitorització intraoperatòria. Són aparells molt sofisticats que ens permeten arribar a diagnòstics molt precisos. Les investigacions i constants descobertes que tenen lloc en aquest àmbit fan que determinades àrees i subàrees de l’especialitat evolucionin. L’àrea d’estudi del sistema nerviós perifèric està molt definida però en el sistema nerviós central, encara força desconegut, es fan avenços que tenen aplicació en els tractaments. Els professionals mèdics hem d’estar actualitzant els nostres coneixements per fer una atenció mèdica d’alt nivell. L’alta tecnologia i la informàtica són bàsiques per escollir el tractament farmacològic i sobretot la rehabilitació de les funcions alterades o la potenciació de les bones en el món de la neurofisiologia.”
Les malalties i trastorns que més habitualment s’estudien són l’epilèpsia, les miopaties, les malalties degeneratives com l’Alzheimer, trastorns del son… “Una malaltia que afecta un col·lectiu ampli de persones és l’epilèpsia. Mitjançant l’electroencefalograma o bé fent un estudi del son es registra l’activitat cerebral per veure si hi ha descàrregues epilèptiques o alteracions. També es detecta en quina regió del cervell té lloc aquesta patologia. A través de proves neurofisiològiques es poden estudiar les funcions cognitives (atenció, memòria, llenguatge, percepció…) i veure com l’epilèpsia repercuteix sobre aquestes funcions. També estudiem els efectes dels fàrmacs sobre el pacient.”
En aquest sentit, diagnosticar esdevé una tasca molt complexa: “Els aparells tecnològics dels quals disposem i l’aplicació informàtica són imprescindibles per realitzar el nostre treball. L’activitat cerebral es registra i s’interpreta a través d’ordinadors. La clínica ajuda a confirmar o descartar el diagnòstic i a veure quines proves s’han d’aplicar. Moltes malalties tenen els mateixos patrons d’alteració neurofisiològica. És a través d’aquesta especialitat mèdica que es determina si hi ha una alteració i a quin nivell. La clínica, la simptomatologia del pacient i les exploracions complementàries aporten el diagnòstic final.”
La prevenció és un aspecte vital en aquest camp. “A la clínica treballo amb tres grups concrets: nens, adolescents i gent gran. Arriben nens que poden ser autistes, tenir un trastorn del desenvolupament, epilèpsia, problemes d’aprenentatge. Sovint pels pares, pediatres i professors aquests nens tenen problemes de comportament i dificultats per l’aprenentatge que no els genera una alarma immediata. No pot ser que un professional digui als pares que aquestes dificultats no són prou importants. Els pares comencen a detectar amb més rapidesa que fa uns anys que els seus fills poden tenir una patologia. La informació representa el 80% de la prevenció i el tractament. La cultura sanitària que s’ha creat en el marc de la societat en els darrers anys empeny els pares a anar al metge quan detecten una evolució anormal de l’infant. A la Clínica explico què és una neurona i perquè el nen es comporta d’una determinada manera. Això fa que no s’espantin tant davant de la problemàtica. Compto amb el treball d’una psicòloga per donar suport a aquells pacients que ho necessiten. Per trobar les causes que originen la patologia hem d’anar endarrere: sempre hi ha un element biològic o funcional que justifica la patologia. Cada vegada hi ha més eines diagnòstiques per detectar quines persones tenen més probabilitats de desenvolupar una malaltia neurològica. Els estudis sobre el genoma humà permetran saber en un futur si una persona patirà una patologia neurològica. Actualment l’eina de prevenció més efectiva són els controls periòdics. També s’estan realitzant estudis que poden aportar grans resultats i que apunten que les neurones que queden després d’una lesió poden adquirir les funcions perdudes. El cervell té una gran plasticitat neuronal i la capacitat d’adaptar-se a qualsevol edat.”
El neurofisiòleg treballa amb pacients amb danys cerebrals secundaris motivats per un accident de trànsit o un traumatisme cranioencefàlic. “El grup de gent més afectat acostuma a ser el de la gent jove. La meva medicina comença quan el malalt ha sortit de l’hospital. Hem de fer que recuperi les funcions perdudes i adquireixi un nivell òptim de qualitat de vida. El tercer grup que tractem són els pacients amb demència o trastorns cognitius involutius propis de l’edat o bé altres patologies de demència com l’Alzheimer o vasculars. L’exercici mental durant la vellesa esdevé fonamental. La qualitat de vida mental ha de ser tan important com tenir una qualitat de vida física.”
Les depressions i estats d’ansietat que pateixen moltes persones són patologies funcionals que no impliquen un trastorn morfològic. “Els neurotransmissors no funcionen de forma normal. Igual passa amb l’esquizofrènia i altres malalties funcionals. S’està avançant en els estudis i es farà ben aviat un gran salt qualitatiu que permetrà trobar respostes a moltes malalties que avui són difícils de tractar.”
