Text del 2005
Tot i que aquesta especialitat té un component creatiu important, considero que és més ciència que art.
La cirurgia plàstica, estètica i reparadora és una especialitat molt àmplia. Inclou la cirurgia de qualsevol part del cos que ha estat danyada i també la que modifica algun aspecte físic que no ens agrada. Els dos vessants són igualment importants i gratificants per al Dr. Josep Prat. “Sempre havia tingut molt clar que triaria una professió que no em donés només una satisfacció econòmica. Vaig creure que la medicina em permetria enfocar la vida amb una visió social, d’ajut als altres. Per això des que vaig escollir aquesta especialitat he compaginat sempre la cirurgia plàstica i reparadora dins de la medicina pública amb la cirurgia estètica en l’àmbit privat.”
El Dr. Prat va estudiar la carrera a la Universitat Autònoma de Barcelona i, un cop superat el MIR, va fer l’especialitat en cirurgia plàstica, estètica i reparadora. Actualment treballa dins de la Unitat de Cirurgia Plàstica de l’Hospital de Terrassa, on realitza la cirurgia reparadora, i té un consultori privat a la ciutat de Sabadell on es dedica preferentment a la cirurgia estètica. Ha format part de la junta directiva de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica els darrers anys i és participant habitual en els congressos nacionals i internacionals de l’especialitat. La cirurgia reparadora més freqüent dins del seu hospital és la reconstrucció mamària i la cirurgia oncològica cutània. “La decisió del tractament del càncer de mama mai no és una decisió sols del cirurgià plàstic sinó compartida amb altres especialistes com ginecòlegs, patòlegs i oncòlegs. Habitualment el ginecòleg fa la mastectomia i nosaltres fem la reconstrucció posterior, encara que també podríem fer tot el tractament de manera inicial.”
El tractament del càncer de pell planteja sovint dificultats no tan sols per la seva extracció sinó per la reconstrucció posterior sobretot quan es tracta de la regió facial. “És tan important treure adequadament el tumor per curar-lo, com la reconstrucció posterior per fer que es noti el menys possible. I les tècniques utilitzades en la cirurgia reparadora o estètica sovint són semblants.”
La cirurgia estètica el Dr. Prat la va aprendre en contacte amb el Dr. Tapia, amb qui va col·laborar durant un any després d’acabar l’especialitat. El tractament més habitual a la consulta privada és la cirurgia mamària, si bé també és freqüent la cirurgia facial i de remodelació corporal. I les intervencions varien segons la edat. “Operar unes orelles molt sortides és freqüent, sobretot, en infants de cinc a set anys i en noies joves. És una intervenció molt senzilla que elimina un problema psicològic important.”
L’augment de pits, una de les operacions més demanades i que està molt de moda en l’actualitat, no està totalment exempt de complicacions. “En la cirurgia estètica, a diferència de qualsevol altra, els pacients decideixen ser intervinguts lliurement, per pròpia voluntat, per la qual cosa els has d’explicar molt bé tot el procés. A més, han de signar un consentiment informat sabent els riscos i beneficis de la intervenció que desitgen. La pacient ha de saber, entre d’altres coses, que les pròtesis que es col·loquen als pits experimenten un desgast dins de l’organisme, raó per la qual no es pot assegurar que siguin per sempre. Malgrat que els materials d’avui dia són millors que els de fa trenta anys, no en sabem encara el resultat a llarg termini. La nostra especialitat evoluciona, no només amb l’aparició de tècniques quirúrgiques innovadores, sinó també amb millors aparells i nous materials.”
Per ser operada de mames, la pacient ha de ser major d’edat. “Les dones que més demanen un augment de pit són les noies joves i les que han perdut volum després de l’embaràs o la lactància. Són els dos pics d’edat més freqüents. El resultat de l’operació és molt bo, si bé es pot notar una mica que es porta una pròtesi mamària perquè la caiguda del pit no és ben bé la mateixa.”
El fet de dur una pròtesi no té perquè crear un problema mèdic en el futur. “Actualment no s’ha demostrat cap relació amb el càncer de mama. Si bé en certs casos podria dificultar la interpretació de les mamografies, no la de les ressonàncies magnètiques amb les quals es podria detectar igualment un problema oncològic.”
El desig d’augmentar els pits i, en general, tota la branca estètica no s’ha de menystenir, perquè elimina complexos d’ordre psicològic que condicionen negativament el comportament diari dels pacients. “Després d’una operació de cirurgia estètica, fins i tot després de tants anys, et sorprèn com pot fer canviar la pacient l’eliminació del seu complex. Li millora el caràcter i l’autoestima, amb la qual cosa millora també la seva vida social i la seva qualitat de vida.”
Ara bé, la percepció del que és un bon resultat pot ser diferent segons els ulls del metge o de la pacient. “Has de satisfer les expectatives que s’ha creat la persona que et ve a veure al consultori. Un molt bon resultat estètic pot no ser bo si no aconsegueixes el que la pacient desitja. Per això és indispensable parlar detingudament amb ella tantes vegades com faci falta. I si no s’ha aconseguit el resultat desitjat el més prudent és esperar un any perquè els teixits tornin a la normalitat abans de reintervenir-la.”
El prestigi reconegut del Dr. Prat atrau, pel mètode del boca-orella, algunes dones que han quedat insatisfetes en sortir de la consulta d’un altre professional. “Sovint vénen pacients per millorar el resultat d’una intervenció practicada per un altre metge. En aquest cas has de ser molt honest i, abans de res, has de decidir si allò és millorable o no perquè no sabem la situació de què es va partir.”
Si l’augment dels pits acostuma a ser molt agraït, “la reducció de mames, que té un grau major de complexitat, també és igualment gratificant per a la pacient. No només s’eliminen els problemes estètics i psicològics sinó també de dolor d’esquena.”
Tant des del punt de vista estètic com reparador, aquesta disciplina mèdica requereix una sensibilitat especial que l’acosta a l’activitat artística. “Tot i que aquesta especialitat té un component creatiu important, considero que és més ciència que art. Cal una bona base tècnica, i gràcies a l’aprenentatge i a l’experiència adquirida et vas perfeccionant dia a dia.”
Sens dubte, l’especialitat en cirurgia plàstica, reparadora i estètica dóna una satisfacció molt grata al professional que la practica. Reconstrueix defectes, millora l’aspecte físic i aporta benestar psicològic, però, sobretot, és una disciplina, com tota la medicina en general, que requereix molta vocació. Així i tot, l’Imma, el Josep o el Jan, els tres fills del Dr. Prat, potser decidiran continuar els passos professionals del seu pare o bé de la seva mare, la Dra. Immaculada Viñolas.
