Text del 2005
Les noves tecnologies permetran als ginecòlegs prevenir els càncers genitals de forma definitiva.
El doctor Lluís M. Puig-Tintoré és un eminent ginecòleg català que ha desenvolupat una dilatada labor mèdica, amb reconeguda experiència en el camp de la ginecologia oncològica. Va créixer en un entorn mèdic i conegué la ginecologia a través del seu pare, el doctor Lluís Puig i Roig, un prestigiós ginecòleg amb una sòlida formació humana i intel·lectual que va transmetre-li l’interès pel mon mèdic. “Sempre veia el seu treball com a molt fascinant, i després que s’esvaïssin certs dubtes vaig optar per estudiar medicina. Vaig cursar la carrera a finals dels anys 50 i primers dels 60, una època socialment ben diferent de l’actual. Molts estudiants estàvem vinculats a grups diversos, alguns clandestins, per discutir sobre la realitat i el futur del país. Jo estava vinculat als grups del Fòrum Verges i de Montserrat. Un dels records més presents d’aquells anys és la dura repressió dels grisos en la primera manifestació que es va fer des de la Universitat, en la qual participava. En estudiar les diverses assignatures, vaig decidir especialitzar-me en ginecologia, pel profund vessant de relació amb la persona i perquè és una especialitat que inclou aspectes mèdics i quirúrgics.”
El doctor Lluís M. Puig-Tintoré posa de relleu la possibilitat que va tenir d’aprendre del seu pare. “He estat un gran privilegiat en certs aspectes de la vida, un dels quals ha estat poder formar-me al costat del pare, un home amb una experiència clínica extraordinària que tenia molta cura de la part mes humana de la medicina. Ell em va facilitar l’accés a la pràctica professional. Altres grans metges, els catedràtics Drs. Pere-Pons, Soriano i Usandizaga, i els seus col·laboradors, van ensenyar-me sobre la ciència mèdica, però també sobre aspectes tècnics, imprescindibles per desenvolupar-me en l’ofici de metge.”
L’últim any de carrera, el 1962, va aconseguir una plaça d’alumne intern per oposició a l’Hospital Clínic de Barcelona i això li va donar l’opció de seguir com a metge intern en aquesta institució. “Vaig inaugurar la renovada residència de l’internat de la clínica de ginecologia. De fet, vaig traslladar-m’hi a viure en una etapa que recordo com a molt formativa i d’adquisició d’experiència i seguretat.”
Valora del seu pare virtuts com la humilitat, “és a dir, ser conscient que els metges no ho podem resoldre tot i que, com tothom, també ens podem equivocar;” la constància, “la voluntat d’aprendre va ser permanent al llarg de la seva vida. Després de la Guerra Civil, junt amb el professor Soriano i un equip de prestigiosos metges catalans, publicà Síntesis Médica, que de 1940 a 1973 va fer accessible als metges espanyols la bibliografia mèdica que es publicava a l’estranger, en una època en què no hi havia les facilitats actuals per mantenir-se al dia.”
I, finalment, l’esperit positiu, “un dels grans valors del pare era no desanimar-se mai. Sempre hi havia alguna cosa a fer davant d’una situació greu, o almenys s’havia d’intentar.”
Són virtuts que el Dr. Puig-Tintoré recorda amb nostàlgia, però també són valors que ell mateix ha heretat i que formen part de la seva praxi mèdica. Els primers anys d’activitat assistencial va integrar-se en un equip quirúrgic de la Residència de la Vall d’Hebron de Barcelona, “on veia casos de gran complexitat que em van permetre fer una pràctica quirúrgica intensa, mentre continuava vinculat al Clínic.”
L’Hospital Clínic ha estat i continua sent la seva gran font de formació. En l’actualitat n’és consultor sènior de la Secció de Ginecologia Oncològica. “M’he especialitzat en ginecologia oncològica, un àmbit que s’ha desenvolupat en gran manera els darrers anys. Com a exemple, en el càncer de coll d’úter s’ha confirmat que algunes soques del virus del papil·loma humà són l’agent causal. Els treballs del nostre grup del Clínic han contribuït a conèixer com actua el virus i això comportarà un canvi històric, ja que d’una acció que tracta de diagnosticar el càncer en els inicis s’està a punt de passar a la prevenció mitjançant una vacuna. Un altre dels meus reptes ha estat millorar els tractaments buscant tècniques quirúrgiques per als càncers genitals més simples i menys agressives, però amb iguals o millors garanties de guariment.”
El doctor Puig-Tintoré també ha desenvolupat part de la seva tasca assistencial a la consulta privada, on realitza una ginecologia més general. “El ginecòleg de família és una figura que estableix una relació propera amb la dona que es perllonga en el temps, ja que li confia aspectes molt vitals, com és la possibilitat de transmetre vida.”
La tasca assistencial i de recerca la combina amb la docència com a professor titular de ginecologia de la Universitat de Barcelona. “Sens dubte els estudiants d’avui surten molt ben preparats i són conscients de la necessitat de mantenir-se al dia.”
Precisament, la formació mèdica continuada és un dels camps on el doctor ha exercit una intensa labor: és el president de la Secció de Ginecologia Oncològica de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia i també de l’Associació Espanyola de Patologia Cervical i Colposcòpia, i ha organitzat nombrosos cursos i congressos nacionals i internacionals. A més, “des de la web de l’Associació de Colposcòpia facilitem material formatiu i mantenim contacte amb metges d’arreu del món.”
En totes aquestes actuacions el seu objectiu és “transmetre al metge la necessitat d’aconseguir la millor formació en benefici de la seva pacient.”
En l’aspecte familiar el doctor Lluís M. Puig-Tintoré també es considera afortunat: “He tingut la gran sort d’estar casat amb Maria Immaculada Soler Amézaga, que sempre m’ha fet costat, i hem format una nombrosa família.”
Tenen sis fills, Lluís M., Immaculada, Carles, Miquel, Cristina i Marta, i actualment quatre néts.
