Text del 2005
En la nostra dedicació no existeix la rutina.
L’angiologia i cirurgia vascular és una especialitat “medicoquirúrgica, perquè tractem les malalties des d’un punt mèdic i quirúrgic. Té com a objecte la correcció de totes les patologies que afecten els vasos sanguinis de l’organisme, artèries i venes, tret dels conductes intracerebrals, que són tractats pels neurocirurgians, i dels coronaris, en els quals s’han especialitzat els cirurgians cardíacs.”
Segurament aquesta doble naturalesa és el que la fa més interessant i estimulant. El doctor Royo reconeix que un dels grans avantatges de la medicina és que “en la nostra dedicació no existeix la rutina; cada malalt és únic perquè té uns condicionants diversos que motiven que hagi de ser diagnosticat i tractat de forma diferenciada.”
El doctor Royo tenia molt clar que desitjava dedicar-se a una especialitat quirúrgica: “Sóc de Lleida i vaig decantar-me per formar-me a la universitat de la meva ciutat, ja sent conscient que volia dedicar-me a alguna especialitat quirúrgica.”
El fet d’estudiar en una universitat de recent creació i petita li va permetre “gaudir d’un contacte molt estret i permanent tant amb els malalts com amb els professors, de manera que no vaig patir els problemes de massificació de les grans universitats. D’altra banda, molts dels meus professors tenien una capacitat i experiència laboral molt valuosa. Formar-se en una facultat petita també té inconvenients, i la necessitat de prestigiar els estudis determinava un alt nivell acadèmic i d’exigència en els exàmens. Així, els currículums dels futurs metges formats a Lleida eren potser menys brillants que els d’altres institucions; la nostra preparació de cara al MIR i a l’exercici de la professió, en canvi, era destacable.”
La duresa de la formació pregraduada va possibilitar que es formés una visió panoràmica de la professió i que aprovés sense massa entrebancs l’examen MIR: “Des del meu punt de vista, el MIR és un dels sistemes més objectius a l’hora de valorar els mèrits acadèmics i les aptituds teòriques per facilitar l’accés dels més ben preparats a les places més desitjades. Sense el MIR, molts metges sense contactes ni pertanyents a nissagues mèdiques no podrien optar a determinades places hospitalàries.”
En el seu cas concret, va poder escollir l’especialitat quirúrgica que més l’atreia: “Em vaig decantar per la cirurgia vascular perquè era una especialitat relativament nova, amb una gran incidència en la població i que tenia força perspectives de desenvolupament.”
Per tal de fer la residència el doctor Royo va escollir l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron: “Passar de viure a Lleida a Barcelona va ser un canvi substantiu. La residència em va permetre consolidar-me com a metge i conèixer els fonaments i tècniques de la nostra especialitat.”
Un dels avantatges de la formació en un gran centre hospitalari és que “pots aprendre a partir de l’observació de molta i molt diversa casuística. A més, et consciencia de la necessitat d’apostar per la subespecialització. En el nostre cas, l’existència de tècniques tan diverses obliga els professionals d’un mateix equip humà a decantar-se per l’excel·lència en una.”
Un cop finalitzada l’especialització, el doctor Royo va ser un dels residents destacats als quals es va oferir d’incorporar-se com a metge adjunt a l’hospital barceloní: “Per a mi, a més d’una oportunitat, va ser un honor que no podia rebutjar.”
Va desenvolupar aquesta ocupació durant cinc anys, fins que va llegir la convocatòria per cobrir la vacant de cap del servei d’angiologia de l’Hospital Mútua de Terrassa. “En un principi, no m’ho vaig plantejar, però els companys em van animar perquè em promocionés i assumís tasques d’organització i coordinació de personal.”
Finalment es va animar a presentar la sol·licitud i va ser designat cap del servei. La seva experiència com a cap del servei d’angiologia i cirurgia vascular i endovascular de l’Hospital Mútua de Terrassa no pot ser més positiva. Dirigeix un equip format per quatre metges adjunts en els quals ha trobat tot l’ajut i el suport necessari per tirar endavant la seva aposta per una medicina vascular que pugui implantar els sistemes més moderns i efectius de tractament: “L’equip mèdic que superviso té unes qualitats humanes i professionals immillorables. Aquest fet ha facilitat força el repte d’haver de coordinar i dirigir la tasca de metges especialistes com jo.”
Tot i que els cirurgians vasculars són fonamentalment coneguts pel tractament i correcció de les venes varicoses, una part fonamental de la seva tasca se centra en la detecció i correcció de l’arteriosclerosi, un trastorn en les artèries que pot tenir conseqüències letals en l’organisme. Respecte del primer camp, “hem de ser curosos a l’hora de parlar de varices. Els vasos sanguinis varicosos susceptibles de tractament quirúrgic són únicament aquells que impedeixen el correcte drenatge sanguini; és a dir, l’eliminació de les anomenades aranyes no respon a cap necessitat mèdica, sinó que simplement és un tractament de tipus estètic. En les varices, certament hi ha un problema estètic, però la nostra intervenció ha d’estar determinada pels efectes secundaris o les molèsties que causen: el cansament i sensació de pesadesa, els canvis de pigmentació i, finalment, les nafres.”
Respecte del segon, s’opta per mecanismes de detecció i de correcció que siguin mínimament invasius: “Cada cop més apostem per no fer servir les arteriografies, mètode diagnòstic cruent que consisteix a injectar un líquid de contrast en l’àrea que s’ha d’analitzar. Per tal de minimitzar les molèsties que ocasionen aquestes proves cal potenciar l’ús de l’ecodòppler, de l’escàner i de l’angioressonància. Només utilitzem tècniques diagnòstiques cruentes quan és imprescindible.”
A banda de l’exercici de la medicina pública, el doctor Royo també desenvolupa part de la seva activitat en el sector privat: “Bàsicament em sento un metge de la medicina pública. M’agrada i em sento realitzat amb la tasca que porto a terme en el sector públic.”
Per a ell és tan important el temps com la qualitat del temps dedicat als malalts: “Des de les meves limitacions, intento brindar la millor atenció possible als pacients públics. Els meus reptes de futur són: aconseguir generalitzar el tractament ambulatori de les varices mitjançant la tècnica CHIVA, fer servir al màxim les tècniques de diagnòstic no invasiu i intentar augmentar el nombre d’intervencions endovasculars, tècniques quirúrgiques mínimament invasives pel tractament de la patologia arterial, de manera que aquestes tècniques suiguin d’ús generalitzat en la medicina pública.”
Per acabar, el doctor Royo posa de manifest una de les problemàtiques laborals latents en la medicina actual: “En gran part la pèrdua de poder adquisitiu dels metges ha estat condicionada per la medicina mutual, que ha reduït considerablement els nostres honoraris, en gran part per una clara manca de coordinació de la professió mèdica, i ha provocat unes condicions de treball que serien difícilment acceptades pels treballadors de la medicina pública.”
