Text del 2004
El gran progrés de la medicina de les darreres dècades ha estat retardar l’aparició de patologies i aportar una millor qualitat de vida al malalt.
La nefrologia que es practica a Catalunya i a l’Estat espanyol és una de les més reconegudes i valorades del món. La bona formació dels especialistes sumada a una forta voluntat de recerca i de millora dels tractaments i teràpies l’han portada a despuntar clarament en el marc internacional. Però no només la medicina dels grans hospitals gaudeix d’un bon nivell assistencial, també les unitats i els hospitals comarcals disposen de mitjans i professionals preparats per acostar la medicina als malalts renals que ho necessiten. El doctor Josep Soler Amigó és especialista en nefrologia, un referent dins d’aquesta especialitat a Catalunya que ha dut a terme una tasca destacada en el marc de la medicina hospitalària sobretot comarcal apropant i facilitant la labor assistencial.
Els seus primers records de la medicina són llunyans però molt vius. A casa seva havia estat la passió del seu pare i també del seu avi, metges en unes èpoques molt diferents de les actuals: “El meu avi, el doctor Joan de Déu Soler, va ser metge internista, en uns anys en què els metges tenien un nivell de coneixements i de praxi mèdica molt alt i es feia una mica de tot. El meu pare, el doctor Francesc de Paula Soler, també va exercir la medicina, encara que en un context sociopolític diferent que el va marcar profundament. Va treure’s el títol de metge durant la República però més tard, amb l’establiment de la dictadura franquista, va haver de convalidar-lo. Va desenvolupar des d’un bon començament la pediatria, però la creació de l’assegurança obligatòria de malaltia i les incerteses sobre la pràctica pública i privada van fer que no pogués aprofundir en l’especialitat tant com hauria desitjat. No obstant això, la seva actitud mèdica va estar determinada per una forta voluntat de servei i d’implantació d’aspectes d’higiene i salut públiques.”
Aquesta situació familiar va portar un jove Josep Soler Amigó a sentir una especial atracció pel món mèdic, tot i que no va haver-hi pressions a l’hora d’escollir: “Va ser una elecció particular. La família ha de deixar llibertat als fills perquè escullin el seu futur professional. Entre els meus germans, el Joan de Déu va triar dedicar-se a l’àmbit de la cultura popular catalana, el Santi, ja desaparegut, va tenir interessos culturals i socials i va estar vinculat al Grup Mil, mentre que el Francesc s’ha decantat per la història. Per la meva banda, tinc dos fills titulats en medicina dels quals un exerceix com a farmacòleg clínic i l’altre ha optat pel món de les arts. La filla petita vol ser educadora especial. El més important és que ens sentim a gust amb allò que fem.”
El doctor Josep Soler Amigó va preparar-se mèdicament a l’Hospital Clínic de Barcelona, on va assimilar uns coneixements teòrics i pràctics que l’ajudarien a introduir-se en l’especialitat nefrològica. “El 1975 vaig aconseguir una plaça de metge intern resident a l’Hospital de la Vall d’Hebron, any en què va haver-hi vagues dels MIR que reclamàvem entre d’altres coses el reconeixement laboral del nostre contracte. Volíem tenir els mateixos drets que els treballadors perquè nosaltres també ho érem. Un centenar de residents vam haver de sortir de l’ Hospital de la Vall d’Hebron i de l’Hospital de Bellvitge. Aleshores, per no estroncar l’especialització, vaig demanar al doctor Lluís Revert de l’Hospital Clínic si podia seguir formant-me, encara que de forma provisional i sense poder fer tasques assistencials, en el seu servei de nefrologia. El doctor Revert em va acollir durant un any i mig, durant el qual vaig adquirir una bona part de la meva formació, fins que vaig ser readmès a la Vall d’Hebron. Allà vaig acabar l’especialitat amb el doctor Lluís Piera, un altre gran mestre de la nefrologia catalana.”
Els primers temps de contacte directe amb la realitat de la pràctica mèdica el van portar a forjar-se un idea pròpia de la medicina, un plantejament molt proper a la medicina humanista i de defensa del pacient. “Durant el període que vaig passar a l’Hospital Clínic vaig viure un fet que em va fer veure la importància de respectar la dignitat i els drets del pacient. Un líder sindical va ser torturat en el marc d’una lluita obrera i va patir un important problema renal. Va ser ingressat al Clínic. Els metges teníem una posició bastant clara sobre la nostra actuació davant de les forces de l’Estat, que era defensar l’atenció al malalt i mantenir-lo allunyat de la vigilància policial. Cal respectar el malalt com a persona, respectar-ne els drets i les opinions. Metge i pacient poden tenir punts de vista diferents sobre la malaltia i el seu tractament, però s’ha de saber trobar una actitud raonable per part dels dos. Quan un malalt necessita tractament de diàlisi, se li ha d’explicar de forma exhaustiva i ordenada en què consistirà. Sovint el malalt no vol conèixer el procés però sí que vol ser ajudat i acompanyat pel seu metge fins al final. La nostra feina no és només la d’aplicar uns coneixements mèdics i uns tractaments, sinó també la de donar un suport moral i presencial al malalt.”
La formació nefrològica del doctor Soler no ha cessat. L’evolució constant de les especialitats mèdiques fa que participi de forma periòdica en congressos de l’especialitat, sobretot els que convoquen les Societats Catalana, Espanyola, Europea i Americana de Nefrologia. “Els congressos són una bona fórmula per aprendre aquells aspectes de la medicina que no es coneixen prou, i sobre els quals cal un aprofundiment. Els nord-americans són uns bons pedagogs, encara que la qualitat dels tractaments i l’atenció al malalt del seu sistema sanitari és inferior a la dels que s’apliquen als països europeus. El nostre sistema sanitari mira d’adequar les prestacions a les necessitats, és a dir, intenta adaptar el perfil de la prescripció a les necessitats del malalt. Als Estats Units la prescripció mèdica ve marcada per la pòlissa d’assegurances i no per les necessitats del malalt. El Servei Català de la Salut procura disminuir les diferències tant geogràfiques, com polítiques i econòmiques.”
Althaia, la Xarxa Assistencial de Manresa integrada dins del Servei Català de la Salut i que gestiona una àmplia xarxa de serveis assistencials de Manresa i la comarca del Bages, està dirigida pel doctor Soler Amigó. El maig del 2003 aquesta important entitat hospitalària va posar en marxa una unitat de diàlisi a Puigcerdà. “No és rendible econòmicament, però ha apropat els tractaments de diàlisi a uns malalts que fins aleshores havien de desplaçar-se fins a Manresa per ser tractats. La política d’equitat esdevé fonamental en un sistema sanitari.”
L’objectiu més proper de l’entitat és l’obertura d’una unitat de diàlisi a l’Hospital Sant Bernabé de Berga. “Estem en procès de crear una unitat única a Manresa, que serà molt més gran i que és previst que atengui fins a cent cinquanta pacients, tenint en compte que el nombre de malalts renals anirà creixent en els propers anys. Tant la prevalença com la incidència de la malaltia renal terminal creixen any rere any. Quan s’hagin creat les diferents unitats de diàlisi d’Althaia de la zona del Bages, Berguedà i Cerdanya i la unitat física d’atenció al malalt crònic renal estigui consolidada, demanarem l’acreditació com a servei de nefrologia. A continuació esperem poder realitzar docència i formació de residents de nefrologia.”
Entre els objectius professionals del doctor Soler Amigó té un pes específic la recerca. “El nostre servei s’ha preocupat sempre de poder desenvolupar-ne. Però va ser arran de la realització d’una tesi doctoral per part d’un metge del servei, el doctor Àngel Rodríguez Jornet, que ens vam plantejar nous aspectes de la professió com la reglamentació dels comitès ètics d’investigació clínica. Són els organismes que revisen els treballs d’investigació, la seva metodologia, la documentació, les pòlisses d’assegurances, el consentiment informat al malalt… El 1991 es va crear un comitè ètic d’investigació clínica vinculat al Centre Hospitalari de Manresa que ha anat creixent i consolidant-se com un comitè potent.”
Avui el doctor Soler presideix el comitè, que es troba integrat en la Unió Catalana d’Hospitals, una mostra de la rellevància de la seva labor. “Diferents institucions sanitàries ens tenen com a comitè de referència per als seus treballs d’investigació. El 2004 s’han discutit seixanta-cinc assaigs clínics. Representem centres hospitalaris petits i mitjans i també centres d’atenció primària que tenen així un suport i una possibilitat de fer recerca a través dels assaigs, de les tesis doctorals, de les beques FIS i dels estudis observacionals. Molts metges s’estan habituant a la manera de treballar científica amb una metodologia de treball d’investigació.”
La nefrologia estudia i tracta les malalties del ronyó, i també la hipertensió arterial i el metabolisme de les litiasis renals. “En les malalties renals ha pres molt de pes el tractament substitutiu de la funció renal quan aquesta falla i arriba a una situació crítica que posa en perill la vida de la persona. L’hemodiàlisi, la diàlisi peritoneal i el trasplantament renal s’erigeixen com les principals vies de tractament dels malalts amb una insuficiència renal. Dins del bloc de consulta externa el pacient més habitual és l’hipertens i amb malalties de ronyó agudes i cròniques. El que fem és preparar aquests pacients per a tractaments substitutius amb diàlisi o per a trasplantament. Un segon bloc important és el d’hospitalització, que tracta aquells malalts el ronyó dels quals ha quedat perjudicat a causa d’una intervenció quirúrgica o d’una malaltia. En aquests casos, els nefròlegs sovint actuem com a consultors i col·laboradors d’altres especialitats. Un tercer bloc és el dels tractaments substitutius del ronyó, una tasca que és de gran complexitat i que exigeix la intervenció directa i exclusiva dels nefròlegs. A les diferents unitats d’Althaia hi ha més de cent vint malalts que estan rebent un tractament substitutiu. D’aquest grup, alguns passen per tractaments de diàlisi peritoneal. També atenem un bon nombre de pacients que han estat trasplantats i que es visiten si la seva funció renal empitjora. Tot i que no realitzem trasplantments, Althaia és un important centre extractor d’òrgans. L’Estat espanyol i Àustria són els dos països del món on hi ha més donacions altruistes d’òrgans de cadàver. Això permet que la llista d’espera de trasplantament no creixi.”
Si l’estat del pacient és bo, una persona entre setanta i setanta-cinc anys pot passar per un trasplantament de ronyó. “Actualment també tenen lloc trasplantaments de ronyó de persona viva, normalment d’un familiar proper que incrementa encara més la xifra de trasplantaments.”
Però per evitar arribar a aquest punt s’ha d’incidir més en la prevenció: “La prevenció esdevé fonamental en les malalties nefrològiques. Els hàbits de vida són importants: evitar el sedentarisme, adoptar hàbits alimentaris adequats, no fumar… són elements que contribueixen a mantenir una bona salut. Un dels grans avenços dels darrers temps ha estat els marcadors de malaltia, que són especialment efectius en les malalties ràpidament progressives. Disposem d’uns indicadors per als diabètics, els hipertensos que fan que puguem fer terapèutiques preventives efectives, que aconsegueixen alentir molt la progressió de la malaltia renal, no pas evitar-la. Tot plegat fa que a un malalt de setanta anys se li pugui allargar la vida sense que hi hagi necessitat de fer un tractament substitutiu.”
En els darrers vint anys els avenços tecnològics i terapèutics han portat importants millores en el camp de la nefrologia. “La morbiditat s’ha retardat més de quinze anys. El gran progrés de la medicina de les darreres dècades ha estat retardar l’aparició de patologies i aportar una millor qualitat de vida al malalt.”
Els doctor Josep Soler Amigó parla amb vehemència de la seva trajectòria professional, que l’ha portat a treballar des de fa vint-i-cinc anys a Manresa i la seva àrea d’influència apropant la medicina hospitalària als malalts renals. Ha pogut participar plenament en la creació d’unitats de diàlisi comarcals i de serveis de nefrologia que han revolucionat en gran manera els hospitals comarcals. “Els hospitals s’han modernitzat i han incorporat nous professionals, especialistes i serveis que han fet que aquests centres de salut s’hagin adequat a les demandes assistencials de la població. L’evolució de l’especialitat nefrològica està portant-nos cap a una nefrologia extrahospitalària acostant encara més la medicina a la societat.” El doctor Soler Amigó també ha pres part en el món associatiu mèdic en el marc de la Societat Catalana de Nefrologia. Durant la presidència del doctor Jesús Montoliu va ser vicepresident de l’entitat en una etapa de modernització i renovació d’objectius. Ha mantingut una relació permanent amb les següents presidències que han encapçalat dos amics seus, el doctor Enric Andrés i el doctor Joan Font, amb el compromís ferm de continuar treballant en l’entorn hospitalari i sanitari per fer avançar encara més el futur de la nefrologia catalana i mundial.
