Text del 2004
Qualsevol persona pot ser donant d’ulls, no importa l’edat.
.
La vista és un dels sentits que, si es perd, treu bastant de sentit a la vida. El fet de no poder controlar visualment el teu voltant produeix tanta angoixa que si, mitjançant una intervenció quirúrgica es pot recuperar la vista, els afectats són dels pacients més agraïts que pot trobar un professional mèdic.
El Dr. Juan Álvarez de Toledo va estudiar els tres primers anys de la carrera de medicina a Lleida i la va acabar a l’Hospital Clínic de Barcelona. «A la Universitat de Lleida hi havia molta mancança de recursos però els alumnes estàvem molt motivats i el nivell d’exigència per part dels professors era molt alt.»
L’interès per la neurocirurgia va ser preferent durant tots els anys de formació del doctor fins que es va adonar de la duresa de l’especialitat. «Quan encara era estudiant vaig fer uns mesos de pràctiques de neurocirurgia a l’Hospital Clínic. Ens arribaven molts accidentats de moto en condicions molt greus. Malgrat la lluita per salvar moltes situacions, les cirurgies que es practicaven no donaven resultats del tot satisfactoris. Tot plegat era molt decebedor. Aleshores, per tradició familiar, vaig decidir inclinar-me per l’oftalmoloiga i per curiositat vaig anar a aprendre al Centre Barraquer. Allí em vaig adonar de la importància i complexitat d’un òrgan tan petit com és l’ull. A més, vaig creure que podia ajudar molts pacients i donar més satisfacció que amb la neurocirurgia per la qual cosa vaig optar definitivament per l’oftalmologia.»
El doctor va fer la residència a la mateixa Clínica Barraquer amb un ritme de treball intens i al mateix temps molt enriquidor des del punt de vista formatiu per la diversitat i complexitat de les patologies que es tractaven i per les tasques que li encomanaven. «Quan era metge resident em vaig encarregar de la conservació del banc d’ulls. Fins fa uns quinze anys els ulls es guardaven sencers per fer trasplantaments però posteriorment es va desenvolupar una tècnica per extreure la còrnia i guardar-la en líquids de cultiu. A Holanda vaig aprendre uns mètodes de conservació de còrnies que vaig aplicar en el nou departament de la Clínica Barraquer destinat a aquesta finalitat. Des d’aleshores el meu interès per la còrnia ha marcat la meva tasca professional. En l’actualitat em dedico als trasplantaments de còrnia, cataractes i cirurgia del segment anterior (miopia, hipermetropia, etc.)»
Els motius pels quals emmalalteix una còrnia i necessita ser trasplantada són diversos. «En la població jove la còrnia pot estar afectada per traumatismes, infeccions, per problemes degeneratius o anomalies congènites. En la gent gran les còrnies es poden malmetre majoritàriament per la degeneració pròpia de l’edat o bé degut a intervencions quirúrgiques de cataractes.»
Òbviament els trasplantaments no serien possibles sense l’existència de donants que cedissin els seus òrgans quan ja no els necessiten. Afortunadament a Espanya i a Catalunya el percentatge de donacions és molt alt degut a la tasca de conscienciació que es va dur a terme als anys seixanta. Des d’aleshores les institucions anualment fan campanyes de difusió i reben una bona resposta per part de la població. «No es trasplanta l’ull sencer sinó la còrnia, que és una membrana que es troba a la superfície cobrint l’iris. Si està en perfectes condicions (no importa l’edat del donant) l’extraiem del cadàver fins i tot després de vuit hores de la defunció, cosa que en dóna un cert avantatge respecte a d’altres òrgans trasplantats. Un cop extreta es conserva al banc d’ulls de 7 a 30 dies, amb la qual cosa també disposem de més temps per buscar un receptor. La còrnia pot ser trasplantada a qualsevol persona que ho requereixi. No és necessària la compatibilitat entre el donant i el receptor. D’altra banda, la cirurgia de trasplantament de còrnia no és difícil si tens una bona preparació quirúrgica. Es fa amb anestèsia general o local i la intervenció dura uns 45 minuts. L’èxit de l’operació és molt alt, la recuperació és bona i el porcentatge de rebuig és molt baix perquè la còrnia no té vasos sanguinis.
A Catalunya estan començant a sorgir nous bancs d’ulls perquè hi ha hospitals que tenen un potencial de donants elevat però per la manca d’infrastructura fins ara no es duia a terme. Ja n’hi ha quatre per la qual cosa el número de trasplantaments al nostre país és el més elevat de tota Espanya. En un banc d’ulls es conserven les còrnies però també hi ha tota una infrastructura complexa amb personal especialitzat dedicat a la captació d’òrgans en institucions funeràries. «Tenim més de 160.000 fitxes de persones que, en vida, han decidit donar els ulls. No obstant això, la meitat de les donacions s’aconsegueixen amb el consentiment de les famílies, la qual cosa vol dir que el nivell de conscienciació de la societat és molt important.»
El doctor Álvarez de Toledo també practica la cirurgia del segment anterior. «El segment anterior de l’ull és la part òptica i és fàcilment manipulable. Està format per la còrnia, l’iris i el cristal·lí.»
La cirurgia d’ulls requereix una gran precisió tècnica. Es treballa amb mesures molt petites i és fàcil l’error humà. «S’està investigant en un nou làser que talli amb la qual cosa s’aconseguirà molta més precisió. No obstant això, s’ha d’anar amb molta cura amb les noves tecnologies perquè s’ha transmès a la població que el làser ho cura tot i no és així. Hem de tenir en compte que l’ull és un teixit viu que pot respondre de maneres diferents a una intervenció i a vegades no es pot operar. S’ha d’estudiar bé cada cas i informar al malalt dels riscos i beneficis d’una intervenció quirúrgica perquè la medicina no és un miracle. Darrerament augmenta el número de professionals que treballen a la defensiva per la situació de violència que s’està generant últimament en la relació metge-pacient.»
Una de les operacions més freqüents és la de cataractes. «S’ha disminuït molt el tamany de la incisió en les intervencions de cataractes. Es desfan, es xuclen i ja no es posen punts, cosa que ha millorat la recuperació i la integritat estructural de l’ull. Rarament apareixen complicacions en una intervenció d’aquest tipus.»
En un centre de referència com la Clínica Barraquer s’emmagatzemen milers d’històries clíniques que serveixen per dur a terme estudis de recerca importants que contribueixen a l’avenç de l’especialitat. «Fem molta investigació clínica observant l’evolució de les malalties dels nostres pacients. Fa temps vam demostrar que una malaltia de còrnia que semblava curar-se amb un trasplantament, tornava a aparèixer després de 25 anys en la majoria dels casos. Actualment estem fent un estudi de recerca amb un institut americà basat en la substitució del cristal·lí per un gel per evitar les ulleres.»
Estudis d’aquest tipus mantenen el nom de la institució a un nivell d’exigència molt alt. «El meu objectiu és mantenir la qualitat, no només de les intervencions quirúrgiques sinó també el tracte amb el pacient perquè l’agressió física i verbal que estem patint els professionals mèdics és un tema preocupant.»
