Text del 2004
En totes les especialitats mèdiques, els detalls marquen la diferència.
.
El doctor Francesc Amorós Baixauli és metge estomatòleg, i exerceix a l’Hospital General de Catalunya i a la seva consulta privada, a Barcelona i a Torredembarra: “L’estomatologia és bàsicament l’especialitat mèdica que s’ocupa de totes les malalties de la boca.”
Va estudiar medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, i va cursar l’especialitat d’estomatologia a la Unitat de l’Escola d’Estomatologia de la Universitat de Barcelona, a Bellvitge. Però aquesta trajectòria no era ben bé la projectada d’antuvi: “Potser pel fet que el meu pare era un metge amb molta vocació, sempre he tingut molt clar que volia estudiar medicina i que algun dia seria cirurgià general, però les coses no van anar així exactament. En primer lloc, vaig dedicar-me a la cirurgia durant quatre o cinc anys, i després, a causa d’una circumstància accidental, vaig fer estomatologia, decisió que avui celebro, perquè m’agrada molt aquesta especialitat.”
Al doctor Amorós, li va tocar fer el MIR, però no va acabar fent l’especialitat de cirurgia per aquesta via ja que el van destinar a fer de cirurgià a Canàries i aleshores va optar per quedar-se a Barcelona i fer la via alternativa, a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, on va estar quatre anys al servei de cirurgia general. Però un fet fortuït li va canviar el destí: “Després dels anys de residència, vaig acompanyar un amic que s’havia de presentar a un examen d’accés a l’Escola d’Estomatologia. Com que valia només dues mil pessetes, també m’hi vaig presentar, i, curiosament, avui sóc estomatòleg i ell fa ortopèdia. D’altra banda, el professor Antoni Salvat Lacombe, que era el cap de serveis i el catedràtic de cirurgia de l’Autònoma, i que a més a més era amic meu, em va aconsellar que triés aquest camí, perquè pensava que fent-ho tindria més possibilitats d’expansió.”
Els bons records que conserva el Dr. Amorós de la seva etapa universitària, els fa palesos amb aquestes paraules: “Al llarg de la carrera he tingut professors de tota mena, tant en l’aspecte personal com en el docent, però si hagués de fer una mitjana, penso que seria molt alta. A la Universitat Autònoma, almenys a la Facultat de Medicina, hi havia un nivell docent molt bo, hi havia una gent fantàstica, com el doctor Domènech Mateu, l’home més genial que he conegut en la meva vida. Com a professor d’anatomia era un home tan brillant que les seves classes estaven sempre plenes a vessar, hi assistíem unes mil persones, i ens assèiem on fos per tal de poder gaudir d’aquella atmosfera especial que transmetia.”
Se sent afortunat d’haver pogut conèixer cirurgians brillants, que l’han fet viure la cirurgia d’una manera apassionada. “He vist operar el doctor Broggi amb més de vuitanta anys, i ja m’hauria agradat a mi tenir el cervell privilegiat que té aquest senyor.”
Si l’entorn professional del Dr. Amorós ha estat decisiu en la seva carrera, no ho ha estat menys el suport de la seva família: “Poder arribar on he arribat jo, amb sis fills, no és fàcil, has de tenir un entorn patidor.”
La medicina necessita una base teòrica per poder funcionar, però després l’observació és fonamental: “En totes les especialitats mèdiques, els detalls marquen la diferència. L’aprenentatge d’estomatologia no és que sigui autodidacte, però sí que és necessària una certa capacitat d’atenció i curiositat. Recomano sempre als residents que estudien a l’hospital que s’enganxin i es facin pesats al darrere dels bons professionals. L’aprenentatge dependrà molt d’allò que l’altre vulgui que aprenguin i de la capacitat de l’alumne d’assimilar i d’absorbir informació i de fixar-se en els detalls.”
Sens dubte, durant els últims anys, s’ha avançat molt en el terreny de l’estomatologia, de manera que molta gent és conscient que les dents poden tenir moltes repercussions en altres patologies. “El fet de tenir una boca malalta pot emmalaltir altres òrgans i per això l’educació i la prevenció són fonamentals. Cada sis mesos o cada any, segons l’estat del pacient, s’ha de fer una revisió de la boca. I s’ha de començar des que surten les dents. Per què a un nen se li renten els cabells cada dia i les dents no?”
Quant als factors importants que poden fer malbé una dentadura, el doctor Amorós assenyala en primer lloc la dieta: “La dieta és molt important. L’excés d’hidrats de carboni d’absorció ràpida, com el sucre o la mel, és dolent, perquè contribueix a trencar l’equilibri de la flora que hi ha a la boca, i pot ocasionar malalties com, per exemple, la gingivitis. També hi ha altres factors, com la manca de fluor, per això és aconsellable que les aigües i la sal estiguin fluorades.”
La revolució més significativa en odontologia ha estat la implantologia, que molta gent percep com la millor opció davant la pèrdua parcial o total de la dentadura: “Encara que en medicina no hi ha mai una única opció, la de l’implant possiblement sigui la millor, perquè la medicina el que fa és intentar restablir els paràmetres de normalitat. I els paràmetres de normalitat dins de la boca és tenir-hi dents, i que aquestes dents tinguin una arrel pròpia i que s’aguantin a la mandíbula inferior i superior, la qual cosa fan els implants. El que fa l’implant és integrar-se en l’estructura de l’os. Primer s’ha de fer una radiografia per veure que no hi hagi cap altra patologia, si cal es demana una tomografia per veure exactament les amplades i les alçades d’os que hi ha per col·locar-hi els implants, i després s’ha de veure si realment hi cap. Si hi cap i el pacient és una persona sana, és fa l’implant.”
El Dr. Francesc Amorós Baixauli continua transmetent el seu enamorament per la cirurgia, la seva especialitat primigènia: “Al cap i a la fi, l’estomatologia és també una especialitat quirúrgica.”
