Text del 2005
És imprescindible que el pacient sigui informat correctament del procés al qual s’ha de sotmetre.
El doctor Julián Roldán és cap del servei d’anestesiologia, reanimació i terapèutica del dolor de l’Hospital General de Catalunya, una especialitat que lluita per rebre el reconeixement que mereix. “Fins fa poc la figura de l’anestesiòleg ha estat apartada del protagonisme dins del quiròfan, un protagonisme que normalment ha assumit el cirurgià. Afortunadament, la nostra tasca es va reafirmant dia a dia i els especialistes anem adquirint una major presència, responsabilidat i reconeixement. Fora del sector mèdic hi ha una certa confusió a l’hora de definir la nostra feina i s’hauria de tenir en compte que l’anestesiòleg és aquell especialista que realitza una valoració específica i individualitzada del tipus d’anestèsia que s’ha d’utilitzar en cada cas, defensa el pacient de les agressions de la cirurgia i li garanteix una bona qualitat en el despertar i al postoperatori.”
La labor d’un especialista en anestesiologia va més enllà de l’atenció al pacient durant la intervenció. “Els anestesiòlegs també tenim cura del pacient abans i després de la cirurgia. En la fase prèvia ens dediquem a traçar un pla anestèsic i analgèsic personalitzat, tenim la responsabilitat de realitzar un control dels possibles factors de risc que pugui patir cada pacient i seleccionar els fàrmacs que s’adeqüin a cada circumstància. La valoració prèvia a la intervenció cada vegada és més acurada i completa. És imprescindible que el pacient sigui informat correctament del procés al qual s’ha de sotmetre i pugui resoldre tots els seus dubtes.”
Quan arriba el moment d’intervenir s’apliquen aquestes tècniques anestèsiques prèviament pactades. “Després de realitzar la inducció anestèsica i durant el transcurs de la intervenció, a més de facilitar la tasca del cirurgià -o de qualsevol altre metge que necessiti la nostra col·laboració- la nostra funció és compensar, corregir i controlar l’agressió quirúrgica. Les pautes anestèsiques i analgèsiques han d’anar d’acord amb el grau d’agressió quirúrgica assegurant al pacient una carència de dolor, una estabilitat hemodinàmica, una sedació, i si és necessari, provocar la inconsciència de l’anestèsia general.”
Una vegada superada la intervenció, la supervisió del pacient engloba un ventall enorme de possibilitats. “La fase postoperatòria comporta una consideració diferent en cada situació. No requereix la mateixa atenció un pacient que obté l’alta immediatament que un altre que necessita cures intensives de reanimació. En qualsevol cas, però, la responsabilitat de l’anestesiòleg consisteix a preocupar-se que no apareguin complicacions durant la recuperació del pacient.”
El doctor Roldán és cordovès de naixement, però, per motius familiars, va estudiar la carrera de medicina a l’Hospital Clínic i a l’Hospital General de València. En un inici, la vocació no va ser el motiu pel qual va decidir estudiar medicina. “En acabar els estudis de COU no sabia per quina carrera decantar-me. Després d’un període d’indecisió, vaig trobar interès en la medicina arran del que m’explicava una amiga que havia iniciat aquesta carrera. Un dels aspectes que em va atraure va ser el vessant humà que implica, el tracte amb el pacient i la capacitat de poder-lo ajudar a superar una malaltia.”
Els estudis a la universitat seguien una línia força teòrica. “La part teòrica seguia un sistema tradicional i la part pràctica era realment escassa.. No fué hasta el tercer curso de la carrera donde tras aprovar l’oposició per poder entrar com a alumne intern a l’Hospital General de València dins del servei de cardiologia amb l’equip del doctor Velasco Rami. Va ser aleshores quan se’m va oferir la possibilitat de tractar amb pacients per primera vegada. En aquell moment vaig trobar el veritable sentit a la medicina i vaig tenir una clara consciència que realment m’interessava allò que estava estudiant.”
El doctor Roldán és un metge jove que va formar-se amb el sistema MIR, un pla d’estudis que suscita algunes divergències. “Des que va entrar en vigor aquest sistema va millorar el nivell dels especialistes del nostre país. La possibilitat d’un programa de formació dins la sanitat espanyola va suposar un gran salt qualitatiu en el sector. Per contrapartida, però, el sistema MIR també té una sèrie d’inconvenients, el mètode d’avaluació s’ha arribat a considerar injust en moltes ocasions, ja que consisteix en una prova tipus test en què l’alumne arrisca tots els seus anys de formació.”
Un cop acabada la carrera de medicina i després d’aprovar el MIR, el doctor Roldán es va traslladar a Barcelona per fer l’especialitat a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. “L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau sempre s’ha caracteritzat per un important esperit docent i m’interessava molt entrar a formar-ne part. En aquella època vaig conèixer el doctor Villar Landeira, un professional de qui vaig aprendre quelcom imprescindible: l’orgull de ser anestesiòleg.”
Quan va acabar l’especialitat va decidir quedar-se a Catalunya, on van iniciar la seva carrera professional. “Sempre m’ha convençut el tarannà del sector mèdic català, hi ha una clara voluntat per la feina ben feta. Podia haver tornat a València o a Andalusia, però vaig decidir quedar-me a Catalunya, on, a banda de totes aquestes qüestions professionals, vaig trobar una opció de vida que de seguida em va complaure. Durant un primer temps vaig exercir a la unitat d’urgències de l’Hospital de Sant Pau, feina que combinava amb altres tasques a l’Hospital General de Catalunya. Finalment vaig abandonar Sant Pau per dedicar-me de ple a l’Hospital General, on hi ha un servei emergent amb moltes possibilitats de prosperar.”
