Dr. Joan Berenguer Maimó
Dr. Joan Berenguer Maimó
PC, 15è VOLUM. Entitats mèdiques

DR. JOAN BERENGUER MAIMÓ

CONSORCI SANITARI DEL MARESME – HOSPITAL DE MATARÓ

Text del 2003

Avui dia, la característica més important d’un hospital ja no és el nombre de llits, sinó la capacitat per atendre correctament un determinat nombre de pacients amb el conjunt de dispositius de què disposa.

El Consorci Sanitari del Maresme, instituït fa cinc anys, treballa en quatre línies bàsiques: l’atenció especialitzada, la primària, la sociosanitària i la mental. Hi participen la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme. L’entitat és responsable “d’un conjunt de dispositius sanitaris per prestar servei a una població d’unes 250.000 persones en continu creixement”, resumeix el doctor Joan Berenguer, representant de la institució.

Entre aquests dispositius, destaca l’Hospital de Mataró, un dels més nous de Catalunya. Comparable en les seves instal.lacions a “qualsevol clínica privada de la capital catalana, és fruit de la fusió de dos antics hospitals mataronins: el municipal i la Clínica Aliança Mataronina. Hem incrementat gairebé en un 25% l’activitat dels antics centres. Amb 330 llits, pertany a la categoria dels anomenats hospitals de referència. Aquestes dimensions ens permeten gestionar-lo amb facilitat i disposar d’una bona plantilla de professionals, unes 750 persones.”

“Avui dia, la característica més important d’un hospital ja no és el nombre de llits, sinó la capacitat per atendre correctament un determinat nombre de pacients amb el conjunt de dispositius de què disposa”, afegeix.

Aquesta institució catalana posa en pràctica “el que anomenem alternatives a la utilització d’un llit convencional.” Amb aquest propòsit, desplega tot un seguit de mecanismes, entre els quals destaca “la cirurgia de dia o major ambulatòria, això és, aquelles intervencions que permeten tornar a casa el mateix dia de l’operació. Avui dia gairebé el 60% dels pacients que operem deixen el centre el mateix dia que hi ingressen. D’aquesta manera, el llit només s’empra en els casos dels malalts quirúrgics que requereixen l’atenció de l’infermer.”

Aquest percentatge és el resultat de múltiples factors, com ara “les millores en les tècniques anestèsiques i en la tecnologia quirúrgica.”

Reconeix que aquests progressos evidents no contribueixen gaire a reduir les famoses llistes d’espera: “Cal tenir en compte que actualment s’efectuen moltes intervencions de les quals en el passat es prescindia. En pocs anys, el Consorci ha arribat a quadruplicar el nombre d’operacions per canviar pròtesis de genoll.”

En qualsevol cas, aclareix que “en cas de sospita que un pacient pateixi una patologia greu, el seu cas sempre tindrà prioritat.”

Entre les prestacions d’aquest hospital, destaca la unitat de cures intensives, “amb personal capacitat per atendre les 24 hores del dia pacients greus. Així doncs, l’hospital pot atendre casos més complexos –patologies quirúrgiques i cardíaques, per exemple– que un hospital comarcal. La unitat està totalment equipada des del punt de vista tecnològic. D’altra banda, disposem d’un servei de diagnòstic per la imatge amb recursos com la ressonància, la tomografia o l’ecografia. L’Hospital també allotja laboratoris i serveis d’anatomia patològica amb totes les prestacions.”

Amb l’objectiu de donar suport als professionals, va néixer la Fundació Privada del Consorci Sanitari del Maresme, a la qual pertany la unitat de recerca i unes unitats assistencials: les medicines naturals i la unitat d’odontologia. En formen part acupuntors, homeòpates i osteòpates, entre altres professionals. El doctor Berenguer es mostra convençut que aquesta alternativa constitueix “un bon complement en el tractament dels malalts oncològics, per exemple.”

La formació constitueix una de les prioritats del Consorci. A través d’un acord marc amb la UAB, un grup de professors associats de l’Hospital treballa vinculat a la Universitat. El Consorci també ofereix una diplomatura per a l’atenció primària reconeguda per la Universitat, “que facilita formació continuada a tots els metges de capçalera de la comarca.” A més a més, l’Hospital està acreditat per formar metges especialistes en medicina interna, cirurgia, traumatologia, farmàcia i altres especialitats.

El Consorci també és responsable “de l’antic hospital comarcal de Mataró, avui convertit en un centre sociosanitari de 126 llits i 160 treballadors, on es tracta tot allò relacionat amb el món de la llarga estada, convalescència i les cures pal·liatives.”

El Consorci també participa en la gestió de l’atenció primària de la zona, més concretament en tres centres d’atenció primària, atesos per més de setanta professionals. Finalment, cal subratllar el fet que la institució és responsable de “la salut mental del Maresme. Atenem els pacients en una de les ales de l’Hospital de Mataró, on tenim incorporat també un punt de guàrdia.”

En conjunt, el Consorci atén a l’Hospital unes xifres molt elevades d’urgències, la qual cosa és símptoma “de l’actual ineficàcia del sistema sanitari.” Tot i que el doctor Berenguer i altres metges de la seva generació han viscut “una autèntica reconversió sanitària”, encara calen certes reformes.

Fem-ne un breu repàs: “Avui dia, el ciutadà accedeix a les prestacions de salut amb molta més facilitat per la via de les urgències que mitjançant visites programades.”

Tanmateix, aquesta segona opció és molt més recomanable, ja que proporciona al pacient “una visita completa, amb les corresponents desviacions als especialistes i tractament posterior, si són necessaris.”

La seva conclusió és eloqüent: “El gran repte de la sanitat catalana és la reforma de l’atenció primària. Cal que recuperi protagonisme i adquireixi més capacitat de resolució.”

El doctor Berenguer també detecta una “manca de recursos al sistema sanitari. Som al món de les noves tecnologies: és el moment de disposar del que s’anomena la història clínica electrònica i unificar-ne el model per a tots els centres de la xarxa pública del país.”

D’aquesta manera, qualsevol facultatiu tindria accés des de l’ordinador a tota la informació mèdica del malalt que atén en qualsevol moment, en qualsevol lloc. Aquesta innovació seria molt útil en situacions tan habituals com la “d’un ciutadà que, estant de vacances en una ciutat que no és la seva, necessita visitar-se. Mitjançant aquest sistema, estalviaríem als pacients processos pesats com la repetició de proves o analítiques.”

El Consorci ja està treballant per assolir aquesta fita. El seu representant reconeix que, “tot i comportar molts avantatges i ser de molt fàcil aplicació, requereix una inversió important i coordinar tots els esforços que, com en el nostre cas, s’estan invertint en diversos indrets. Afortunadament, som molts els qui tenim ganes i estem treballant perquè les coses canviïn. En darrer terme, es tracta d’una decisió que, a partir d’una profunda planificació, ha de prendre el govern, perquè afecta tot el país.”

Finalment, subratlla l’obligació de “la Sanitat d’adaptar-se al canvi demogràfic que s’està produint. La població occidental s’està envellint, la qual cosa genera una dependència i una necessitat de serveis sanitaris cada cop més elevades.”

Cada cop serà més habitual “el malalt fràgil, pertanyent a la tercera edat, que requereix una atenció mèdica especial.” S’acosten canvis al món sanitari, doncs.