Text del 2005
El gran avantatge que tenim és que el cor és un òrgan fort.
Quan encara no havia acabat l’especialitat de cardiologia, van demanar al Dr. César Romero Menor que muntés la unitat de cardiologia de l’Hospital Comarcal de Sant Boi de Llobregat, i que coordinés aquest servei; una responsabilitat i una especialitat que set anys després continuen robant-li el cor: “Dit tècnicament, la cardiologia és una ciència que estudia l’anatomia, la funció cardíaca, i sobretot estudia les malalties i la manera de prevenir-les. Però també és un món que, a més d’estudiar la fisiopatologia, pretén entendre el funcionament i l’estructura íntima, molecular, d’un òrgan que té algun misteri que va més enllà i pel qual la gent sent una gran fascinació i respecte, perquè sap que si aquest òrgan s’atura, s’atura quasi tot.”
Sempre hi ha un moment en la vida de les persones en què s’ha de prendre una decisió de futur laboral. El doctor Romero va ser precoç a l’hora d’optar per la medicina com a professió, tal com ho explica: “La primera vegada que em va passar pel cap ser metge era quan anava a vuitè de bàsica. Amb tretze anys, juntament amb un company, vam fer un estudi sobre el cor, sobre el trasplantament cardíac que va fer el doctor Barnard. D’aleshores ençà m’he sentit atret pel món de la medicina i, concretament, per l’especialitat de cardiologia. En aquell moment, se’m va il·luminar la bombeta. Després, durant el batxillerat em vaig interessar per altres temes, però quan vaig acabar la carrera de medicina va aparèixer novament la referència d’aquell treball sobre el cor de l’EGB.”
Qualifica l’etapa acadèmica com una època notable i moguda. A l’Hospital Universitari de Bellvitge, el doctor Romero hi va fer el MIR i va trobar en la figura del doctor Jordi Mascaró un gran amic i professional que li va servir de referent. “A la meva promoció vam fer una mica una ruta turística especial: a primer i segon de medicina vam estar a Pedralbes; a tercer, vam a anar a l’Hospital Clínic, i els últims tres anys els vam fer a la Unitat Docent de Bellvitge. Hagués pogut triar un altre hospital, però el fet de conèixer-ne el sistema de funcionament va fer que l’escollís. En aquell temps era per mi el centre on teòricament podia assolir més formació. Allà vaig aprendre a treballar, pensar i tractar la gent veient l’exemple d’altres metges.”
El doctor Romero va estar dos anys com a cardiòleg a l’Hospital Universitari de Bellvitge, fent-hi electrofisiologia i ablació per radiofreqüència amb catèters, però mentre feia la residència va ser quan li van oferir la possibilitat de muntar la unitat de cardiologia a l’Hospital Comarcal de Sant Boi. “Va ser una idea temptadora i em vaig donar un termini prudencial de dos anys per decidir allò que més m’agradava, i finalment va guanyar l’opció de fer créixer la unitat de cardiologia. És important que et vinguin a buscar per dur a terme un projecte important com aquest, però també costa tallar la relació amb el teu hospital de referència.”
A l’Hospital Comarcal de Sant Boi, el Dr. Romero es va proposar tres objectius progressius per poder atendre un centre l’àrea d’influència del qual era una població de prop de 130.000 habitants. “Inicialment, volíem donar assistència ambulatòria als pacients cardiològics i en un segon nivell vam anar introduint les proves complementàries dintre de l’hospital, com l’ecocardiografia, el sistema Holter o proves d’esforç, i en un tercer nivell vam fer-nos càrrec de malalts ingressats a cardiologia. Podem decidir si un malalt pot ser candidat a trasplantament o no, però altres intervencions com la cirurgia cardíaca s’han de fer a Bellvitge.”
Ara que la unitat ja està en ple funcionament, i tot coordinat, parlar de la Unitat de Cardiologia de l’Hospital de Sant Boi de Llobregat, és parlar necessàriament dels seus professionals, perquè per damunt de les màquines hi ha el factor humà, que és el més important. “En aquest moment som quatre cardiòlegs: la doctora García Fortea, que és una altra companya que es va formar a Bellvitge; el doctor Berthy Rivero, que és la persona amb qui des de l’any 1997 vam unir forces per crear la unitat, i l’última incorporació, el doctor Julián Rodríguez, que és un cardiòleg format a Vall d’Hebron.”
Unes de les condicions que va posar el Dr. César Romero quan va acceptar fer-se càrrec de la unitat va ser disposar d’una tecnologia suficient. “Perquè demanar totes les proves fora de l’hospital no era la solució, i era allò que s’estava fent fins aquell moment. Es van demanar aparells, i els aparells van arribar, i no em puc queixar: ara acabem de comprar un aparell d’ecocardiografia que possiblement sigui dels millors que tenim a Barcelona. Podem estar contents de tot el que hem assolit.”
La malaltia coronària i la insuficiència cardíaca són en opinió del Dr. Romero les dues afeccions més importants que hi ha en aquest moment en l’àmbit de la cardiologia. “La malaltia coronària augmentarà, perquè cada vegada es fuma més, es menja pitjor i augmenta el sedentarisme. Hi ha un subgrup d’insuficiència cardíaca que és la induïda per la hipertensió, és allò que anomenem insuficiència cardíaca diastòlica, a la qual, de vegades, els cardiòlegs no prestem prou atenció, perquè en una ecografia es veu que el cor bombeja bé, però en canvi té problemes de relaxació i provoca símptomes limitadors i acaba sent una causa molt important d’ingrés hospitalari, sobretot en gent molt gran. El gran avantatge que tenim és que el cor és un òrgan fort i que resisteix a vegades coses increïbles.”
El Dr. César Romero no seria un bon metge si no prediqués amb l’exemple, per això sap desconnectar de l’estrès de la feina per dedicar el seu temps d’oci a dues de les seves passions preferides: estar amb les seves dues nenes petites i córrer.
