Text del 2003
La cirurgia toràcica és aquella que s’ocupa de tot el que hi ha dins el tòrax llevat del cor, que pertany a l’especialitat de cardiologia. Els cirurgians toràcics, doncs, tracten sobretot els pulmons, però també el mediastí, que és un òrgan que tenim entre un pulmó i l’altre, el tim, la pleura, el diafragma, l’esòfag i tot el que són les parets toràciques. De tota manera, cal tenir en compte que el 80% de la cirurgia toràcica que es fa als serveis de cirurgia toràcica dels hospitals de tot el món és per tractar el càncer de pulmó, que és la primera causa de mort per càncer a tot el món. El servei de cirurgia toràcica de l’Hospital Universitari del Sagrat Cor de Barcelona està dirigit pel doctor Laureano Molins, qui està al capdavant de deu persones que treballen per donar als seus pacients tot allò que els pot oferir aquella part de la medicina en què són especialistes: “Una cirurgia de càncer de pulmó pot durar de tres a quatre hores, la qual cosa fa que no puguin fer-se’n gaires cada dia. Parlem aproximadament de deu intervencions a la setmana, que representen unes quatre-centes cinquanta intervencions l’any. Però el més greu del càncer de pulmó és que sovint la malaltia ja està molt avançada i no podem operar.”
De fet, de cada cent pacients, només trenta poden entrar al quiròfan: “Aquest és el nostre gran repte, que es pugui diagnosticar abans la malaltia i que sigui el 70% el que pugui entrar a quiròfan amb l’esperança de resoldre el problema, perquè actualment de cada cent n’hi ha setanta que en principi no tenen curació a cinc anys vista.”
Veient la importància que té la malaltia, que és de les que més morts causa a l’Estat espanyol i a tot el món, demanem al doctor Molins que ens en doni més detalls: “De les trenta persones que decidim operar, ja n’hi haurà un parell amb les quals veurem que no hi ha res a fer, i de les altres vint-i-vuit, només aconseguirem que, un cop extirpat, el tumor no es reprodueixi. El cert és que és molt dur, però d’aquells cent pacients que teníem en començar, només catorze seran vius al cap de cinc anys.”
Són dades escruixidores, les que ens està comentant el doctor Laureano Molins, però no es poden passar per alt i cal parlar de com es podria resoldre, almenys en part, aquesta situació: “El problema és que només arriben a cirurgia tres de cada deu pacients i en podrien arribar molts més si es fes un diagnòstic precoç. Posem un exemple: el càncer de pell de la punta del nas es cura en un 98% dels casos, perquè tots ens mirem cada dia al mirall i si un dia veiem una cosa estranya que no ens agrada anem al metge de seguida, però els càncers de pulmó i de pàncrees, per exemple, no donen símptomes fins que ja estan molt avançats.”
D’aquí que des de fa uns quants anys es parli de la importància del cribatge o diagnòstic precoç en el càncer de pulmó: “Es tractaria de fer un procés semblant al que s’ha fet amb el càncer de mama; les exploracions de pit (mamografies) que s’estan fent a la majoria de dones d’una forma regular ha fet que es passés de curar el 60% de les afectades fa vint anys a curar-ne actualment un 80%. De fet, en aquests moments, al Japó estan extirpant tumors de pulmó de cinc mil·límetres i això fa que un tant per cent altíssim dels afectats es curi sense problemes, però aquí no els detectem fins que ja fan quatre o cinc centímetres!”
El doctor Molins ens explica com ja als anys setanta es van fer uns estudis econòmics sobre com diagnosticar el càncer de pulmó i es va arribar a la conclusió que era millor destinar els diners a la lluita contra el tabaquisme, que és el primer causant de càncer de pulmó a tot el món: “El problema és que si teníem una població fumadora del 45% s’ha aconseguit que es rebaixi a un 35%, però encara hi ha massa gent que ho fa i que es veu afectada per aquesta malaltia.”
Malgrat totes les campanyes antitabac, una tercera part de la població mundial continua fumant i això està provocant molts càncers de pulmó: “De fet, si tots els fumadors deixessin de fumar demà mateix, encara tindríem càncer de pulmó durant quinze anys, però després desapareixeria gairebé totalment.”
Per tot això, el doctor Molins, junt amb el doctor Rossell, organitza l’any 2005 a Barcelona un congrés mundial per parlar del càncer de pulmó: “Volem parlar precisament de canviar la proporció de pacients que es diagnostiquen quan ja no tenen un tractament eficaç, i això només té una solució: diagnòstic precoç. El problema és que les administracions veuen molt car fer un escànner cada any a totes les persones fumadores, però s’haurà d’intentar trobar una solució.”
La intervenció que es fa en un tractament com el del càncer de pulmó és extirpar el tumor o tot un pulmó si és que aquest ja està massa danyat: “En el cas que només haguem d’extirpar-ne una part, procurem fer-ho sense obrir el tòrax, ho fem a través d’una toracoscòpia, la qual cosa redueix molt el dolor del pacient, perquè si no ho podem fer així hem de trencar almenys una costella per poder treballar.”
Els pacients amb càncer de pulmó han d’entendre que es troben bé i que, en canvi, es trobaran molt pitjor després de l’operació, perquè els obren el tòrax, però d’aquesta manera han evitat també molts patiments posteriors: “A banda del càncer de pulmó, a la nostra unitat també tractem l’emfisema pulmonar, també provocat gairebé sempre pel tabac i que no és res més que una destrucció de l’estructura del pulmó, cosa que produeix una insuficiència respiratòria.”
Encara que pugui semblar un contrasentit, sovint, tal com diu el doctor Molins “extirpant una part del pulmó, es pot acabar respirant millor, perquè aquell pulmó ja no servia per res, ja no feia la seva feina.”
Els cirurgians toràcics també tracten els problemes de pleura i totes aquelles anomalies que els deriven els pneumòlegs perquè consideren que es poden operar. Recomanar que no es fumi o que es deixi l’hàbit com abans millor és una de les recomanacions de tots els cirurgians toràcics, que cada any veuen centenars de víctimes mortals provocades pel tabac.
