Text del 2005
Una persona amb dolor crònic necessita una orientació i un tractament diferent que una amb dolor agut.
El Dr. Luis Alfonso Moreno Cuartas és metge especialista en anestesiologia i teràpia del dolor. Desenvolupa la seva tasca professional principalment a l’Hospital Clínic i col·labora amb altres centres sanitaris com l’Hospital de Barcelona, la Clínica Teknon i l’Institut Poal de Reumatologia. “L’especialitat de l’anestesiologia és d’on han sortit més especialistes dedicats al tractament del dolor.”
Un bon dia de l’any 1985, el Dr. Moreno va sortir de Colòmbia per venir a Catalunya, amb l’objectiu d’especialitzar-se en anestesiologia. Per comprendre les raons que el van dur a deixar la ciutat natal, fa una ullada retrospectiva de la seva trajectòria vital i professional. “Vaig estudiar el batxillerat en un col·legi d’elit a Medellín, amb els pares benedictins de Montserrat, alguns dels quals són actualment al Monestir de Montserrat. Recordo que sempre em parlaven de la seva Catalunya. Després, vaig estudiar la carrera de medicina a la Universitat del Rosario, a Bogotà. En acabar aquests estudis, vaig treballar per a l’Administració de Salut Pública.” El fet de no tenir cap familiar metge va ser clau en la seva decisió d’especialitzar-se en un altre país. “Els meus pares, Alfonso Moreno Pérez i Lucía Cuartas, volien que estudiés allò que m’havia agradat tota la vida, que era la medicina. Em van donar suport per fer-ho, però ni el pare ni la mare s’hi dedicaven. Vaig fer medicina, i aquest és el motiu pel qual vaig haver d’anar-me’n, ja que com que no tenia familiars metges, tampoc no tenia padrins per poder introduir-me en l’àmbit de l’especialitat. Aleshores, vaig treballar a Salut Pública i vaig fer-hi tasques d’anestesista, sense tenir el títol. Finalment, vaig decidir que la millor opció per regularitzar la meva situació com a especialista era venir a Barcelona.”
Quan va arribar a la Ciutat Comtal es va trobar amb una situació mèdica molt diferent de la que coneixia. “La formació del metge a Catalunya està molt orientada a aprovar l’examen MIR i a escollir una bona especialitat. A Colòmbia, ens preparàvem com a metges per sortir a oferir un servei a la comunitat. Fèiem el famós any rural, que ens tocava complir per al govern. El vaig fer en un poble i, durant aquest any, vaig aprendre moltes coses que no m’havien ensenyat a la facultat.”
Va fer l’especialitat a l’Hospital Clínic, institució amb la qual ha establert una vinculació molt estreta que s’ha mantingut al llarg dels anys i que continua actualment. “Des que vaig entrar al Clínic, no me n’he mogut. Aquí vaig fer tota la residència i l’any 1989 vaig obtenir el títol de l’Acadèmia Europea d’Anestesiologia. Posteriorment, vaig col·laborar en el primer màster sobre el tractament del dolor, que havia organitzat el Dr. Joan Josep Galard a la Universitat de Barcelona, i vaig obtenir el títol d’especialista en algiologia.”
El Dr. Moreno treballava a Colòmbia amb un hàbil cirurgià que li va aconsellar d’anar als Estats Units a estudiar l’especialitat i que va advertir-li que Espanya estava molt bé, culturalment parlant, però que era un lloc on no el deixarien tocar cap pacient. “Afortunadament, aquest cirurgià es va equivocar. A l’Hospital Clínic treballo a la Clínica del Dolor, a temps complet, quaranta hores setmanals. Tinc l’oportunitat de veure els pacients, d’explorar-los, de tractar-los i, fins i tot, de recomanar-los algun especialista.”
L’estudi científic del tractament del dolor és relativament recent. Arrenca els anys immediatament següents a la Segona Guerra Mundial, amb el Dr. John Bonica, un anestesiòleg americà que va crear la primera clínica del tractament del dolor, concebuda d’una manera multidisciplinària. D’acord amb aquesta idea, el Dr. Galard va fundar a l’Hospital Clínic la Clínica del Dolor. “A la Clínica del Tractament del Dolor, hi treballem tres anestesiòlegs, amb la col·laboració de psicòlegs, reumatòlegs i neurocirurgians, especialment. Amb el Dr. Galard, l’any 1986, vam ser pioners a usar baclofen per via intratecal. Es tracta d’un fàrmac que s’utilitza per al tractament de l’espasticitat, que són les contraccions musculars involuntàries. Vam començar també amb l’administració d’opi via intratecal per alleugerir el dolor crònic que no era oncològic. Vam aplicar precoçment la toxina botulínica per resoldre malestars relacionats amb les síndromes miofacials i les migranyes.”
La Clínica del Tractament del Dolor funciona com a hospital de dia. Hi ha una sala, amb vuit lliteres, on s’apliquen les teràpies de tractament del dolor que necessita cada pacient. El Dr. Moreno fa la crònica d’una jornada laboral a la Clínica del Dolor. “Els pacients més habituals tenen dolors crònics. Hi arriben amb una bossa plena de radiografies i d’altres proves, després d’haver recorregut totes les especialitats. Habitualment, fem una exploració completa, ja que si hi trobem altres patologies, el fet de tractar-les adequadament contribueix d’una manera favorable a l’hora d’alleugerir el dolor. Si el pacient té molts problemes psicològics, el derivem al psicòleg. Demanem les anàlisis i les proves complementàries que calguin. Comprovem que el pacient hagi fet una adequada rehabilitació. Intentem donar un tractament per via oral. Quan considerem que el pacient té un dolor amb unes característiques molt determinades que fan pensar que no respondrà a la medicació convencional, el derivem cap al tractament intervencionista.”
El tractament intervencionista consisteix en l’estimulació medul·lar i la radiofreqüència. “Tots els dilluns anem a la sala d’operacions a fer els implants dels estimuladors medul·lars i de les bombes espinals de morfina.”
L’Hospital Clínic és un dels centres de referència per al tractament de la fibromiàlgia, un trastorn greu i força desconegut. “Tots els divendres participo en el grup multidisciplinari per al tractament de la fibromiàlgia, que compta amb la col·laboració de diversos especialistes, entre els quals hi ha reumatòlegs, psicòlegs, psiquiatres, anestesiòlegs i algiòlegs.”
El tractament del dolor i l’anestèsia comparteixen alguns fàrmacs, però hi ha una gran diferència entre el dolor agut i el dolor crònic. “Una persona amb dolor crònic necessita una orientació i un tractament diferent dels que necessita un pacient amb dolor agut. El dolor crònic és una malaltia en si mateix.”
El Dr. Moreno té molt clares les raons per les quals continua treballant a l’Hospital Clínic. “Per la Clínica del Tractament del Dolor passen residents i estudiants de tot arreu. M’ofereix la possibilitat d’ensenyar als altres, de conèixer altra gent i d’aprendre d’altres persones. Per això hi he continuat.”
El testimoni del Dr. Moreno desmitifica els prejudicis que associen la medicina catalana amb un nucli tancat. “Fa vint anys que sóc aquí. Tinc algunes dificultats per parlar l’idioma, però no en tinc cap queixa. A Catalunya m’han tractat molt bé, ho dic sincerament. Els metges m’han integrat completament. M’he sentit molt apreciat i m’hi sento. Aquí em van obrir totes les portes… tant me les van obrir que m’hi vaig quedar.”
