Text del 2003
La medicina és una. Mannà no fa només medicina natural, fa tota la medicina.
.
A banda de la superespecialització de la medicina, hi ha una tendència a integrar tot aquest saber, tal com indica el pensament del doctor Melcior González Torres, director de Mannà, Centre de Salut Integral del Bages: “No volíem crear un centre mèdic, sinó un centre de salut, la qual entenem des d’una perspectiva holística, que significa “total.” Aquest principi inspira la fundació del centre bagenc, que té una botiga per adquirir-hi productes naturals i ecològics, un espai per a la pràctica del ioga o del tai chi i un altre per a la consulta.
El doctor González afirma que la perspectiva global ja és en la definició de l’Organització Mundial de la Salut: “Diu que la salut no és solament l’absència de malaltia, sinó també un estat positiu de benestar, de joia, i tot això ens remet a quelcom més que un cos físic. La visió holística ens condueix de quelcom restrictiu com l’absència de malaltia a quelcom global com la salut i a una visió de l’ésser humà com un tot. No és una suma de parts sinó la interrelació entre un cos físic, un cos eteri, un cos mental, ànima i esperit.”
La distinció que fa el director de Mannà obeeix al fet que la ciència persisteix en la suma de components: “El paradigma científic actual és encara mecanicista, veu l’univers, i per extensió l’home, com una màquina, la qual cosa ens ha portat a l’especialització i a perdre la visió de conjunt.”
Però hi ha tendències científiques que estan superant aquest paradigma “com la física quàntica, que ha donat lloc a la medicina quàntica, una de les fonts importants de la meva formació. És una medicina més profunda que unifica conceptes tradicionalment enfrontats.”
No obstant, a Mannà no es practica una medicina alternativa a la convencional: “La medicina és una. Tant la medicina que coneixem, alopàtica, com la medicina homeopàtica cerquen el mateix: curar. No podem parlar de medicines alternatives, sinó complementàries. Mannà no fa només medicina natural, fa tota la medicina.”
El doctor Gonzalez desdenya visions restrictives i reclama una reconversió de la medicina convencional: “Convindria que la classe mèdica fes un exercici d’humilitat, perquè hi ha molta malaltia al món i tothom és necessari per tractar-la.”
El doctor és conscient de les dificultats per posar en pràctica la visió holística en medicina: “Ni per a terapeutes ni per a científics no és fàcil perquè ara per ara és molt probable que et juguis el teu prestigi professional”, però reconeix certa obertura de pensament entre els professionals: “És per a mi molt reconfortant veure com metges de la talla del doctor Valentí Fuster observen el benefici tan impressionant que el ioga o la meditació procuren als malalts de Sida o esclerosi múltiple. Per això a Mannà en fem.”
Mannà practica, doncs, una medicina integral, “en què no hi ha malalties, sinó malalts. Les estadístiques tenen un valor relatiu, cada persona és un món i arriba al seu equilibri de manera ben particular. La salut és un objectiu que la persona ha d’assolir, amb l’ajuda del seu metge i de tots els éssers que l’estimin, perquè l’amor és la més gran medecina.”
Una profunda filosofia radica en aquesta convicció del doctor González, per a qui “Raimon Panikkar va ser també el meu gran mestre, el qual afirma que no es pot estimar sense conèixer, ni conèixer sense estimar. És per això que per curar-nos ens hem d’estimar, ens hem de conèixer. La curació comença amb la compassió d’un mateix.”
La relació que s’estableix entre el terapeuta i el malalt és bàsica en el tractament de la malaltia, que “és una lliçó per a la persona que la té, un toc d’atenció que indica un desequilibri entre els components de l’ésser. La persona, el desequilibri i el terapeuta han de formar una unitat, un complex cibernètic interactuant, en llenguatge quàntic. D’aquesta interacció la persona aprèn què li està dient el desequilibri que té. moltes vegades ho entén a través del terapeuta, que li ho ha de transmetre amb tota la humilitat i sensibilitat possibles. Per això crec que després dels estudis de medicina s’haurien de fer cursos de relacions humanes.”
A Mannà hi ha un equip de metges, psicòlegs i especialistes en dietètica i nutrició, entre d’altres, “la majoria dels quals ha estudiat medicina quàntica i fa tractaments integrals.”
El doctor Gonzalez estableix bàsicament tres fases d’aquest tractament: “la primera indicació que fem és apel·lar la voluntat del pacient, en lloc de prohibir-li coses. En segon lloc, donem indicacions mentals i emocionals, a banda de físiques. I en tercer lloc, i si és el cas, el terapeuta adreçarà la persona a un altre professional més específic, sigui acupuntora, psicòleg o altre, que per la seva banda té la formació global que requerim. La visita és sense presses.”
La selecció del terapeutes a Mannà és acurada: “Per aconseguir la visió de conjunt necessitem no solament diferents professionals, sinó també que aquests sàpiguen de tot, i és molt difícil de trobar-los amb aquest coneixement.”
Aquesta dificultat resideix també en què la formació heterogènia que es busca no és solament sobre continguts: “Han de tenir una visió holística de la salut, però també una alçada espiritual.”
La vessant espiritual de la persona és fonamental per al doctor Gonzalez, un indici de la importància de l’espiritualitat en el centre és el seu nom: “A la Bíblia mannà fa referència a aquell menjar que va caure del cel, símbol de l’aliment físic i espiritual, inseparables. En sànscrit, manas vol dir “ment”, un punt entre la matèria i l’esperit, i en tribus americanes manà vol dir “energia protectora.”
El director del centre integral de salut del Bages afirma que “és difícil d’integrar dins la salut el component espiritual, però quan l’esperit és vigorós, és joia, la disposició del cos és tenir salut. Cos, ment i esperit no es poden separar en l’ésser humà, i la paraula clau no pot ser una altra: amor.”
