Text del 2004
Actualment, el ronyó és un òrgan que quan està malmès disposa de novedoses i eficients solucions terapèutiques.
El doctor Pere Angelet va néixer a Peralada, província de Girona, on, inicialment, va exercir la professió de mestre. El seu acusat interès per l’activitat mèdica, però, va motivar-lo a traslladar-se a Barcelona per poder estudiar medicina. “Arriscar per aquest propòsit no va ser gens fàcil, ja que als disset anys havia quedat orfe de pare i als dinou de mare i no tenia, doncs, ningú que pogués finançar-me la carrera. La meva era una situació bastant més complicada que la d’altres estudiants que podien disposar d’un cert recolzament econòmic per part de les seves famílies; jo era alumne becari i, a la vegada que estudiava, havia de treballar per mantenir-me.”
El seu període de formació va desenvolupar-se a la Unitat Docent de l’Hospital Clínic i Provincial de la Universitat de Barcelona. “Conservo molt bon record de l’Hospital Clínic, allà va ser on vaig aprendre tota la part teòrica de la medicina.”
En arribar el moment de fer l’especialitat, el doctor Angelet va triar l’Hospital de la Vall d’Hebron per fer la residència. Aquesta no va ser una elecció casual, ja que en aquella època la seva esposa, Maria Carbó, exercia com a infermera en aquest centre hospitalari. “A l’Hospital de la Vall d’Hebron vaig rebre l’ensenyament pràctic de la meva professió. Allà vaig passar cinc anys. El primer any com a metge intern, voltant per tot l’Hospital, dos anys com a resident de medicina interna i dos a nefrologia, per poder especialitzar-me en medicina interna i nefrologia. D’aquella època tinc bons records de tothom, en especial del doctor Miquel Vilardell, que em va recolzar durant els meus inicis a l’hospital, i també del doctor Bartolomé, amb qui compartia les guàrdies de nefrologia.”
El doctor Angelet és un metge actiu que es manté vinculat amb tot el que fa referència a la seva especialitat. “He assistit a tots els congressos nacionals i internacionals de nefrologia que s’han realitzat a l’Estat espanyol, i aquest fet m’ha portat a treure la conclusió que la nefrologia és una especialitat que avança contínuament.”
També va viure de prop el sistema sanitari mexicà. “L’any 2000 vaig representar el Consorci Hospitalari de Catalunya a Mèxic, país en què vaig actuar com a metge consultor de nefrologia. La sanitat mexicana estava incorporant un programa d’atenció als pacients amb insuficiència de la funció renal i requeria informació sobre la nefropatia diabètica i la insuficiència renal aguda i crònica.”
A la dècada dels vuitanta, a les ciutats més petites de Catalunya van començar a formar-se centres de diàlisi i nefrologia. La majoria dels residents que en aquell moment s’especialitzaven s’incorporaven a aquestes noves unitats. Va ser d’aquesta manera com el doctor Angelet va entrar a formar part de l’Hospital Municipal de Tortosa. “A l’any 1980, l’Hospital Municipal de Tortosa va iniciar els tractaments substitutius de la funció renal i va organitzar un equip de diàlisi al qual vaig incorporar-me com a cap. Els professionals que vam crear aquella secció vam establir com a prioritat que la nostra unitat aconseguís oferir la mateixa qualitat que els grans hospitals. Fins aquell moment, tots els pacients de l’àrea de Tortosa que patien insuficiència renal no tenien altra opció que la de desplaçar-se fins a Barcelona per poder ser atesos. Actualment la unitat de diàlisi de l’Hospital Municipal de Tortosa es fa càrrec de més de cent pacients amb insuficiència renal. L’any 2000 vàrem fer un estudi que mostrava que un centenar de malalts procedents de l’Hospital de Tortosa, havien rebut un trasplantament renal en altres centres més grans de Catalunya. En aquests moments la unitat està conformada per dos especialistes en nefrologia –la doctora Maria Teresa Compte i jo-, un metge d’una altra especialitat i un extens equip d’unes vint infermeres. A la unitat de nefrologia som capaços d’assistir la majoria dels casos que ens arriben, els pacients que presenten patologies de difícil diagnòstic o tractament són derivats a altres hospitals, que disposen dels mitjans necessaris per fer-se’n càrrec i amb els quals mantenim una excel·lent relació.”
L’any vinent, el 2005, es commemorarà el vint-i-cinquè aniversari de la creació de la unitat. Per aquest motiu la reunió anual de la Societat Catalana de Nefrologia se celebrarà a Tortosa i el doctor Pere Angelet figurarà com a president d’aquest acte. “El punt d’interès d’aquesta trobada radicarà en discutir les noves perspectives de tractament de la insuficiència renal i del trasplantament renal, les innovacions tècniques del tractament extracorpori i les estadístiques de vint anys de registre de malalts renals de Catalunya.”
La nefrologia és l’especialitat mèdica que s’ocupa de l’anatomia, la fisiologia i la patologia del ronyó. “Els nefròlegs acostumem a tractar pacients amb malalties que no tenen un tractament quirúrgic ni altra terapèutica curativa, malalties que progressen fins desenvolupar una insuficiència de la funció renal. En general, el primer pas que s’ha de seguir és la diàlisi, però quan l’estat general del malalt és bo i no existeixen contraindicacions es pot practicar un trasplantament de ronyó. Per a aquests malalts el trasplantament suposa una millora important pel que fa a la qualitat de vida i a l’autonomia, ja que deixen de dependre de la màquina de diàlisi. Actualment, a Catalunya es fan al voltant de tres-cents vuitanta trasplantaments renals cada any.”
Aquesta és una xifra molt positiva, Catalunya té un alt nivell pel que fa a trasplantaments. “Podem afirmar que el nostre país és punter en el sector de la nefrologia. En un estudi que vam fer l’any 2000, Catalunya ocupava el primer lloc en nombre de trasplantaments realitzats respecte a la resta del món. Actualment, el major problema que tenim els especialistes en nefrologia és el de les donacions d’òrgans, ja que ens trobem que hi ha un major nombre de malalts que no pas de donants. Per aquest motiu, últimament s’està procedint a la cessió d’òrgans provinents de donants vius. Generalment es tracta de persones que tenen algun tipus de parentiu amb el pacient i que s’ofereixen a lliurar un dels seus dos ronyons.”
Moltes de les malalties relacionades amb el ronyó poden rebre un tractament que les estabilitzi. “Actualment, el ronyó és un òrgan que quan està malmès disposa de novedoses i eficients solucions terapèutiques. L’esperança de vida dels malalts que es veuen sotmesos a la diàlisi i de tots aquells que han sofert un trasplantament és alta. He supervisat satisfactòriament diversos casos de pacients d’edat molt avançada que porten anys tractant-se.”
