Text del 2004
La prevenció de malalties és l’actuació en l’àmbit de la salut pública més global i més barata.
Els professionals mèdics especialistes en odontologia i estomatologia han realitzat una destacada tasca de divulgació i educació sobre la prevenció. Això ha fet que una gran part de població tingui una boca sana i en tingui cura permanentment. “La prioritat dels estomatòlegs i odontòlegs s’ha centrat en la prevenció de malalties. Es pot fer molt per evitar l’aparició de determinades patologies i, fins i tot, per allargar la salut de les dents tota la vida. S’ha caminat força però encara es pot lluitar més. Els poders públics hi han ajudat puntualment i cal que reprenguin aquesta tasca de suport divulgatiu. La prevenció de malalties és l’actuació en l’àmbit de la salut pública més global i més barata i això s’hauria de continuar fent i potenciant”, expressa el doctor Pere Harster Nadal, cap del servei d’estomatologia de l’Institut Dexeus de Barcelona. La seva dilatada trajectòria en el camp assistencial li permet veure l’evolució positiva en el tractament de les malalties de la boca i assegurar que el bon nivell dels professionals d’aquesta especialitat a Catalunya està ajudant a reduir dràsticament les malalties que afecten aquest àmbit.
A través de paraules planeres i sinceres ens apropa a la seva vida i als viaranys que el van portar fins al món de la medicina. “El meu pare, Francesc Harster Rodríguez, va ser odontòleg i aquest fet va influir en la meva decisió de decantar-me per l’estomatologia. El pare era fill d’immigrants. El meu avi, nascut a Alsàcia i Lorena, va haver de marxar de la seva terra quan es van produir els canvis de nacionalitat entre Alemanya i França. Ja a l’Estat espanyol es va casar amb una madrilenya. El meu pare va créixer a Catalunya i es va fer dentista abans que comencés la Guerra Civil espanyola. Aferrissat catalanista i republicà va anar a la guerra i va ser expedientat. Van ser uns anys difícils per a ell fins que va poder instal·lar-se a Vilafranca del Penedès i a Sitges, on havia conegut la meva mare, Mercè Nadal, i allà va exercir la seva professió. Va ser un dentista de barri molt estimat pels seus pacients i un referent essencial en el meu futur professional.”
Pere Harster Nadal va realitzar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, i l’especialització en estomatologia a Madrid. “També vaig realitzar una estada a Suïssa, on vaig viure de prop l’ambient mèdic i una manera de treballar molt ordenada que em va impactar. Allà vaig veure com s’actuava en odontologia i vaig adonar-me que l’especialitat no només es dedicava a l’extracció de queixals, sinó que es podia fer una feina en què es combinaven habilitats manuals i intel·lectuals. És una tasca que necessita molt de sentit pràctic. Per part de mare vinc d’una família pagesa del Penedès. El meu bressol està envoltat de vinyes i porto impregnada l’arrel pagesa. La vinculació al món pagès m’aporta un coneixement que aplico a la meva praxi diària. Continuo lligat a la finca de la mare i tinc cura de les vinyes i de fer el meu propi vi”, una afecció que ha esdevingut un complement enriquidor en la seva vida.
La seva vocació internacional l’ha portat a compartir coneixements arreu del món i a participar en intervencions a diferents centres hospitalaris europeus. La recerca ha estat un àmbit de la medicina pel qual s’ha sentit especialment atret: “Barrejar nocions estrictament mèdiques amb d’altres pròpies de l’odontologia m’ha donat la possibilitat d’establir conceptes ben clars sobre què són funció, disfunció i parafunció, aspectes que fins fa alguns anys no es tenien massa en compte en el marc de les patologies de l’interior de la boca.” Els estudis sobre el concepte de les parafuncions com a causa de malaltia han estat una de les aportacions del doctor Harster al món de la ciència mèdica amb un ressò notable. No en va per aquest i d’altres estudis ha estat premiat diverses vegades per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i amb la publicació dels seus articles en revistes estrangeres.
Després d’haver presidit durant set anys el Col·legi d’Ondontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, avui dirigeix la Comissió de Deontologia de l’entitat. “Durant la presidència del Col·legi vaig procurar establir unes bases que poguessin justificar-ne l’existència: no és només una entitat que té cura de mantenir els drets dels associats, sinó que també, i de manera essencial és una mitjancera entre els associats i la societat, de forma que té el deure de vigilar que la pràctica mèdica es faci de manera correcta. Defensa els usuaris i només a aquells associats que facin bé la seva feina.”
El seu interès per la docència l’ha portat a participar en cursos diversos, la majoria de postgrau, en diferents ciutats espanyoles. També ha estat professor del Consell General d’Odontologia i Estomatologia. “L’ensenyament de postgrau que es desenvolupa als col·legis professionals és molt important perquè està a la vora de la societat i emfatitza aquells sabers que són més adequats a cada moment social.”
El tractament de la boca és multidisciplinari, s’ha anat fragmentat igual que ha passat amb tota la medicina. “Alguns nostàlgics com jo trobem que no està malament ser metge i al mateix temps odontòleg perquè dóna caràcter i una forma d’estar i pensar. Tot i així, ser metge no és imprescindible per fer una bona odontologia. A països punters en aquesta matèria com els EUA, la carrera és només d’odontologia.”
A l’Institut Dexeus posa en pràctica els coneixements assolits al llarg de la seva vida. “És una clínica multifuncional amb especialistes diversos que treballem dins de l’Institut amb una certa independència però units dins del cos facultatiu i això fa que sigui una entitat amb unes particularitats agradables. Hi ha un gran transvasament de dades i coneixements. Oferim la majoria dels serveis d’odontologia, com endodòncia, odontologia estètica i implants, odontologia conservadora, periodòncia i intervencions maxil·lofacials. Precisament perquè ens estem tornant especialistes cal que ens unim i treballem en equip conformant un fòrum de coneixement.”
El nivell d’actuació professional dels odontòlegs catalans és avui comparable al dels millors especialistes mundials. “Ja no hi ha secrets en el món de la medicina, tot és a l’abast de tothom. La informàtica ha contribuït a millorar el nostre servei assistencial, ha ajudat a organitzar els nostres consultoris i ens ha deixat més hores per a l’estudi. El fet de poder fer bases de dades amb la nostra casuística permet treure conclusions més acurades dels resultats dels nostres tractaments. Tabular els resultats que s’obtenen al llarg dels anys de progrés ajuda a estar més segur d’allò que fas. La informàtica i Internet han facilitat l’accés al coneixement i han fet la vida del professional mèdic més productiva.” Aquestes són les paraules categòriques d’un metge que ha sabut combinar tasca assistencial, docència i recerca i donar forma a un corpus de coneixement extens que està contribuint al desenvolupament de l’ortodòncia i l’estomatologia.
