Text del 2004
L’endoscòpia va obrir un nou horitzó que no tenia més límits que els de la imaginació.
El doctor Ramon Abad Belando és especialista en l’aparell digestiu. La seva vocació per la medicina és una circumstància que sempre ha anat associada a la seva persona. “El meu pare, el doctor Ramon Abad Llobera, exercia la professió de metge pediatre i aquesta avinentesa va possibilitar que, des de la meva infància, mantingués una vinculació directa amb l’entorn mèdic.”
De fet, la ciència mèdica és una disciplina que ha envoltat Ramon Abad Belando d’una manera constant durant la seva trajectòria vital. “He viscut sempre rodejat de professionals de la medicina. La meva esposa també és metgessa i tant el nostre fill com la nostra filla han seguit el mateix camí, l’un exerceix com a metge psiquiatre i l’altra com a metgessa pediatra.”
L’any 1968, el doctor Abad va matricular-se a la unitat docent de l’Hospital Clínic i Provincial de la Universitat de Barcelona per iniciar la seva formació en medicina. En aquell moment, però, el moviment francès del mes de maig de 1968 va tenir repercussions més enllà del seu país d’origen. “A Barcelona aquell esdeveniment va generar una vaga estudiantil solidària amb l’esquerra laboral, la qual cosa va implicar que la facultat on jo estudiava romangués tancada durant un dilatat període de temps. Tot i que ja tenia alguna assignatura aprovada a l’Hospital Clínic, vaig optar per canviar d’universitat i matricular-me a la incipient Universitat Autònoma de Barcelona, on s’incorporaven docents de renom com els doctors Vicent Villar Palasí i Josep Laporte. Durant aquell nou període de formació vaig cursar una primera etapa dels estudis a la unitat docent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i, més tard, vaig acabar la carrera a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.”
En llicenciar-se, el doctor Abad va estar a punt d’entrar a formar part de l’ONG Metges Sense Fronteres, però aquell moment va coincidir amb el seu descobriment de la pràctica de l’endoscòpia i aquest fet va interposar-se en el seu camí. “Practico l’endoscòpia des de l’any 1975 i encara recordo com, ja en un principi, em va fascinar la visió de l’interior de l’organisme a través d’un endoscopi. Vaig adonar-me que aquella pràctica era capaç de convertir en matèria objectiva tot allò que, a primera vista, és subjectiu. L’endoscòpia podia definir, gairebé sense cap tipus de dubte, el que fins aleshores la simptomatologia sovint posava en qüestió.”
L’aparició de la pràctica de l’endoscòpia va suposar una revolució immediata en la disciplina de la gastroenterologia. “Fins aleshores existien criteris que es trobaven enquistats des de feia anys. L’endoscòpia va obrir un nou horitzó que no tenia més límits que els de la imaginació. Es tracta d’una tècnica que, amb precisos coneixements digestius i una certa habilitat, permet realitzar biòpsies, tenyir, aspirar, practicar l’escleroteràpia, fulgurar, extreure càlculs del colèdoc, col·locar pròtesis o extirpar pòlips de grandària estimable. Cal valorar que, abans de l’aparició de la pràctica endoscòpica, la cura de moltes patologies depenia únicament d’una intervenció quirúrgica.”
Un dels avenços que suposa aquesta tècnica interfereix positivament en el tractament d’un cert tipus de càncer. “Actualment, les unitats d’endoscòpia digestiva extirpen, mitjançant la pràctica de la polipectomia endoscòpica, un catorze per cent de tots els càncers nous de còlon. Això implica que tractaments com la intervenció quirúrgica, la quimioteràpia o la radioteràpia siguin del tot innecessaris en casos com aquest. La possibilitat de guarir un càncer de còlon amb caràcter estrictament ambulatori, sense necessitat que el pacient s’hagi de sotmetre a una intervenció quirúrgica, és un avenç mèdic que, després de trenta anys de pràctica, no deixa d’impressionar-me.”
El doctor Abad va iniciar-se professionalment a meitat de la dècada dels setanta, una època en què al nostre país existia un bon nivell per formar-se en la pràctica de l’endoscòpia. “En aquell moment, a Barcelona s’hi trobava un dels especialistes més experts en el camp de l’endoscòpia digestiva, el doctor Josep Ramon Armengol Miró, amb qui vaig seguir una formació de cinc anys a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron mentre feia la residència. Després d’aquest període vaig acompanyar al doctor Armengol a la Clínica Quirón de Barcelona per formar part del seu equip i allà vaig romandre fins el 1988. Va ser aquell mateix any que conjuntament amb el doctor Espinós Pérez vam formar la unitat d’endoscòpia del Centre Mèdic Teknon i després, el 1994, amb la incorporació del doctor Turró Omedes, també vam iniciar la unitat d’endoscòpia de l’actual Clínica Teknon de Barcelona, on avui continuo treballant. Posteriorment, en companyia dels doctors Bargalló Carulla, Varas Lorenzo i Miquel Collell, vaig crear la societat Ecoend, que va ser pionera en el nostre país pel que fa al desenvolupament de la pràctica de l’endoscòpia, especialment en l’endoscòpia que es realitza mitjançant minisondes.”
Paral·lelament a tota aquesta activitat a Barcelona, on actualment també actua com a coordinador de la unitat d’endoscòpia digestiva de la Clínica Cima, el doctor Abad Belando ha desenvolupat la pràctica endoscòpica en el terreny comarcal. L’any 1977 va crear la primera unitat comarcal d’endoscòpia digestiva de Catalunya a l’Hospital General de Mollet del Vallès, on va aplicar totes les tècniques conegudes fins al moment. “També l’any 1987, amb els doctors Costa Frigola i Barniol Llimós, vaig unir-me al projecte dirigit pel doctor Brugués Tarradellas d’obrir l’Hospital General de Vic. Actualment, exerceixo com a cap clínic d’aquest mateix centre. Des de l’Hospital General de Vic participem activament en la jornada anual gastroenterològica, en què intervenen els hospitals comarcals de Catalunya.”
El doctor Ramon Abad Belando ha col·laborat en l’obertura i el desenvolupament de noves unitats d’endoscòpia públiques i privades ubicades en diferents poblacions com Granollers, Girona, Manresa o Mataró. Vinculat a diverses societats i associacions de l’aparell digestiu i l’endoscòpia digestiva, és membre de la Societat Catalana de Gastroenterologia i del Grupo Español de Ecoendoscopia. Durant el seu exercici professional ha tingut l’oportunitat d’ampliar els seus coneixements en centres tan prestigiosos com l’Hospital Eduard Herriot de Lió, l’Hospital Agostino Gemeli de Roma, la Yale University School of Medecin o el Brigham and Women’s Hospital de Boston.
